El 5 de gener del 2007, el Ricoh Manresa es va fer un regal de Reis per avançat: el fitxatge de Javi Rodríguez, que arriba per reflotar un equip i la seva pròpia carrera, i junts van formar un tàndem que va tornar l´equip a l´ACB. «Esportivament va ser la millor experiència de la meva vida», rememora el base gallec, que va arribar a Manresa des d´un rival directe, el Breogán, on no jugava. «Vaig reunir-me amb el Jaume i ja vaig veure que teníem química», recorda el base de Porriño. «I vaig encaixar dins l´equip a la perfecció».

Amb Javi Rodríguez, el Manresa va començar una progressió fulgurant que el va portar d´estar ensorrat a la classificació a disputar els play-off. «Ens sentíem invencibles», recorda el gallec sobre un equip que no va perdre cap partit en els play-off. «No vam pujar, directament vam arrasar sense voler. I gran part del mèrit és de Ponsarnau, que va ser clau en l´èxit.

Base, tècnic i club formaven una combinació perfecta: «Ens vam donar el que necessitàvem, mútuament». A la capital del Bages, Javi Rodríguez hi va trobar un equip en què va encaixar, sobretot personalment: «Érem una família. Han passat onze anys i alguns dels meus millors amics són d´aleshores».