No era complicat fer-ho millor que a l'Hospitalet i, a més, la motivació de jugar contra un rival superior ajudava. L'ICL tenia ahir una prova de foc contra un rival de l'ACB, l'UCAM Múrcia d'Ibon Navarro, però hi havia poca pressió pel resultat. Segurament per això hi va haver més desimbolutra i l'equip va mostrar bones maneres durant tres quarts, fins que la potència murciana, la qual està en una lliga on els manresans eren fins fa poc, es va imposar.

L'UCAM apareixia a Sant Julià amb unes quantes baixes, com la de Rojas i Faverani, vestits de car-rer a la banqueta, o les de Hannah, Tumba i Anquelo, que aquesta setmana ha estat operat per un trencament del tendó d'Aquil·les i a qui els seus companys van homenatjar amb unes camisetes. L'equip d'Ibon Navarro, però, és d'ACB i, per començar, la diferència de físic es nota en la confecció de les plantilles. La rapidesa del base Kloof, la potència de l'ala Ovie Soko, l'experiència d'Oleson i els punts de Lukovic es van notar en els primers vint minuts, tot i que l'ICL va plantar cara.

Així, els manresans van anar aturant escapades de l'UCAM. Primer va ser el nouvingut Ash Hamilton, un jugador de molta classe, amb cinc punts que van situar el 7-8 després del 0-5 inicial, i després van ser tres bàsquets de Múgica, ahir ranquejant, Costa i Lundberg que van igualar a 14 el 7-14 de segons abans. Tot i això, Kloof va provocar algunes faltes, un de les quals antiesportiva de Sakho que va provocar la indignació d'Aleix Duran i això va provocar, amb bàsquet de l'argentí Delia inclòs, que l'UCAM s'escapés per 14-22 al final del primer quart.

Acceleracions i frenades

La diferència va augmentar a deu punts a l'inici del segon quart, però cinc punts seguits de Muñoz, amb triple i esmaixada, van tornar a aproximar els bagencs. Aleshores, Ibon Navarro va fer entrar artilleria. El brasiler Vítor Benite, una garantia, va trobar les cantonades que la defensa manresana deixava lliure i amb un triple i un bàsquet de dos tornava a provocar una escapada de deu punts (19-29) en un inici de període més que trepidant.

El segon quart va ser intens i l'ICL va tenir la virtut d'anar trobant solucions en molts homes. Així, Trias i Hamilton situaven el 29-32 a 2.50, que eixamplarien Benite i Soko, tot i que un bàsquet d'Allen deixava la diferència en uns assumibles set punts al descans del partit.

El tercer període va iniciar-se amb el mateix ritme i un triple de Noah Allen aproximava el Manresa (41-44). Aleix Duran va fer jugar l'estatunidenc junt amb Álvaro Muñoz i l'equip va demostrar que pot tenir potencial en la posició de tres contra rivals de LEB. De fet, l'avilès va anotar una espectacular esmaixada amb tir lliure addicional que va situar el 44-49, però un seguit d'errades i contraatacs murcians van fer pujar el desavantatge a onze punts (44-55). El parcial va créixer a un 0-9 que donaria la màxima diferència als murcians fins a aquell moment (44-58) i, tot i uns bons minuts de Gintvainis i l'encert de Muñoz amb un altre triple, la sensació amb el 55-66 del final del quart era que el cavall ja s'havia escapat.

I així va ser. El darrer quart va servir per notar-se encara més la diferència de quilos entre els dos equips i perquè els murcians intensifiquessin la defensa a l'inici. El Manresa només va poder anotar tres punts en els primers cinc minuts de joc i l'avantatge es va disparar fins als vint punts (56-76) a falta de 5.30 per al final del partit.

El tram final ja va ser una anada i vinguda constant. Es van perdre les marques i la rigorositat i, a camp obert, el físic de l'UCAM encara es va imposar més. Hi va haver recital d'esmaixades, com una de Kloof i una altra de Hamilton, en què el britànic es va fer mal a un turmell i caldrà veure què té. Al final, càstig un pèl dur per com havia anat el partit durant tres quarts, però és el preu que es paga per mesurar-se amb algú més poderós en ple procés de creixement.