Diego Ocampo està acostumat a treballar amb calma i tranquil·litat, a cuinar joves talents a foc lent. I aquest no és precisament el context que trobarà des d'avui a Manresa, quan agafi les regnes de l'ICL: el gran objectiu és tornar a la Lliga Endesa, i l'ascens quedarà vist per a sentència en un mes i mig. Un esprint que posarà a prova tant la capacitat d'Ocampo de treure rendiment immediat a l'equip com la decisió del club de fer fora Aleix Duran sis dies abans de l'inici dels play-off, aquest divendres, al Nou Congost, davant el Corunya.

Ocampo, de 42 anys, va ser confirmat ahir a la tarda com el relleu de Duran, acomiadat dissabte en una decisió inesperada i que es va començar a coure divendres, poc abans de la mitjanit. L'equip havia perdut el darrer partit de la lliga regular, amb el Lleida, i als intestins del Nou Congost ja s'alçaven veus discordants amb l'actuació de l'equip. La roda de premsa del tècnic egarenc, en què va criticar el suport rebut des de la grada, va ser la seva sentència.

Dissabte, el club va acomiadar Duran i va començar a treballar contra rellotge per trobar-li substitut, amb dos noms sobre la taula: Diego Ocampo i Agustí Julbe. El gallec era la primera opció i ahir a la tarda va acceptar l'oferta que va rebre per continuar a Catalunya, on es va quedar a viure després de ser acomiadat pel Divina Seguros Joventut el 7 de febrer.

Fill i nét de mestres

Diego Ocampo té, sobretot, gran fama de formar jugadors, de forjar talents fins a polir-los i convertir-los en grans estrelles. Aquesta ha estat sempre la seva missió, tant com a tècnic assistent o com a primer entrenador. Aquest vessant pedagog li ve de família: els seus pares i tres dels seus quatre avis eren mestres.

«Jo sóc una ovella negra», deia Diego Ocampo al desembre, en una entrevista a la revista Gigantes. El gallec no havia seguit les passes dels seus progenitors com a educador. «Però em van deixar seguir el camí que jo volia, en el que em trobava feliç, amb el risc que suposa aquesta professió».

A foc lent, com tot el que fa a la vida, com el seu tarannà, Diego Ocampo va anar construint la seva carrera com a entrenador. Va començar a les categories inferiors de l'Ourense. I el 2004 va sortir de Galícia per convertir-se en ajudant de Salva Maldonado a Tarragona, on també va ser primer entrenador. Al costat de l'exentrenador del Bàsquet Manresa va començar un aprenentatge que va seguir acompanyant altres tècnics amb passat a Manresa, com Manel Comas o Pedro Martínez. A més, Ocampo ha estat ajudant del català Joan Plaza i d'Aíto García Reneses, el seu gran mestre i també de molts altres.

«El bàsquet europeu i espanyol han begut molt del que ha anat fent Aíto, sobretot de la seva metodologia», explicava Ocampo a Gigantes, on destacava el tret principal del tècnic madrileny: «La seva senzillesa. Les persones que ensenyen molt bé, ho expliquen tan simple que tot sembla fàcil, i fan el bàsquet fàcil».

Forjador d'estrelles NBA

Al mateix temps que aprenia de grans entrenadors, Diego Ocampo transmetia el seu mestratge a joves jugadors que s'han acabat convertint en grans estrelles. Per les seves mans han passat fins a sis jugadores que ara són a l'NBA: va coincidir amb Marc Gasol a Girona; amb Tomas Satoransky, Kristaps Porzingis i Willy Hernangómez a Sevilla; amb Raulzinho Neto a Múrcia; i amb Juancho Hernangómez a l'Estudiantes.

Aquesta trajectòria, i la bona fama adquirida formant joves promeses, va ser el que va cridar l'atenció d'Ocampo al Joventut, que va apostar per ell fa un any i mig, en una situació complicada: arribava a Badalona per suplir Salva Maldondo i agafar el timó d'un club escanyat econòmicament. La seva missió era mantenir l'equip a l'ACB mentre donava continuïtat a l'inesgotable planter verd-i-negre.

«Arribo carregat d'il·lusió i d'ambició», va dir el tècnic gallec quan va assumir els comandaments del Joventut, a qui va salvar en la seva primera temporada a la banqueta. Però aquest curs, amb una plantilla empitjorada, el rumb es va començar a torçar. I fa menys de tres mesos, la Penya va prescindir d'Ocampo, quan l'equip era cuer de la classificació, amb 4 victòries i 15 derrotes.

Dos acomiadaments seguits

El club badaloní, que veia el descens a prop, va confiar en Carles Duran per redreçar el rumb. I ho ha aconseguit: sis victòries en els set últims partits han allunyat l'equip del perill i han demostrat que la decisió de canviar d'entrenador va ser encertada.

El Joventut necessitava un cop de timó i va fer-lo sacrificant el projecte que havia iniciat amb Ocampo. El mateix que havia fet l'Estudiantes en l'anterior etapa professional del tècnic gallec. El club madrileny, que també fa bandera del treball amb el planter, havia apostat per Ocampo. Però la seva estada a la banqueta estudiantil va durar d'agost a gener, amb prou feines cinc mesos.

Ara, Ocampo arriba a un ICL Manresa que aquesta temporada també ha apostat per jugadors que puguin créixer al club, per joves que garanteixin un futur i una continuïtat en el projecte. Però al mateix temps hi ha l'objectiu de tornar a l'ACB. Per tant, Ocampo haurà de demostrar la seva mà com a forjador de talent però amb resultats més ràpids, al mateix temps que aconsegueix victòries per apropar-se a l'ACB i engrescar una grada que no ha acompanyat com s'esperava després del descens: el club preveia que les grades del Nou Congost es tornarien a omplir perquè l'equip guanyaria més partits. Però només una part de l'equació ha funcionat. Ara, el professor Ocampo haurà de trobar la manera de resoldre el problema que hi ha a Manresa.