El descens a la LEB Or no ha variat el full de ruta del Bàsquet Manresa pel que fa a la seva viabilitat econòmica. Així ho va explicar ahir el consell d'administració en la junta general d'accionistes. Perdre la categoria, òbviament, ha implicat un descens d'alguns dels ingressos, com els abonaments i el taquillatge o el patrocini. El club, per exemple, ha vist com el nombre d'abonats baixa dels 2.700 a l'ACB als gairebé 2.100 actuals, el que suposa un descens del 22%. Però sobretot s'han perdut els gairebé 600.000 euros que l'ACB pagava per naming (donar nom a la Lliga Endesa) i drets de televisió.

En canvi, competir a la LEB Or també resulta més barat. I sobretot, el club espera el pas enrere serveixi per agafar impuls i per consolidar els fonaments de futur del club. Així ho va explicar el president del Bàsquet Manresa SAE, Josep Sàez, que s'estrenava en una junta general d'accionistes.

«Vam construir un equip representantiu de com veiem el bàsquet, amb nois joves com Jou, Sakho i Dani Garcia, amb projecció. I tenim un director tècnic i uns entrenadors que també són de la casa», va detallar Sàez. «És la filosofia de club que volíem implantar. Venim d'uns partits que no han sortit les coses com volíem, però no hem de perdre el rumb ni la identitat. La LEB és dura i llarga i d'aquí en endavant passaran moltes coses».

L'assistència al Nou Congost

El club espera que els resultats de l'equip vagin engrescant l'afició i es vagi omplint el Nou Congost, que en aquest inici de temporada ha registrat algunes entrades fluixes. Un descens d'afluència resultat de diferents casuístiques, com partits entre setmana o en dates poc normals, però sobretot pel descens d'abonats. El club n'ha perdut el 22%, ha passat de 2.700 a 2.100. Un baixada, però, que a l'estiu temien que podia ser pitjor veient alguns precedents: l'any anterior, el Gipuzkoa va perdre més del 70% dels abonats quan va baixar i va haver de canviar de pavelló, d'Illumbe, amb capacitat per a 11.000 espectadors, al Gasca, on en caben 2.500.

Econòmicament, la influència del descens d'espectadors té una repercussió de menys de 100.000 euros, segons ha pressupostat el club: la temporada passada es van ingressar 446.419 euros i per a aquesta hi ha pressupostats 350.000 euros. Una xifra que dependrà dels partits que es puguin jugar després de la lliga regular, en les eliminatòries de play-off.

Més reducció del deute

Respecte a la situació econòmica, Sàez va dir que «el club segueix la política d'apalancament» i va destacar que durant l'exercici 2016-17 es va poder rebaixar el deute de 354.000 euros. Així, el deute total de l'entitat és ara de 3.444.72,19 euros. D'aquests, gairebé 1,3 milions es deuen a l'Agència Tributària i han de quedar liquidats durant el primer trimestre de l'any 2020. Un termini que el club espera complir sense problemes. La resta, gairebé 2,2 milions (1,2 dels quals es deuen a CaixaBank), s'aniran tornant gradualment. En aquest sentit, el president va dir que el club segueix «amb un grau d'apalancament alt» però assumible «a llarg termini i sense pressions pressupostàries».

Per aquesta temporada, el club va presentar un pressupost de gairebé 1,6 milions d'euros, el 60% del quals es destinarà a la plantilla (950.000 euros) i el 30% a la reducció del deute (250.000 euros). El mateix repartiment que es feia fins ara a l'ACB i que permet mantenir el pla de viabilitat.

De fet, Sàez va explicar per què a l'estiu es va assumir el descens: un cop van canviar la normativa i els ascensos es van fer viables, la pèrdua de categoria es va veure com una oportunitat per construir bases sòlides de futur. «La visió del bàsquet base ha canviat i s'ha reforçat malgrat baixar a la LEB, amb Pere Romero com a responsable. Tenim equips que estan fent bona temporada», va recordar el president.

Projecte de futur i nou conseller

Sàez també va es mostrar «molt orgullós» d'algunes de les iniciatives que s'han promogut, com el nou himne. I va anunciar que en els propers mesos espera «presentar algun projecte més per buscar la cohesió amb els aficionats i amb la comarca».

En la junta d'ahir també es va aprovar la baixa del consell d'administració de l'expresident Jaume Arnau, que va plegar abans de l'estiu, i l'entrada de Jordi Singla. Per tant, continua havent-hi 14 membres que tenen un mandat fins al 21 de desembre del 2021.