Josep Sàez toca i remena la camiseta de la temporada vinent mentre respon les preguntes. Sembla voler posseir la imatge que ha desitjat durant tot l'any, la de la seva entitat amb el nom d'un patrocinador important, que li permetrà afrontar fitxatges de més nivell, i amb el logotip de la Lliga Endesa a la part superior esquerra. Sàez va accedir a la presidència del Bàsquet Manresa a final de l'estiu passat, després de la marxa de Jaume Arnau, i en aquest temps no s'ha pogut avorrir gaire.

Fa gairebé onze mesos que és al càrrec. Aquest temps ha passat de pressa, a poc a poc, o no ha tingut temps de pensar-hi?

Ha passat de pressa. Tot ha estat molt intens. A principi de temporada pensava que es faria llarg, però quan ho vius tot amb tanta intensitat passa ràpid.

El càrrec és com imaginava?

Ja estava una mica implicat al club, però m'ha sorprès que, fins i tot en una competició com la LEB, la càrrega de feina és gran. No només esportivament, sinó que la representació del club en tot d'organismes provoca que hi hagis d'estar de manera constant. De tota manera, m'ha omplert molt. He gaudit molt aquest any, tot i que també hem treballat molt i hi ha hagut moments per patir; però fent una valoració global, n'estic satisfet.

Quina nota posaria tant a vostè com al club?

Puntuar no em sembla correcte. La nota no l'hem de posar nosaltres, sinó els resultats i la gent. Però penso que si no haguéssim de dir cap número podríem dir que hem aprovat el curs. Respecte dels objectius, s'han complert pràcticament tots.

Quan van arribar, van dir que tenien un projecte per al club. Aquest passava ineludiblement per ascendir a l'ACB?

Sincerament, quan vaig començar pensava que l'objectiu no havia de ser el de pujar, però després vas coneixent el club, les finances i tot el que es mou al voltant i vam arribar a la conclusió que havia de ser aquest any perquè vèiem que la viabilitat del club, tant l'econòmica com l'esportiva, en depenia.

En cas de no haver-ho aconseguit, com hauria afectat el futur del club?

Hauríem pogut estar un altre any a la LEB sense canviar gairebé res, però la meva por era que llavors els terminis del projecte s'allargarien. Cal tenir en compte, també, la reducció d'equips que vol l'ACB. De fet, en l'assemblea del dia 16, en què es parlarà del sistema de competició, no se sap quan es vol reduir la lliga a setze equips. Pensàvem que teníem equip per pujar i que això ens garantiria estar en una posició molt millor.

Sembla una pregunta de calaix, però, està assegurada la plaça a l'ACB?

El dia 16 ens han d'admetre. Està tot presentat i jugarem a l'ACB segur.

Parlem de la temporada passada. Quan va arribar, Román Montañez ja era el director esportiu. Sembla ser que tothom només en diu coses bones. Què és el millor que ha aportat en aquest temps?

El Román és qui més coneix el bàsquet professional de la gent que hi ha al club, a part de Jordi Singla, que també és a l'executiva. Coneix les competicions, els jugadors i els equips, i ens hi recolzem perquè el projecte esportiu tingui una línia que marca ell, al nostre costat. A més, és de la casa i aquesta combinació és la millor. Que sigui d'aquí fa que treballem tots amb ell de manera propera i, a més, és un mirall en què els nens es poden fixar.

Triar Aleix Duran

Va ser consensuada entre tots. L'Aleix va voler parlar amb nosaltres. Se'ns va oferir, ens va dir que volia tirar endavant el projecte i li vam dipositar la confiança.

Amb perspectiva, va ser una bona decisió?

Sí. En aquell moment ho era perquè era una persona de la casa, que tenia ganes de treballar, es veia amb forces, pensàvem que era un bon entrenador i, sobretot, en una etapa a la LEB, pensàvem que era l'adequat. Quan valores quines decisions prendre tens els inputs que hi ha en aquell moment. Llavors va ser una bona decisió.

