Una de les conclusions que sembla que ha extret el Bàsquet Manresa de les seves recents i sovint fracassades campanyes a la lliga Endesa és que l'experiència en aquesta competició dona victòries que, al final de temporada, poden proporcionar la salvació. Això sembla desprendre's de la configuració de la plantilla per al retorn a l'ACB, la primera que compagina Román Montañez en aquesta categoria des del seu lloc de director esportiu. Només un dels onze integrants del Baxi, l'haitià Cady Lalanne, o no sap què vol dir jugar a l'ACB, o no continua a l'equip respecte de la temporada passada. Tots els altres són cares conegudes, alguns amb anys de vol a l'elit. Aquesta combinació d'experiència i de joventut és la que ha de portar el Baxi a no patir, tot i que no tots els encarregats de formar les plantilles de l'ACB pensen igual.

Diners i circumstàncies

Perquè si fem un repàs de la configuració de les divuit plantilles de la lliga partint de la procedència dels seus integrants, veiem escoles diverses. En la infografia de sota es veu molt verd cap a la banda esquerra, la que pertany als equips grans, els que tenen capacitat per retenir els seus millors homes i venen de fer bones campanyes, motiu pel qual els falten retocs. Serien casos extrems com el del Reial Madrid, que manté la plantilla excepte dos reforços, i d'altres no tan radicals com el Kirolbet Baskonia, l'Herbalife Gran Canària i el València, en aquest dar-rer cas amb un nucli important de jugadors espanyols, sis en total.

D'altres, als quals les coses no han funcionat tan bé, com el Barça Lassa, fan una clara aposta per jugadors amb experiència prèvia a l'ACB. Les seves sis incorporacions tenen aquesta característica, amb la qual els blaugrana volen una revolució, però amb control. Així, en els vuit equips que la temporada passada van jugar el play-off hi ha només catorze jugadors sense experiència prèvia a la lliga espanyola. D'aquest grup, l'equip que fa més apostes d'aquest tipus és l'Unicaja, un conjunt que no va acabar d'aconseguir els objectius previstos l'any passat.

Moltes apostes a la zona mitjana

Si tornem a fer un cop d'ull a la infografia de sota, ens adonem que hi ha molt més vermell en equips que no tenen tanta capacitat per retenir el talent del qual han disposat l'any anterior i que solen fer apostes, principalment de jugadors balcànics i nord-americans. Qui ha sovintejat més aquesta tàctica és el Monbus Obradoiro, la qual cosa és curiosa en un conjunt que fa vuit anys que sí que té continuïtat a la banqueta amb Moncho Fernández. Fins a sis jugadors nouvinguts a la lliga tenen els gallecs, que confien molt en la visió de la seva direcció esportiva.

En aquest sentit es queda poc enrere el Delteco GBC, amb quatre, i trobem el cas especial del Divina Seguros Joventut. Els badalonins, tret de Nico Laprovittola i Simon Birgander, disposen d'una plantilla formada o bé per jugadors del planter, o bé per apostes externes. En canvi, un altre projecte que gairebé naufraga l'any passat, el del Tecnyconta Saragossa, ha jugat enguany la carta de l'experiència a l'ACB amb sis incorporacions que ja saben què és jugar a la lliga.

Pel que fa als nouvinguts, tots dos han volgut donar una certa continuïtat a les seves plantilles. Tant Breogán com Baxi Manresa conserven cinc dels homes que van assolir l'ascens. Recuperant el cas dels manresans, cal recordar que el dar-rer any a la lliga van iniciar-lo amb sis nouvinguts (Suggs, Cvetkovic, Aranitovic, Cakarun, Andric i Trapani), als quals després es van incorporar Machado, Rush i Zaytsev. I que l'any anterior l'havien iniciat amb cinc cares noves a l'ACB (Chase Simon, Otvertxenko, Sandul, Ricky Sánchez i Jermaine Thomas), als quals després van afegir Milisavljevic, Foster i Jaramaz. Veient aquests antecedents, en plantilles de les quals formava part Román Montañez, no és estrany que es vulgui assegurar i hagi apostat per la solvència de Toolson, Doellman, Pere Tomàs i Renfroe, amb el suport d'un nou espònsor que ho ha permès.