Una setmana després de deixar escapar el partit davant el Melilla, l'ICL va tornar a tenir l'oportunitat de guanyar un final igualat. I no va fallar davant un Palència que no va frenar la inèrcia dels manresans, positiva després del gran triomf aconseguit entre setmana a Castelló. Set dies després, i davant un rival diferent, això sí, l'equip va gestionar millor el final, no es va posar neviós i va sumar un triomf que reforça la seva moral abans de jugar dissabte la final de la Copa de la Princesa, a Lugo, davant el líder Breogán.

I bona part de la culpa del triomf d'anit és de Jordi Trias, que ja va brillar a Palència i que ahir va signar la seva millor valoració del curs (41). Un partidàs que va permetre a Nacho Martín tenir un partit fluix: al darrer fitxatge de l'ICL se'l va veure poc fresc en el seu tercer partit en una setmana. Per sort, Trias sí que estava al seu nivell habitual.

Els sis primers punts de l'ICL eren de Trias, que començava molt endollat. I Hamilton mostrava una gran activitat defensiva, va aturar Otegui i va anotar un triple en el seu segon intent que li havia de donar confiança. Però el britànic no va tenir continuïtat.

El Palència, mentrestant, anava fent feina i se situava davant amb les cistelles de tres dels seus veterans: Miso, Otegui i Grimau. Un avís del que va arribar després, tot i que l'ICL va respondre bé a aquest primer cop: mantenia la gran activitat defensiva mostrada en l'inici fulgurant de Castelló de dimecres i signava un 10-0 de parcial que posava el 16-7.

La bona defensa permetia als manresans tancar el primer quart al davant (20-14). Però el guió i el ritme del partit va canviar a l'inici del segon quart. Amb menys control i amb més precipitació manresana, el Palència va millorar el seu encert i va empatar després d'una antiesportiva de Gintvainis (20-20). I a poc a poc va anar consolidant el seu lideratge en l'electrònic.

Trias apareix de nou

Aquesta vegada, la presència de Nacho Martín al parquet no va resultar decisiva: Cvetinovic el frenava bé. L'ala-pivot val·lisoletà no estava còmode, com sí que ho estava Trias, que va fer un pas endavant. El gironí va anotar després d'una bona assistència de Martín i va encadenar dues accions més de mèrit: un tap i una recuperació. Semblava el moment per tornar a accelerar. Però no.

En l'intercanvi de cistelles entre Grimau i Muñoz, l'exmanresà hi sortia guanyant (31-33). I Guillem Jou també anotava des de l'exterior i estrenyia encara més el marcador (39-40). Un desavantatge mínim que Lundberg, sobre la botzina del descans, estava a punt d'eixugar. Però el seu tir, en què va reclamar falta, no va entrar.

Tot i això, la dinàmica tornava a ser positiva i es va mantenir així en un inici de tercer quart travat. Dos triples de Lundberg donaven aire a l'ICL, que signava un parcial de 12-3 per distanciar-se (51-43). Una escletxa que es mantenia perquè l'equip mostrava una bona actitud en defensa i tancant el rebot, i perquè els paranys que posava el tècnic rival no tenien efecte. Amb l'ICL fregant els seus punts de diferència, Borja Prado demanava temps mort i manava una defensa en zona. Un intent de canviar el rumb del partit que no donava fruits perquè Lundberg estava entonat i se li sumaven Costa i Allen per ampliar la diferència fins als 12 punts (57-49).

En canvi, la defensa en zona, que es mantenia a l'inici del darrer quart, sí que començava a fer mal. Però Gintvainis, després de diverses errades en la direcció, va anotar un triple que donava tranquil·litat després de l'acostament del Palència (60-52).

Amb els visitants estalonant l'ICL, amb Grimau entonat, calia mantenir la calma. Ho demanava des de la banda, amb gestos evidents, Aleix Duran: Hamilton errava una penetració potent i, en la jugada següent, Jordi Trias tocava la pilota de manera il·legal quan un tir de Grimau anava a cistella (60-57).

Darrere però sense nervis

Amb el partit en un mocador, Aleix demana temps mort per continuar demanant calma. Però després de l'aturada, Pino va anotar un triple que situava de nou el Palència al davant (62-63). I el barceloní, que va jugar com a júnior a Manresa, encara va anotar dos punts més i va eixamplar la diferència (62-65).

Tres punts de desavantatge que no van crear nerviosisme ni al parquet ni a la grada del Congost. L'equip va reaccionar amb dos tirs lliures d'Allen i una safata de Costa després d'una gran defensa. El base, a més, donava un ensurt en queixar-se del turmell esquerre. Però va ser només això, un ensurt. El domini del marcador era manresà i ja no ho va deixar de ser.

Tot i això, el públic encara va tenir temps de patir una mica i de queixar-se dels àrbitres per una falta molt dubtosa de Costa a Miso. «¡Árbitro qué malo eres!», entonava la grada, que poc després celebrava una gran esmaixada de Lundberg. Era pràcticament la sentència (71-66).

Una cistella de palomero de Nacho Martín després de superar bé una pressió va tornar a donar aire. L'equip demostrava que no es posava nerviós, tot i que patia per l'error des de la línia de tirs lliure. I Nacho Martín va clavar un senyor tap a Garrido en el llançament final que va fer completa la festa per a l'ICL. Un gran epíleg per a un partit que ha de donar moral a l'equip però també ha de servir de lliçó per a la Copa. El proper partit val un títol.