Què va fallar perquè el seu projecte no arribés a bon port?

No m'agrada parlar gaire de l'Aleix, perquè ja ho he dit diversos cops. Ell es va autoexigir molt. Li va ocasionar un estrès important i al final no podia portar el lideratge de l'equip que necessitàvem.

La confiança es va perdre per la seva última roda de premsa, o ja l'havien perdut abans?

Ja hi havia hagut coses, però de les que passen a qualsevol organització. Veníem d'una dinàmica negativa, dels últims quatre partits n'havíem perdut tres. El problema de la roda de premsa no va ser tant les paraules textuals, sinó que vaig veure que l'Aleix ja no liderava l'equip. El missatge que calia donar era un altre de totalment diferent.

Vostè va assumir tota la responsabilitat de la seva destitució. Va ser així, com va anar?

Sí. Vaig parlar amb l'executiva, però qui prenia la decisió era jo i era responsabilitat meva.

Ell ha fet unes declaracions posteriors dient que no se sent l'ascens com a seu i que se n'alegra per a tothom menys per qui va prendre aquella decisió. Què en pensa?

Jo no puc valorar-ho. Ho ha de fer ell i jo només puc respectar-ho.

Tornant a la temporada, i al fet que durant l'any van veure que calia pujar, el gener assumeixen un fitxatge clau com el de Nacho Martín. Es pren aquesta decisió precisament perquè és veu que cal ascendir com sigui?

Sí, però no era per pujar a l'ACB, sinó perquè vèiem que fins i tot per competir a la LEB anàvem justos de força interior, com s'havia vist durant tot l'any. El Nacho es va creuar en el camí i vam pensar que calia reforçar aquesta part de l'equip. Teníem molts problemes contra gent interior forta i calia fer-ho.

Pensaven que la LEB era una lliga tan difícil?

Sincerament, pensava que no ho era tant. De fet, aquesta LEB ha estat diferent de les últimes. El fet que l'accés a l'ACB fos més assequible va provocar que els equips es reforcessin molt. Era diferent a les LEB en què l'ascens era inviable i els equips no invertien en jugadors perquè no tenia sentit.

Van fitxar Diego Ocampo, una decisió que s'ha comprovat encertada. Li sap greu que no segueixi?

En aquell moment, sí. Quan vacaba la lliga hi ha moltes coses a fer, però no penses en que cal buscar un altre entrenador. Però així és la vida, el bàsquet i les professions. Ell tenia un altre projecte. Ens podíem haver negat a que marxés. Ell em va dir que si no el deixàvem marxar es quedaria i intentaria fer-ho bé, però hi ha coses que grinyolen. Jo vull gent que estigui compromesa i que el seu projecte sigui aquest. Des del moment en què ens diu això veig clar que no ha de ser l'entrenador per a l'any que ve.

Està decebut amb ell?

Amb ell com a persona, no, però aquest procés no m'ha deixat un bon gust de boca. No m'ha agradat com s'han fet les coses de part del Diego i de part de l'equip on ha anat a parar ara.

Parla del Barça. Li hauria agradat que s'hagués dirigit al club abans de fer una oferta?

No ho sé. Jo no hauria fet les coses així, però no hi he posat cap problema. Nosaltres seguirem estant a disposició de tothom que vulgui parlar amb nosaltres, però s'hauria pogut fer d'una forma més professional.

Mirem al futur. Arriba Joan Peñarroya. Durant la seva presentació va repetir molt la paraula «projecte». Quin projecte li han venut perquè se'l cregui tant?

Que volem la continuïtat del Bàsquet Manresa a l'elit. Li hem explicat com volem fer-ho esportivament, quina ha de ser la filosofia del club i també com ho podem sostenir econòmicament. Pot ser un projecte de diversos anys, però comptem amb ell perquè ens ajudi a gestionar-ho. Ha comprovat que el club té una certa estructura professional, una visió de cap on vol anar, i per a un entrenador com ell això és important.

