L'ICL Manresa afronta diumenge un partit clau per definir les seves aspiracions en el tram final de lliga regular: rep el líder Breogán, a qui es pot acostar a un partit si el derrota, un fet que permetria somiar encara en l'ascens directe. En canvi, una derrota enterraria gairebé totes les opcions dels manresans de ser primers.
I derrotar el Breogán no és fàcil. Els gallecs només han perdut quatre partits aquest curs: a Osca (87-76), amb l'Araberri (97-91), a Ourense (79-67) i, diumenge passat, amb el Palència (80-82). Derrotes amb trets comuns en què s'ha de fixar l'ICL si vol derrotar el líder. Què ha de fer?
1. Signar un bon inici de partit
És el mal endèmic de l'ICL les últimes jornades i el gran llast en els enfrontaments amb el Breogán: començar malament els partits. «Un cop més, hem començat malament. Avui, molt malament», deia divendres l'entrenador del Manresa, Aleix Duran, després de guanyar in extremis a Osca. «Estic preocupat perquè alguna cosa no transmeto a l'equip. Hem de posar-hi remei».
En les dues derrotes amb el Breogán, començar malament ha estat clau. Va succeir en el duel de la primera volta, a Lugo: 57-40 al descans. I va tornar a passar en la final de la Copa de la Princesa, també a terres gallegues: 55-33 en contra a la mitja part. Dos partits que es van posar aviat de cara per al Breogán, tot i que en el segon els manresans van estar a punt de forçar la pròrroga.
En canvi, quan les coses se li compliquen d'inici, quan no pot imposar la seva superioritat, el Breogán pateix. «Mentalment, no hem començat el partit com ho havíem de fer», es queixava Natxo Lezkano diumenge, després de perdre amb el Palència.
El mateix deia en la derrota a la pista de l'Araberri: «No hem entès el partit des del principi. Ells han tingut un nivell d'intensitat en defensa i nosaltres, un altre». I també apuntava aquesta mateixa causa després de perdre el derbi amb l'Ourense: «Hem començat el partit amb una pèrdua absurda, no hem tingut fluïdesa i ho hem arrossegat».
2. Travar el seu ritme de joc
El Breogán domina diversos apartats estadístics: és el conjunt que més assistències reparteix, el que més pilotes recupera, el millor en tirs lliures, el més valorat i el màxim encistellador. Aquesta temporada, en què fa de mitjana 85,6 punts per partit, n'ha anotat 80 o més en 22 partits, dels quals n'ha guanyat 20. Per tant, jugar a molts punts és una mala idea contra ells. Només l'Araberri i el Palència han estat capaços de derrotar els gallecs encaixant 80 punts o més.
La clau és buscar un partit a ritme baix, travat, sense que el Breogán pugui posar la directa, com va fer l'Araberri. Així ho explicava el seu tècnic, Antonio Pérez Caínzos: «Hem tingut molt control del ritme i el Breogán ha estat incòmode. Hem controlat els seus punts forts».
El ritme també va ser clau en l'ensopegada a Ourense. «Ells han marcat el ritme des de l'inici, no hem estat còmodes. Ha estat un partit travat, amb moltes faltes a l'inici», lamentava Lezkano en la derrota a Ourense. «El ritme ha estat dolent, no ha estat el ritme al qual juguem sempre». Aquell dia, el Breogán va signar la seva pitjor anotació de la temporada, amb només 67 punts.
3. Gran encert en els tirs
Pot semblar un tòpic, però per derrotar el Breogán cal fer un partit gairebé perfecte: s'han d'empetitir les capacitats del rival i maximitzar l'eficàcia pròpia. I sobretot, molt encert en el tir, com demostren els precedents.
«Hem deixat còmodes els exteriors de l'Araberri. Tenen molt bons jugadors i han estat molt encertats», es queixava Lezkano després de perdre amb l'Araberri, que va anotar 97 punts i va acreditar un 52% d'encert en triples.
També van superar el 50% d'encert en triples l'Osca (52%) i el Palència (57%). «Ells han començat molt bé, anotant molts triples. No esperàvem aquests percentatges», destacava diumenge Lezkano sobre el Palència. Fins i tot el tècnic dels castellans, Alejandro Martínez, ho feia: «Massa bé i tot. Hem anotat amb grans percentatges a l'inici i després encara ho hem millorat».
4. Treure profit de la pressió
«Em preocupa que tothom parli d'ascens perquè, quan ho sents, deixes de ser humil», apuntava Natxo Lezkano diumenge. «Ens hem d'oblidar de la classificació i pensar en el partit següent». I el partit següent és a Manresa, amb el seu rival més directe.
El problema és que, al mateix temps que l'equip lluita per confirmar la condició de gran candidat a pujar, el club admet que ja treballa en aquesta possibilitat, tot i que s'hi refereix amb eufemismes. «Farem els passos perquè, si tot va bé, el club estigui preparat per afrontar el repte», va explicar el president del club, Jesús Lázare, dijous passat. «Estem parlant amb patrocinadors i institucions per si hi ha ascens». Més pressió per a la plantilla?
