«No entrar al play-off seria un fracàs per al Palència, però si ho fem no serem un rival agradable. Si entrem en posicions baixes podem donar un ensurt a algun dels favorits». Eren paraules de Jordi Grimau en una entrevista concedida a Regió7 i publicada el 27 de gener passat. L’endemà, el seu equip va perdre al Nou Congost per un mínim 78-73 i queia a l’onzena posició de la LEB Or, fora de les places de play-off. Gairebé quatre mesos després, la profecia s’ha complert. Els castellans, un dels equips que es postulaven com a favorits el setembre, han superat un nefast inici de temporada i un relleu a la banqueta i són a les semifinals de la lliga, un ter-reny que han sovintejat.

Perquè el rival de l’ICL Manresa en la sèrie semifinal dels play-off d’ascens, que començarà demà a les 21 hores al Nou Congost, és un dels gegants de la segona categoria del bàsquet estatal. En les quatre darreres temporades ha estat campió un any (2015-16) i ha disputat dues finals més del play-off per a l’ascens. En totes dues (2014-15 i 2016-17), va caure davant del Burgos. Per resultats esportius, durant dos estius (2015 i 2016) hauria tingut dret de disputar l’ACB, però les exigents demandes de la màxima categoria, flexibilitzades l’any passat, no li ho van permetre.

Trajectòria ascendent

El Club Deportivo Maristas de Palència es va fundar el 1979 i la seva és una història de creixement constant. Va anar passant, de mica en mica, per tots els graons del bàsquet estatal fins a arribar a la LEB Or l’estiu del 2009. En les seves tres primeres temporades a la categoria, va quedar fora del play-off i en la segona fins i tot va haver de disputar un play-off de permanència contra l’Alcázar, que va guanyar per 3-0.

Però a partir de la temporada 2012-13 ja va començar a lluitar amb l’elit de la divisió. Va disputar unes semifinals que va perdre contra l’Alacant, després d’haver superat el Lleida, abans d’iniciar el periple de les quatre últimes temporades, en què, tret de la 2014-15, sempre ha finalitzat entre els tres primers de la competició. Per això apareixia com un dels grans favorits a l’ascens, amb el Breogán, el Melilla i l’ICL Manresa.

Massa contratemps

Però el principi d’any no va ser fàcil. De la plantilla de l’any passat van marxar molts puntals com Dani Rodríguez i Mamadou Samb (Melilla), Romà Bas (Castelló), Marc Blanch i Josep Pérez (CB Prat), Jhornan Zamora (Ourense) o Joan Tomàs (Palma). Es va apostar per Joaquín Prado a la banqueta i es va renovar l’equip amb homes veterans de l’ACB com el mencionat Jordi Grimau o Sergi Pino, tots dos ex del Manresa, a més de diverses apostes estrangeres. Només quedaven de l’any passat els veteraníssims Lamont Barnes, que després va marxar al Valladolid, i Urko Otegui.

Un altre gran problema va ser no disposar de pavelló a Palència. L’endarreriment de les obres va provocar que l’equip seguís jugant a la veïna Villamuriel de Cerrato, a set quilòmetres de la capital, i demanés de disputar els tres primers partits de lliga a fora. Els va perdre tots tres per poca diferència (67-60 a Melilla, 78-75 a Castelló i 80-72 a Vitòria) i també en el seu debut a casa (72-76 davant de l’ICL). L’equip competia i arribava a molts finals igualats, però no resolia al seu favor i aquest fet creava una dinàmica negativa que denunciava Grimau el gener.

Canvi amb el nou tècnic

Com gairebé sempre, la corda es va trencar per la banda més dèbil i Joaquín Prado va ser destituït a la jornada 22, després d’una derrota a casa contra el Barça B (72-74). Va agafar les regnes de l’equip Alejandro Martínez, un tècnic que té en comú amb Diego Ocampo, l’entrenador de l’ICL, que tots dos van ser destituïts a l’ACB durant el present exercici, el primer del Betis i el segon del Joventut. Amb Martínez a la banqueta, el Palència ha guanyat nou dels darrers dotze partits de la lliga regular i ha remuntat un 2-0 contra l’Unión Financiera Oviedo en la primera ronda dels play-off.

L’equip basa ara la seva solidesa en un bloc format pels bases Quique Garrido, també català, i el veterà Andrés Miso, amb les aportacions del bosni Sani Campara; a l’exterior, l’experiència de Grimau i Pino i l’elegància de Bryce Pressley, fill de l’exjugador del Joventut Harold Pressley; i a dins, el tir del serbi Cvetinovic, la duresa d’Otegui, acompanyada dels punts del lituà Deividas Busma i de la potència de Dartaye Ruffin. La letargia del gegant ja és història.