Ell va rebutjar alguna altra oferta per venir. És això el que valoren com a contraposició a Ocampo?

No ho vull comparar perquè les comparacions són odioses. Jo estic molt agraït a tot el que va fer el Diego. No estaríem aquí si ell no hagués estat valent i hagués vingut.

En tot cas, de Peñarroya sí que en veu compromís.

Sí, i el veig a llarg termini.

Ha arribat amb exigències, quant a jugadors que s'han de quedar o marxar?

No. Valorem qui ha de seguir i quines incorporacions hi ha d'haver, però no ens ha posat cap exigència. També té molt clar que treballarà amb el mateix cos tècnic, amb el Xavi [Pujol] i amb el Marc [Estany].

Tenen alguna notícia sobre què farà Jordi Trias

No hi ha cap termini. Ell acabava contracte i decidirem si es pot incorporar al nou projecte.

Han tingut sort que els camins de Peñarroya i del Manresa hagin coincidit just en un moment en què necessitaven un tècnic que generés la il·lusió que ell genera?

Aquest és un factor molt important perquè sigui aquí, entra dins del projecte. El que volem és il·lusionar la gent. Aquest any hem fet un pas molt important. Vas pels carrers i es torna a parlar de bàsquet i el ritme d'abonaments va bé. Notes una sinergia respecte a tot el que hem fet a final de temporada. Que vingui el Joan reforça encara més el projecte.

Hi ha hagut un increment del ritme d'abonaments des que se sap que ell és l'entrenador?

Això és difícil mesurar-ho. La campanya ja estava llançada, no es pot mesurar, però és un actiu que fa més potent el club.

El final de temporada va comportar que molta gent tornés al Congost, ho fes amb energia i que hi anessin molts nens. Li fa por que un mal inici a l'ACB pugui rebaixar aquesta eufòria?

No, perquè recordo que en l'última temporada a l'ACB, amb dinàmiques molt negatives, la gent incondicional venia igualment. Clar que m'agradaria seguir amb l'impuls que hem tingut, però tothom ha de ser conscient que la nova competició és més dura. Si juguem bé, amb compromís, amb lluita i els valors del club, encara que no gua-nyem la gent estarà al costat de l'equip perquè torni a anar amunt.

Pot ser un exemple el Burgos de la temporada passada, que va perdre molts partits a l'inici [set en total] i es va acabar salvant?

Sí, tot i que a mi no m'agradaria començar com ho van fer ells perquè patiria molt. Hem de fer-nos molt forts a casa, i amb la nostra gent ho som d'entrada, i intentar guanyar a fora els partits que calgui. Tant de bo comencem bé en aquest sentit. No es pot pensar que sortirem gua-nyant-ho tot, però crec que no serem un equip que comenci perdent set o vuit partits seguits.

Per a l'estabilitat econòmica de l'entitat, què suposa haver ascendit a l'ACB?

Tampoc no canvien gaires coses del pla marcat. Hem incorporat un nou espònsor [Baxi] i hem tingut la sort que el primer d'abans [ICL] segueix, encara que hem d'acabar de negociar amb quina aportació. Tindrem els ingressos de l'ACB i tenim l'avantatge d'haver pagat ja el cànon d'entrada a la lliga amb el qual ens van tornar l'any passat, la qual cosa no suposa cap daltabaix financer. Tindrem un pressupost considerablement més important que el del darrer any a l'ACB, tot i que seguirem tenint un dels més baixos.

De quant serà el pressupost?

M'agradaria acabar-ho de tancar, no m'agradaria dir una cosa per una altra, però serà més gran que el fa dos anys.

Clubs com el Gipuzkoa van argumentar la bondat del seu descens a la LEB amb la possibilitat de reduir el deute. Al Manresa li ha anat bé l'any en aquest sentit?

