Jaume Ponsarnau va viure tota la temporada de l'ascens, però des de dos punts de vista diferents. La va iniciar com a ajudant d'Óscar Quintana i la va acabar de primer entrenador, una tasca que desenvoluparia durant els sis anys posteriors. Ningú com ell, doncs, per explicar els alts i baixos d'una temporada que va finalitzar de la millor manera possible.

L'actual tècnic ajudant del València és clar quan recorda que «teníem un equip massa bo per jugar la LEB i vam pensar que seria fàcil pujar, aquest va ser el nostre gran error. Disposàvem d'una plantilla llarguíssima, amb jugadors de primer ordre, però no trobàvem la tecla indicada i vam arribar a Nadal molt mal situats, motiu pel qual es va canviar d'entrenador».

El seu inici, però, no va ser fàcil. «Vam guanyar el primer partit amb el Gijón, però vam perdre els tres següents contra els tres primers de la lliga, a Lleó, a casa contra el Melilla i el Cantàbria». L'equip ja havia fet alguns canvis. Havia incorporat dos pivots, Craig Callahan i Peter Lorant. Al final, aquest va haver de ser tallat, «tot i que havia encaixat molt bé a l'equip». El gran fitxatge, però, va ser el de Javi Rodríguez. El base va arribar a un equip que ja tenia el veterà Óscar González i un jove Sergi Llull, que a les poques setmanes va fitxar pel Madrid. El problema «amb el Sergi era que quan ell jugava bé, perdíem i els companys no se'l creien. Jo volia que fos el segon base, darrere del Javi, però l'Óscar ens donava el que necessitàvem».

El punt d'inflexió va ser a casa contra el Breogán, un partit en què «veníem de les tres derrotes, però el públic va mostrar una pancarta que deia 'estem amb vosaltres'».

L'altra gran decisió va ser prescindir de l'americà Richard Scott per als play-off. «Era un jugadoràs, però amb ell, l'equip es frenava. Quan ell va estar lesionat, vam jugar millor». Va arribar el desconegut Nick Vander Laan, «que ens va donar el que volíem, defensa als cincs i alliberar Asselin, Rubio i un Callahan que va fer una grans play-off». L'equip ja estava llançat i l'ascens a l'ACB va caure pel seu propi pes.