Un dels fitxatges que ha generat més il·lusió aquest estiu a la parròquia del Baxi Manresa ha estat el de Justin Doellman (Cincinnati, 1985). El record que va deixar l'ala-pivot la temporada 2011-12 al Bages va ser immillorable. Aquella temporada li va valer el fitxatge pel València, on va ser jugador més valuós de la lliga, i després pel Barça, on va guanyar el campionat. Ara, als 33 anys, el Capità Amèrica torna per posar la seva experiència a disposició d'un equip que necessita resituar-se a l'ACB.

Com s'ha sentit, després de tants anys, en el seu retorn a Manresa?

Tornar a la ciutat m'ha portat molts records, tant de la temporada en què vaig jugar com del fet que la meva filla va néixer aquí. Està molt bé haver tornat, estic molt content de ser aquí i d'ajudar l'equip.

Aquí també recorden molt aquella temporada, que va ser l'última bona que va fer l'equip.

Sí, va estar molt bé, vam estar a punt d'entrar als play-off, crec que ens va anar d'un partit i vam fer-hi un gran joc. Tenim un molt bon equip, amb Javi [Rodríguez] de base i Adam Hanga, Josh Asselin i uns quants jugadors més, amb els quals vam lluitar per ser amb els de dalt i ens ho passàvem molt bé jugant. Estic content de ser novament a la lliga espanyola.

Per què va decidir tornar a Manresa?

Per una sèrie de raons. Una d'elles va ser poder viure en un lloc que m'era familiar, un altre cop a Espanya, i també per als nens i per a la família. A la meva dona li agrada molt com es viu aquí i volem seguir aquí tant de temps com sigui possible.

Després de jugar al València i al Barça ha passat un any a fora, entre Turquia i Montenegro. Com ha estat, l'última temporada, per a vostè?

Va ser un any estrany. Em vaig lesionar a Turquia [a l'Anadolu Efes]. La cultura allà és molt diferent que aquí. Vaig poder anar a Montenegro i va anar molt bé perquè vam guanyar el campionat [la lliga Adriàtica] i ens vam classificar per a l'Eurolliga aquesta temporada, però va pesar més poder tornar a Espanya. És un lloc on coneixem la llengua, la cultura i ens estimem la gent d'aquí.

No era un objectiu, per a vostè, jugar l'Eurolliga amb el seu darrer equip, el Buducnost, o fer-ho a les competicions europees?

Era un objectiu, però també ho era tornar a Espanya, i el Manresa ens va proporcionar aquesta oportunitat. Serem molt a prop de Barcelona, hi tenim bons amics i era una raó per venir-hi.

Com es troba, físicament?

Em trobo molt bé. L'estiu ha estat espectacular, no he tingut dolors, m'he pogut mantenir en forma i arribo molt bé.

Què opina sobre la plantilla que ha elaborat el Baxi i sobre el nou entrenador? Coneixia algun dels seus nous companys?

Sí, en conec de jugar contra ells i de seguir les lligues europees. Tenim un molt bon entrenador, que havia estat jugador del Manresa i que, per tant, entén què s'ha de fer aquí per guanyar partits. La plantilla m'agrada molt, hem de treballar junts per fer un gran equip i fins i tot aspirar als play-off. A veure què passa.

Ha seguit què ha fet el Manresa els darrers anys?

Vaig seguir-ho a final de temporada passada, quan van guanyar els partits suficients per tornar a la màxima categoria. Va ser molt gran per a la ciutat i sobretot per als aficionats, que aquí són fantàstics.