La il·lusió que els aficionats del Bàsquet Manresa trasmeten des de l'ascens a la Lliga Endesa del mes de juny s'ha vist reflectida a la pista amb l'inici del campionat dels jugadors enguany dirigits per Joan Peñarroya. Quan encara hi ha per davant molta lliga, tan sols s'ha superat el primer quart de la competició regular (9 jornades de 34), sí que hi ha registres que són clarament superiors al que va ser la vida del Manresa en l'ACB en el darrer lustre, marcat per un munt de derrotes i amb l'equip gairebé sempre en les darreres posicions, amb el descens a final del curs, la salvació in extremis o assolint les permanència perquè els equips de la lliga LEB no complien amb les expectatives.
Com en el darrer ascens
Per trobar un balanç de 5-4 en les primeres jornades de l'ACB, s'ha d'anar onze anys enrere, quan es posava en marxa la campanya 2007-08. Com ara, el Ricoh havia acabat d'ascendir. El conjunt que entrenava Jaume Ponsarna tenia un grup de jugadors que era una interessant barreja de veterans i de joves amb una gran projecció: Javi Rodríguez, Berni Hernández, Rafa Martínez, Jordi Grimau, Juan Alberto Espil, Matt Walsh, Diego Sánchez, Alfons Alzamora, Guille Rubio, Josh Asselin...
En aquella primera temporada després del pas per la LEB no es va patir i es van posar els fonaments d'un plantilla que es va mantenir en les temporades poteriors en uns llocs fora de perill i fent que el Nou Congost es convertís en tot un fortí malgrat haver perdut un puntal com Rafa Martínez, el qual des del 2008 és a les files del València Basket.
Sí que l'equip es va ressentir en l'exercici 2010-11 del forat que van deixar homes com Javi Rodríguez o Asselin, i el principi de lliga va ser complicat (2-7). El creixement d'altres elements, com per exemple Rodrigo San Miguel, va fer possible assegurar-se continuar a la lliga, tot i que amb una xifra de victòries ben curta (10).
La temporada 2011-12 va ser de gran joc, amb jugadors de gran talent a la pista (Doellman, Hanga, Downs, Gladyr...), però els resultats van quedar per sota de les expectatives i el dotzè lloc va sonar a premi escàs.
Tants triomfs com a l'últim curs
Del 2012 al 2017, el club manresà ha passat l'etapa més magra, pel que fa a resultats en l'ACB, de tota la seva història. D'un total de 166 partits, només en va ser capaç de guanyar 39, el que representa un escarransit 23,5%.
La pitjor temporada, en aquest període, va ser l'última, la 16-17. Només 5 victòries en 32 partits. Es dona el cas que enguany el Baxi ha guanyat el mateix nombre de partits que en el còmput de tota aquella temporada.
L'excepció de mals inicis en el lustre negre va ser en la lliga 15-16, també a les ordres del mateix tècnic que portaria els manresans l'any següent, Ibon Navarro. L'ICL va fer un 4 de 9 i va arribar a estar amb un 6-6 en la dotzena jornada, però només va sumar 4 triomfs més en les últimes 22 jornades de lliga.
Tres vegades va començar amb un decebedor 1 de 9 el Manresa en aquestes cinc temporades de plom. En la 12-13, la última que va tenir d'entrenador Ponsarnau, en la 14-15, amb Pedro Martínez i salvada amb el miraculós triomf a la pista del Reial Madrid, i la ja esmentada abans, la 16-17, amb Ibon Navarro a la banqueta. En la 2013-14, amb un Borja Comenge que després seria acomiadat, es va començar amb un 3-6.
Les 4 victòries assolides en els 5 desplaçaments que fins ara ha afrontat el Baxi han estat fonamentals per situar l'equip entre els 7 primers, amb plaça actualment tant de play-off com de Copa. Però diumenge ve un Breogán necessitat, que és un perill.
