L'ICL Manresaintentarà que es visqui una festa com la que es va viure fa exactament 4.034 dies, és a dir, poc més d'onze anys. L'ascens del 23 de maig del 2007, quan l'aleshores Ricoh Manresa va guanyar el tercer partit del play-off semifinal a Huelva, té una sèrie de característiques semblants al que es pot confirmar avui a Melilla. En tots dos casos, l'equip va arribar, i pot arribar ara, a l'ACB després de superar un camí que no ha estat fàcil, en què hi ha hagut destitucions, canvis i desil·lusions.

La similitud més gran, però, és que tant aquell Ricoh del 2007 com l'actual ICL arriben al moment culminant en el seu millor moment. Quan es va viatjar a Huelva, ningú dubtava que l'equip pujaria. Tot i la dificultat dels duel de Melilla d'avui, i de les que hi ha hagut en els partits precedents, hi ha molta confiança en què avui es pugui visitar la Farola novament.

Reinventant-se durant l'any

Aquell Ricoh Manresa que acabava de baixar a Menorca tenia una gran plantilla. Óscar Quintana l'havia estat a punt de salvar i seguia a la banqueta, amb homes de la casa de gran futur com Sergi Llull, Rafa Martínez, Miquel Feliu o Guille Rubio, i contractacions importants a la LEB com Josh Asselin o un nord-americà de primer nivell com Richard Scott. Però els tres primers mesos van ser molt durs i, tot i fer fora el tècnic i confiar en Jaume Ponsarnau, l'equip era dotzè, a set victòries del líder. Aleshores va començar una gran ratxa de 16 victòries i només tres derrotes, comptant els play-off, que van provocar que el Ricoh tornés a l'ACB.

La semblança més clara va ser el canvi d'entrenador, tot i que aleshores va arribar més d'hora. També la contractació, el gener, d'un home clau. Llavors va ser Javi Rodríguez i aquest any, Nacho Martín. Finalment, una afició que va anar de menys a més i que cada cop va creure més en l'equip fins a empènyer-lo cap amunt. També hi ha diferències. Aquell equip va haver de superar una ronda menys de play-off i tenia més jugadors del planter que l'actual. I és que la història, de vegades, es repeteix, però amb matisos.