Els jugadors de l´ICL van fer la volta d´honor després de sumar una victòria de prestigi davant el líder. Una celebració merescuda i un final feliç que hauria pogut ser-ho més si el resultat hagués estat més ampli: els 12 punts de marge semblaven poc pels mèrits d´un i altre equip i pel premi que comportava guanyar per més marge. Recuperar l´average permetia somiar en la primera posició al final de la lliga regular i en l´ascens directe a l´ACB. Tot i això, l´equip va donar un cop d´autoritat derrotant el líder i es manté viu en la pugna per acabar líder.

Per derrotar els gallecs, dues vegades botxins aquesta temporada, l´ICL va plantejar un partit molt físic. La forta defensa guiava el camí inicial a seguir i permetia obrir una petita escletxa. La qualitat en atac de Jordi Trias i Nacho Martín, que assumien galons, començava a marcar difrències: 13-5 amb un Breogán que vivia de les segones i terceres opcions que li concedien el domini del rebot en atac (en va agafar nou només al primer quart).

El relleu de la dupla interior l´agafava un Ashley Hamilton que clavava un triple tan bon punt trepitjava el parquet. I quan el Breogán intentava replicar, també un llançament exterior, Allen clavava un tap a Sulejmanovic. Però la reacció visitant no es feia esperar i amb un parcial de 0-6 el marcador s´ajustava (16-13).

Aquest acostament dels gallecs va ser momentani. Quan el marcador de faltes, desequilibrat al principi per la intensitat de l´ICL, es va igualar, els manresans van obrir forat i la grada embogia amb un triple de Gintvainis des de la cantonada poc abans d´acabar el primer quart (21-15).

I la inèrcia favorable al Manresa es mantenia a l´inici del següent període, tot i que la primera cistella era visitant. Després, l´ICL es disparava fins a aconseguir 10 punts de marge (27-17). I un triple de Christian Díaz era només un illot perdut enmig d´un mar de cistelles locals: el partit era clarament vermell.

Sempre un pas al davant

Els jugadors de l´ICL mostraven una gran determinació, arribaven sempre una dècima de segon abans a les pilotes dividides. Un esforç que era recompensat amb l´escalf de la grada, que veia l´equip llançat. «Iffe, Iffe!», cridava el Nou Congost després d´un 2+1 de Lundberg per aconseguir 15 punts de marge (35-20).

Eren els millors minuts de la temporada de l´ICL, que buscava una alternativa en defensa per acabar de trencar el partit. El que trobava, però, eren tres cistelles seguides del Breogán, amb Uriz despertant-se (37-28). Un acostament que no tenia continuïtat: un triple de Costa i una tècnica al base visitant ajudaven a construir els fonaments d´un bon marge al descans (43-30).

I per sort per als manresans, el pas pels vestidors no canviava gens el guió: l´ICL mostrava més desig, i així aconseguia anotar Trias un 2+1 només començar, després d´una gran recuperació de Nacho Martín, que poc després anotava un triple per donar un nou màxim avantatge (51-35).Doble triomf momentani

Els 16 punts de marge era un menys que l´average del partit de la primera volta i l´ICL podia somiar a sumar dues victòries en un únic partit. I el sorpasso arribava amb un contraatac culminat per Allen (53-35) que obligava a demanar temps mort al tècnic visitant, Natxo Lezkano.

Christian Díaz, amb set punts seguits, evitava mals majors per al Breogán, que tenia molts problemes per anotar amb facilitat davant la forta defensa de l´ICL. Des del primer fins a l´últim jugador manresà es deixaven la pell per evitar cistelles rivals. I en el tram final de quart emergia la figura de Gintvainis: recuperava una pilota, forçava una antiesportiva a Salva Arco, anotava un triple i assistia Álvaro Muñoz perquè anotés un triple en l´últim atac del tercer quart (69-48).Un partit de 10 minuts

Després de 30 minuts impecables, l´ICL arribava als 10 últims amb mitja feina feta: la victòria era improbable que s´escapés, ara calia saber si es podia guanyar també l´average (-17 a Lugo). I Trias, amb un extra de motivació, volia el doble premi: anotava un triple només començar el quart per replicar un 2+1 de Guille Rubio molt protestat pel gironí.

Costa i Lundberg s´unien a Trias i anotaven dos triples per esperonar el Nou Congost, que veia com el Breogán signava un parcial de 0-7 que tirava aigua al vi manresà quan faltaven cinc minuts per al final (79-68). Però de nou un triple, aquest cop de Muñoz, i una pèrdua del Breogán feien que tot el públic del Congost es posés dempeus per animar. La grada volia convertir-se en el sisè jugador d´un equip que tenia massa pressa per guanyar per 18 punts.

La precipitació va jugar una mala passada als manresans en el tram final, quan calia tenir calma. Això sí, tots els jugadors van mostrar un gran caràcter. Fins i tot el fred Gintvainis, que s´encarava amb Fuzaro. Eren uns moments de tensió, amb l´average en joc, fins que un triple de Díaz, el millor visitant, semblava segellar una derrota que ja valia al Breogán. Els jugadors gallecs respiraven alleujats amb els 12 punts de desavantatge final, mentre el públic del Congost gaudia de valent amb una victòria que demostrava l´ambició de l´equip, que se situa a un partit (i average) del líder quan falten vuit jornades. Hi haurà assalt al liderat? Tot és possible.