Avui jugarà el partit d'ACB amb el seu equip des d'aquest curs, el Montakit Fuenlabrada, i dilluns ja es concentrarà a Guadalajara amb la selecció espanyola. Marc Garcia Antonell (Manresa, 1986) va començar en els preminis del Paidos una trajectòria en la qual el seu talent i unes grans qualitats ofensives han estat fora de tot dubte. Pocs mesos després que el Barça descatés la seva continuïtat al club i deixant enrere un any amarg al Betis, ara aprofita a fons la confiança que li han donat a Fuenlabrada.

S'esperava que el citessin per anar a la selecció? Algun altre cop també se n'havia parlat...

No, no hi pensava en això. Estic del tot centrat en el meu dia a dia al Fuenlabrada, en el que vol i ens demana Néstor García, l'entrenador. Crec que això és el que s'ha de valorar i pensar en res més no ajuda. Tinc 22 anys i sóc prou conscient que encara he d'aprende molt. Anar a a la selecció no canvia això.

Com li van informar que era un dels 16 convocats?

Va ser a través d'un WhatsApp que em van enviar de la federació. Era a la meva habitació de l'hotel de Lietkabelis, a Lituània, on vam jugar dimecres partit europeu. Fa molta il·lusió i em podré retrobar amb jugadors que ja havien estat companys meus en les seleccions inferiors, com Alberto Abalde, Sergi Garcia o López-Arostegui.

Coneix personalment Sergio Scariolo, el seleccionador? Hi ha parlat alguna vegada?

Hi vaig intercanviar tan sols un parell de paraules en el campus de Treviso per a joves promeses, fa uns anys. Després mai no hem parlat directament, però segur que serà interessant i enriquidor poder treballar ara amb ell uns dies. És un gran entrenador, amb molt de nom i èxits de primer nivell amb la selecció espanyola.

El més normal seria que, dels dos partits del premundial, en un jugui i en l'altre no?

No ho sé, no m'ho plantejo. De moment, estar en la llista de 16 ja és molt important i la prioritat és treballar en els entrenaments.

Va debutar a l'ACB als 18 anys al Bàsquet Manresa, cedit pel Barça, va tornar al Palau i a la LEB, i la temporada passada va ser plena de problemes al Betis, a Sevilla. Amb l'arribada, aquest estiu, al Fuenlabrada fa l'efecte que la seva carrera esportiva s'enlaira. Quin balanç fa dels seus darrers anys intentant fer-se un lloc a l'elit?

Tenia moltes ganes a Manresa, era a casa i volia fer-ho molt bé. Al principi vaig tenir oportunitats i em sentia molt animat, però quan els resultats van començar a ser molt adversos vaig tenir un paper molt secundari i la veritat és que ho vaig passar molt malament. Sí, és cert que era jove i això em va afectar molt. Pedro Martínez? No sé si volia algunes coses que potser no podia donar-li, no ho sé. En tot cas, està clar que dins de la plantilla hi havia jugadors que eren molt més experts, com ara un Roger Grimau amb un munt de batalles viscudes i que em doblava d'edat. Malgrat tot, els companys em van ajudar molt, en especial Álex Hernández, que ja portava molts anys al club i que és una gran persona. Almenys em va quedar la bona sensació que el Manresa es va acabar salvant, l'última jornada a Madrid.

Tornar al Barça B i a la LEB Or va ser un pas enrere?

No, no, en absolut. Van ser un parell d'anys molt ben aprofitats, vaig aprendre molt amb Alfred Julbe, li estic molt agraït. I al 2016, amb la selecció sub-16, vam ser campions d'Europa i jo vaig ser declarat millor jugador.

Mai no va veure l'ocasió que se li poguessin obrir les portes del primer equip al Palau?

Doncs alguna vegada sí que ho vaig veure factible. Un cop Xavi Pascual em va convocar per jugar contra el Múrcia a l'ACB però no hi vaig anar perquè vaig estar malalt, amb febre.

I l'any passat el Barça torna a cedir-lo, va ser al Betis i tot va sortir malament...

Sí, des del principi. Tant per a l'equip com per a mi va ser una temporada horrorosa. Em vaig lesionar i, com a grup, tampoc no hi va haver prou unió, i al final es va baixar a la LEB. Però, també, de tot s'aprèn.

I, aquest estiu, Marc Garcia va quedar desvinculat del Barça totalment. Una decisió que es va prendre de mutu acord?

No, no. Jo me'n vaig assabentar a través de WhatsApp quan Nacho Rodríguez, el mànager esportiu de la secció, va informar que no era en el dret de tempteig i que, per tant, quedava lliure. Si em van doldre les formes? No passa res, el més important és que només una hora després vaig rebre la proposta del Fuenlabrada i el meu agent ja hi negociava, i ràpidament ens vam posar d'acord.

No va poder jugar a causa de molèsties físiques, els primers partits de lliga però després ha fet uns números excel·lents, el seu percentatge en tirs és molt alt. Es nota que la confiança dona ales?

Sí, crec que estic fent bons tirs, però l'equip sap com jugar i hi ha una compenetració important amb el Néstor. A Europa, a la Champions, no anem tant bé però a la la lliga ja hem guanyat 4 de 9 partits i hem tingut un calendari dur, amb el Madrid o el Barça.

Diuen que Ché García és un gran motivador. Què els va dir a la mitja part per fer una gran remuntada a la pista de la Penya?

Tots els entrenadors tenen el seu estil, però sí que en l'aspecte anímic, motivacional, es tracta d'una persona molt especial. Va parlar amb nosaltres, va canviar un parell de qüestions tàctiques, i ens va deixar sols, dialogar entre nosaltres també va ser important.

Després de l'Andorra, l'equip que ha de passar pel Fernando Martín, a Fuenlabrada, serà el Baxi. Què li sembla el seu paper fins ara a la lliga?

Com a manresà estic content que els hi vagi tant bé. Penso que que han fet una gran plantilla, amb homes que coneixen la lliga molt bé.

Des de casa ha rebut, les últimes hores, moltes felicitacions?

I tant, d'amics, veïns, del Paidos...Gràcies!