L´ICL haurà de guanyar un partit a la Corunya, aquest proper cap de setmana, si no vol quedar eliminat de la lluita per pujar a l´ACB. Un triomf a Riazor s´ha convertit en condició indispensable després de l´ensopegada d´ahir al Nou Congost. Després d´un bon primer partit, en què l´equip va deixar bones sensacions i va mostrar solidesa, ahir tot va canviar. El Corunya va jugar millor les seves cartes, va treure molt profit dels seus pivots i va jugar amb els nervis que va provocar el desencert manresà. Una manca de punteria que va castigar la moral dels jugadors.
Des de l´inici, els gallecs van deixar ben clar el seu pla de partit: 10 punts d´Olmos, la torre visitant, i dues faltes de Trias en dos minuts. El Corunya s´escapava 4-10, un avantatge que s´esfumava amb cistelles de Costa, Lundberg i esmaixades de Sakho (11-10). I per d´arrodonir-ho, Olmos, com Trias, marxava a la banqueta amb dues faltes i s´equilibraven els contratemps amb els dos pivots titulars.
L´ICL reaccionava bé al bon inici visitant i agafava cinc punts de renda amb un parcial 11-0. Però Sakho donava un ensurt amb un mal gest del genoll esquerre en una caiguda i el visitants empataven (19-19). Amb el congolès a la banqueta, Ocampo posava a pista el vinculat Álex Mazaira per completar el joc interior al tram final del quart (21-21).
Per sort per a l´ICL, Sakho repapareixia al segon quart i deixava el seu segell: cistella i intimidació a Flis. I el relleu de Sakho en la contundència l´agafava Hamilton, que anotava per força. Però Chuku feia el mateix (27-29). Eren minuts de poques idees i Ocampo demanava temps mort per canviar la dinàmica.
Però a diferència del primer partit, en què cada aturada tècnica donava ales, ahir costava reaccionar. L´ICL estava espès i desencertat en atac i el Corunya obria una escletxa amb un triple de Monaghan (27-32). Després, col·lapse en atac, una falta sobre Olmos i nou temps mort local.
Màxim desavantatge i pressió
La nova aturada no frenava Olmos: 15 punts en 6 minuts a pista, i Sakho feia la segona falta (29-37). L´equip passava un mal moment i la grada intentava ajudar quan el Corunya assolia la màxima renda (29-40). «Manos arriba, esto es un atraco», cridava el públic després de la vuitena falta de l´equip al quart (només dues de visitants).
Ocampo també es desesperava a la banda després d´una falta no assenyalada als visitants abans d´un triple de Hamilton (36-44). I el quart acabava amb el públic encès i animant amb força (com pocs dies aquest curs) després d´un 2+1 de Lundberg, que presumia de bíceps per celebrar-ho.
També era molt celebrada, per inaugurar la segona meitat, la primera cistella de Nacho Martín, després de set tirs fallats: Ocampo alçava el puny per animar-lo. Però Monaghan i Flis anotaven triples mentre Muñoz signava 8 punts seguits i demanava ajuda al públic: calia soroll i pressió (50-52).
L´equip i el públic remaven junts en la mateixa direcció i s´aconseguia recuperar el liderat en el marcador després d´un triple de Costa i d´una esmaixada d´Allen (55-54). Una alegria efímera, perquè Monaghan anotava dues cistelles seguides al contraatac per recuperar quatre punts de marge (55-59). I l´avantatge es matindria al final del quart, tot i les cistelles d´Allen i Hamilton. Un mal últim atac manresà, amb pilota perduda, evitava reduir el marge abans dels deu minuts decisius del segon duel (59-63).
I el darrer quart començava amb una mala notícia per a l´ICL: una nova cistella de Monaghan, tocat per una vareta màgica. Després, dues faltes seguides enviaven Olmos a la banqueta, eliminat: despareixia de la pista un dels dos malsons gallecs. Però el que necessitaven els manresans eren punts, i els dos primers del quart trigaven dos minuts i mig a arribar (61-67). Els gallecs, en canvi, anotaven amb més facilitat.
Nova aparició de Lundberg
Amb 61-69, arribava una antiesportiva sobre Sakho, que fallava els dos tirs lliures. Eren moments de dubtes i Lundberg s´erigia en el líder que necessitava l´ICL. Amb un tir a una cama i una cistella al contraatac, el danès ajustava el marcador (65-69). I en la següent acció, el Corunya esgotava la possessió. Una petita alegria que no tindria continuïtat: els visitants estaven més encertats.
L´ICL, mentrestant, prenia males decisions i errava tirs. I Flis i Sonseca, que agafava el relleu d´Olmos, feien mal a la pintura.
Un rebot en atac, culminat amb cistella, donava esperances als manresans (68-73). Però a l´altre costat, el Corunya també capturava un rebot en atac i continuava deixant passar el temps. Tots els atacs passaven per les mans de Monaghan, que començava a fallar, com ho feia l´ICL. Un tap de Sonseca a Costa gairebé sentenciava el partit.
Sense estar en el bonus, el Corunya esgarrapava segons al marcador en el tram final. I una greu errada defensiva deixava Flis sol per anotar el 72-77 després d´un acostament a tres punts. I al final, les presses eren males conselleres per a un ICL que volia solucionar en un minut el que no havia pogut edificar en 39. El Corunya, com en lliga regular, s´enduia el triomf de Manresa. Aquest, potser vital.
