Triomf de molt mèrit de l'ICL Manresa a la gèlida Azpeitia, on l'equip d'Aleix Duran va patir per superar un conjunt local molt combatiu i un altre factor clau: la baixa temperatura que hi havia dins del pavelló. Per sort, l'ICL va trobar la solució als seus problemes en dos jugadors vinguts del fred: el lituà Jokubas Gintavinis, autor del triple que sentenciava en el darrer minut, i el danès Gabriel Lundberg, que despertava a temps al costat d'un Jordi Trias immens, com tota la temporada, i que es feia gran en els últims instants de partit.
L'ICL començava tan fred com la temperatura que feia dins del pavelló, que no convidava a jugar amb comoditat. I els jugadors manresans ho patien. Els locals, en canvi, es mostraven més acostumats a aquests condicions i començaven amb força: Joe de Ciman anotava 7 punts seguits i se li sumava Kaminski, amb 4.
Semblava que els locals anaven llençats, però a poc a poc l'ICL va anar-se acostant en el marcador. I això que amb l'11-8, dos triples del Sammic van fer la corbata i se sortien de dins quan el públic ja els celebrava: del seu possible màxim avantatge local es passava a l'empat amb un triple de Javi Mugica (13-13). Una igualtat que va tornar a trencar el Sammic, ara amb l'aportació de Bulic, que anotava 4 punts seguits. I així s'arribava al final del primer quart, amb un mínim avantatge (17-16).
I el següent període començava també amb un ambient gèlid. I en aquest moment agafava les regnes Jokubas Gintvainis, potser més aclimatat per haver nascut a la freda Lituània: el base forçava una falta en atac, anotava una bomba per trencar la defensa en zona del Sammic i trobava Trias a prop de cistella. I al seu costat demanava pas un altre jugador vingut del fred: el danès Lundberg, que despertava per contrarrestar una nova aparició anotadora de Joe de Ciman (26-25).
A poc a poc, els jugadors de l'ICL anaven entrant en calor i s'entonaven: la pilota es movia amb més precisió i de cop apareixia Sakho per empatar amb una potent esmaixada (27-27). Tot seguit, però, el congolès cometia la seva tercera falta i marxava a la banqueta quan semblava que podia ser el seu moment.
De Ciman, un malson
El Sammic tornava a obrir una petita escletxa que mantenia un encertadíssim de Ciman, que arribava al descans amb 16 punts. Però l'ICL començava a estar més entonat i es posava per davant per primer cop en tot el partit amb una cistella de Lundberg al contraatac, després d'una recuperació de Lluís Costa (34-35). Una alegria que durava poc: el conjunt basc marxava als vestidors amb un punt de marge (36-35).
Un avantatge que l'ICL capgirava de nou, però aquest cop amb més contundència. Com que l'equip sabia que li costava escalfar-se en atac, augmentava la seva intensitat defensiva: Lundberg ofegava de Ciman i Costa recuperava dues pilotes (38-42). El conjunt manresà trobava el camí per anar cap a la victòria, però li quedava molta pedra per picar.
Bonic duel a la pintura
El partit es convertia aleshores en un duel anotador entre Víctor Ser-rano, molt contundent a prop de la cistella, i Jordi Trias, que buscava tirs més allunyats. I en veure el mal que estava fent el pivot local, Aleix Duran posava en pista Jordan Sakho per augmentar el nivell físic.
El relleu de Trias l'agafava Álvaro Muñoz, que anotava cinc punts seguits per seguir augmentar la diferència (49-55). Un treball de formigueta de l'ICL, que rebia una cistella al darrer segon del tercer quart després de tres defenses bones que no va saber rendibilitzar en atac (51-55).
Restaven deu minuts i l'ICL havia de trobar la manera de trencar el partit per no acabar patint, i un triple inicial de Lundberg aportava una dosi de tranquil·litat efímera. Dues cistelles fàcils del Sammic i una falta en atac de Trias feien que el partit es tornés a igualar i que els jugadors manresans entressin en un espiral d'errades i imprecisions. Era un moment de perill, amb el Sammic a prop (57-60). I apareixia Hamilton per anotar amb força però sense continuïtat. Es mantenia el patiment.
Un gran contraatac... aïllat
I com deixa de patir l'ICL aquesta temporada? Doncs corrent. I així va arribar, al contraatac, una cistella vital de Trias. Però era només un petit respir; tocava patir fins al final per segellar una victòria complicadíssima. El Sammic no es rendia i sempre trobava la manera d'anotar per evitar l'escapada final manresana.
Restaven poc més de dos minuts que es farien eterns en l'intercanvi de cops. I en un moment així, la figura de Jordi Trias s'engrandia. El gironí anotava en una costat de la pista i tancava bé el rebot en l'altre. I al seu costat també assumia responsabilitat Álvaro Muñoz, tot i que errava dos tirs lliures de quatre. Uns llançaments vitals i que haurien pogut fer la diferència més gran (62-68).
Però la sentència arribava just després, de l'home que venia del fred: triple de Gintvainis per posar el 62-71 a falta de 45 segons. Un triple que el lituà celebrava d'allò més perquè de nou havia fet un esforç per jugar: quan no era a la pista, en comptes de seure a la banqueta es posava a fer exercicis darrere la cistella per mantenir calent el seu turmell malmès. I sobretot, amb la seva acció de geni, demostrava que tenia el canell calent. I rematava la feina.
