Gustavo Aranzana és un gat vell. L'entrenador del Leyma Corunya, amb una llarga experiència a l'ACB i a l'estranger, va aparèixer a la sala de premsa després del partit amb cara de tranquil·litat i un mig somriure pel deure ben fet. El seu equip havia guanyat en una pista complicada canviant la dinàmica d'un partit que es dirigia, al primer període, cap a una nova pallissa local. Els seus homes van saber treure del partit l'ICL i els jugadors manresans hi van caure de quatre potes. Aranzana sap que la majoria d'àrbitres de la LEB Or no tenen prou nivell i amb això va jugar. Els nervis dels locals i l'encert dels seus tiradors van fer la resta per endur-se una victòria que, com ell mateix va dir, és de caixet i evita que l'ICL s'acosti al liderat, que semblava més a prop per la primera derrota del Breogán, a Osca.
El primer quart va tenir igualtat fins que l'ICL va poder dominar un aspecte del joc: el rebot a la pròpia cistella. El Leyma, amb pivots alts com Sergio Olmos, va carregar molt la cistella rival després d'errada i això va provocar que els manresans no poguessin córrer en uns primers minuts que es van convertir en un duel entre veterans: Jordi Trias contra Dmitry Flis. L'exjugador dels bagencs va anotar, sense errada, els set primers punts dels gallecs, amb triple inclòs, i el gironí va fer dos bàsquets i va assistir en una porta enrere cap a Álvaro Muñoz abans de cometre dues faltes i haver d'anar cap a la banqueta.
Un cop es va acabar la producció ofensiva de Flis, però, els de la Corunya ho van notar. Lluís Costa va tenir els millors minuts, va projectar Lundberg en una mena d' alley-oop sense esmaixada i Muñoz, amb el seu primer triple, va tancar la primera escapada (16-11). De tota manera, l'ICL seguia sense gaire ritme i aquest no va arribar fins als darrers minuts. Malgrat un triple de Cooney, els bagencs van aconseguir tancar per fi el rebot a la seva pròpia cistella i Muñoz, amb el segon triple, va iniciar un parcial de 9-0 seguit per quatre punts seguits de Noah Allen, els primers dos amb una gran esmaixada, un bàsquet de Costa i un ganxo de Sakho (25-14). Un triple de Chuku, un cop el conjunt d'Aranzana ja havia canviat el quintet a pista, va parar el cop i va rebaixar l'avantatge al final del primer període.El xou dels García
El segon va ser totalment diferent. Sense cap ritme i amb molta polèmica induïda pels pèssims col·legiats: els García. García León i García Parejo. Van impartir una justícia variable en les faltes, no s'aclarien a l'hora d'indicar passes o qui havia de servir de banda i van aconseguir treure de polleguera Jordi Trias.
El jugador referent de l'ICL va veure com li indicaven una tècnica després que un dels dos García es mengés una falta clara d'Olmos en una esmaixada. Almenys la situació va servir per fer despertar el públic i també el pivot, que va fer un recital de joc al pal baix i de cistelles prop del cèrcol fins al 33-25. Aleshores va arribar l'altre escàndol. El pivot Olmos, amic de deixar anar molt els colzes, va impactar amb Trias. L'altre García li va indicar falta en contra i el jugador de l'ICL va haver de ser frenat pels companys i substituït per Aleix Duran. Ja era la tercera falta.
El Leyma va aprofitar que Sakho també tenia dues faltes per jugar més amb Olmos. Aquest fet i la falta de fluïdesa ofensiva de l'ICL, amb vuit errades des del tir lliure, quatre de Lundberg, va provocar que el marcador es comprimís fins al 35-33, allargat al 37-33 per una safata de Costa i un tap de Hamilton a Monaghan.
Encara quedaven vint minuts, però l'ICL ja havia marxat mentalment del partit i Cooney i Gilling començaven a fer de les seves amb tirs exteriors després de bloqueigs directes que situaven el 38-43. Duran va fer entrar Trias a la pista i va apostar un equip defensiu, amb Allen i Jou. El de Llagostera va anotar un triple i dos tirs lliures al final del quart que van permetre igualar l'enfrontament i arribar als darrers deu minuts amb tot obert (51-51).
Massa oportunitats fallades
Fins i tot el darrer període va començar amb un bàsquet afortunat de Lundberg, que semblava que podia fer canviar la sort del partit. Però no va ser així. El Leyma, que va arribar a anotar 30 punts en aquest període, va trobar sempre l'home lliure. En aquest sentit, el base Monaghan va prendre el relleu dels seus companys i va anotar un parell de triples inversemblants. Amb el 59-61 al marcador va arribar la quarta falta de Trias, del tot inexistent per un lleuger contacte sobre un Olmos que poc després també quedaria a una de l'eliminació en un altre exercici de compensació dels inefables García.
Amb 63-68 al marcador, Muñoz, guadianesc ahir, va reaparèixer amb un triple que, combinat amb una bona defensa, va permetre Costa llançar per capgirar el marcador. Però el barceloní va errar i ja no arribaria cap més oportunitat d'aquesta magnitud. Un altre triple de Monaghan i un bàsquet de Sonseca van situar el 66-73 a 1.12 per al final. Lundberg i Sakho van seguir amb la ratxa de tirs lliures fallats, que va arribar a setze dels 29 intentats i, a sobre, Costa va fer una falta innecessària quan Trias acabava de donar l'última oportunitat amb un triple (72-75) a falta de 31 segons. Va ser l'últim taüt del clau d'un partit perdut força estona abans, quan els jugadors de l'ICL van decidir anar a una guerra de la qual no en podien treure res de bo.
