Partit rere partit, l'ICL ha anat esvaint, al llarg dels play-off, els dubtes amb què va arribar a les eliminatòries per tornar a l'ACB. Després de dues derrotes per tancar la lliga regular i d'un canvi traumàtic d'entrenador, l'equip ha anat guanyat confiança i ha arribat al moment culminant en el seu millor moment. Els jugadors tenen confiança, són capaços de superar mals moments i, a més, tenen el factor pista a favor. Per això, avui seria vital aprofitar la inèrcia i el suport de la grada del Nou Congost per signar el 2-0 en la final. Un resultat que deixaria el retorn a l'ACB a tocar i donaria tranquil·litat abans de viatjar a Melilla per jugar-hi divendres.
Per repetir victòria, l'ICL haurà de continuar fent feina de formigueta, com ha reivindicat Diego Ocampo al llarg dels play-off. «La clau és la mentalitat i seguir picant pedra, tot i que la roca no es trenqui perquè és molt dura. Hem de persistir», demana el tècnic gallec, que espera tenir també el suport del públic per aconseguir-ho. «Tot és molt fàcil. La sinergia brutal entre l'equip i l'afició ens ajuda a seguir lluitant».
Ocampo sap que serà complicat aturar els bons moments que pugui tenir el Melilla, ja sigui des de la direcció de Dani Rodríguez, amb els tirs exterior de Diego Kapelan (7/11 triples en el primer partit) o amb la força interior de Fran Guerra, encara que en l'estrena de la final estigués gairebé desaparegut. «Ho hem d'acceptar per ser millors. I també hem de calmar l'eufòria», reclama el tècnic manresà. No cal oblidar que el Melilla li va guanyar els dos partits de lliga regular a l'ICL.
El factor físic pot pesar
El conjunt nord-africà ha arribat a la final després de disputar cinc partits de molt desgast contra el Prat. I això els va passar factura. «A la pròrroga, físicament estàvem morts», va explicar el seu tècnic, Alejandro Alcoba. «Cinc minuts extres que ens han matat».
De fet, l'entrenador visitant va explicar que l'ala Pablo Almazán gairebé no va jugar al darrer quart perquè «tenia els bessons a punt d'explotar». Un cansament provocat per l'acumulació de partits i també perquè, segons va dirAlcoba, «el Manresa exigeix un nivell físic tan alt que hem d'estar a un mínim per poder competir».
A més de l'aspecte físic, Alcoba necessita «que totes les coses bones que hem fet les continuem fent. Però hem tingut dos forats molt importants: els seus dinou rebots ofensius i les quinze pèrdues de pilota sense risc».