La LEB ens ha servit per frenar una dinàmica del club de molts anys perdent molts partits. Ens ha servit per guanyar partits i que la gent gaudeixi guanyant, ni que sigui en una competició menor. Ens ha servit, a mi i a la junta directiva, per posicionar-nos i saber què fer sense la pressió tan alta que suposa perdre cada setmana. Llavors només prens decisions per veure com ho atures. Hem treballat amb tranquil·litat. Hem pogut estructurar millor el club per tenir unes idees clares en tornar a l'ACB.

Quina importància té l'acord que es va tancar amb l'Ajuntament?

És un bon acord, més que per la part econòmica, pel fet que vam poder parlar amb totes les forces municipals. Els vam explicar el mateix projecte que al Joan, com volíem reestructurar el deute perquè fos viable, i l'Ajuntament va fer una aposta pel bàsquet. Es va aprovar a l'últim ple amb el suport de tothom menys de la CUP, en una decisió totalment respectable. Significa que la ciutat de Manresa està darrere del bàsquet, un fet que necessitem.

En els parlaments de la celebració de l'ascens es va notar bastanta bona sintonia personal entre vostè i l'alcalde. Aquest fet ajuda a l'hora de negociar?

Tenim molt bona sintonia personal, però ell és l'alcalde i té les seves obligacions i responsabilitats, i jo sóc el president del Manresa i tinc les meves. Però no només hi ha molt bona relació amb el nostre alcalde, Valentí Junyent, també amb el Marc Aloy [primer tinent d'alcalde, d'Esquerra], amb qui no ens coneixíem, i amb el Felip [González, del PSC], amb qui tampoc no ens coneixíem. Som transversals i volem el millor per al Bàsquet Manresa, i si hem pogut convèncer la majoria de grups municipals que això és un projecte important per a la ciutat, n'estem molt satisfets i orgullosos.

Fa poc van presentar l'acord amb Baxi. Era un acord que s'ha estat buscant durant tota la temporada?

Necessitàvem un patrocinador d'aquest tipus. Des del primer dia vam dir que el Manresa necessitava un nou patrocinador. Una de les voluntats era apuntalar la situació econòmica de l'entitat. Ens vam trobar amb Baxi, vam tenir unes quantes reunions i hi va haver l'anècdota de la signatura en el pont aeri, però aleshores ja estava tot molt avançat.

Quin salt de qualitat creu que els pot proporcionar?

Baxi té coses molt bones. És una gran companyia que forma part d'un grup internacional molt important i aposta pel bàsquet com a mètode de promoció per a la seva companyia. No busca un rèdit territorial, com el que podia tenir ICL, sinó que cerquen un retorn per a la seva marca. És un patrocinador que penso que pot créixer al nostre costat. Tenim un contracte de tres anys, no d'un i a veure què passa.

Fins i tot si es baixés?

Fins i tot si es baixés, tot i que amb unes altres condicions. És un projecte a mitjà i llarg termini. Baxi ens aportarà un fet important: ells tenen les seves pròpies campanyes de màrqueting en què nosaltres participarem. Aquest és un fet important per a les dues bandes.

Abans ha parlat de les relacions amb altres entitats, en aquest cas el Barça, per un altre tema. Pel que fa als contactes amb les institucions, sobretot amb la Generalitat, el fet que la situació política al país sigui diferent a la del principi de temporada els pot anar bé?

Aquest any ja vaig parlar amb Gerard Figueras, el secretari d'Esports, i amb la presidenta de la Diputació. Com que hi ha hagut canvis, encara no he pogut estar amb ells. Naturalment, el fet que tot s'estigui relaxant afavoreix molt.

De tota manera, a Catalunya se segueix partint amb dèficit d'ajuts.

Això ja ho sabem. Competim amb diferents condicions que la resta d'equips. La predisposició seva és bona, però hi ha el que hi ha. No hi comptem gaire. Qui ens pugui ajudar, ens ajudarà segur, però nosaltres ja tenim el pressupost tancat i el que pugui venir serà positiu.

Finalment, amb l'any d'experiència i amb tot el que ha viscut, si li tornessin a proposar ser president, diria que sí?

Sí, claríssimament.