L'esparreguerí David Navarro viu la segona temporada al Monbus Obradoiro, després d'arribar-hi l'estiu del 2017. L'escorta, de 35 anys i format a Manresa, posa la seva experiència al servei del proper rival del Baxi, un equip que té una metamorfosi cada any.

Han començat la temporada amb cinc victòries en dotze partits. És un balanç correcte per a l'Obradoiro?

Som on ens mereixem. Hi ha hagut partits igualats que poden caure de qualsevol banda. Potser podríem tenir un parell de victòries més, però sempre has de comptar amb això, i ara estem més tranquils per haver guanyat els dos últims partits.

Van començar la lliga amb dues victòries i, ara, dues més després de l'aturada per seleccions

Tenim un equip bastant nou i a mesura que passa el temps tot és més fàcil perquè alguns dels fitxatges mai no havien jugat aquí. Però també hi ha molts factors com el calendari, ja que et trobes partits complicats molt seguits, de vegades. Els dos últims triomfs han coincidit després de l'aturada, però no sé si hi té gaire a veure.

L'Obradoiro sol renovar la plantilla cada any i amb jugadors sense experiència a l'ACB. És un gran inconvenient per conjuntar l'equip?

Aquí sol passar perquè els prenen els bons jugadors, que van a equips millors i cal tornar a restructurar-ho tot. Per als jugadors joves, que surten per primer cop als Estats Units, cal una mica de paciència, però se solen adaptar bé, no ha de ser una excusa per als inicis de temporada.

El fet que vinguin a pescar jugadors equips grans de la lliga parla bé de la direcció esportiva de l'entitat...

Aquest estiu van marxar els tres referents, Matt Thomas al València, Pustovyi al Barça i Bendzius al Rytas de Lituània. Aquí hi ha molt control de mercat jove i dels Estats Units, amb la qual cosa solen encertar bastant.

Qui no canvia és Moncho Fernández, que compleix la seva novena temporada a la banqueta. Qui és el seu factor diferencial com a entrenador?

Té una manera de veure el bàsquet peculiar, és molt sistemàtic. Es basa molt en blocs indirectes per a tiradors, un fet que es troba en més equips, però aquí de manera més acusada. Li agrada tenir les normes clares i això facilita molt la feina al jugador. És un entrenador molt exigent, sobretot amb els joves per aconseguir la seva màxima millora.

Va deixar l'Andorra l'estiu del 2017 als 33 anys. Com s'ha adaptat a la nova vida a Santiago de Compostel·la?

Hi estic molt bé. L'any passat va ser un canvi per a mi, després de quatre anys a Andorra, amb un estil de joc diferent. Canvies els hàbits, però m'han acollit molt bé, entenc el que tinc, sé que puc ajudar l'equip amb el meu joc. Tinc un perfil diferent dels altres ales tiradors. Fora de la pista, ara hem tingut un nen. Ja teníem un nen i una nena; ara ja som família nombrosa i ens hi trobem a gust.

Aquesta temporada està jugant 14 minuts de mitjana. Se sent satisfet amb el seu paper?

A tothom li agrada jugar més, però entenc el meu paper. Som una plantilla molt llarga i hem d'esperar les oportunitats, dependent dels partits. Per exemple, se'ns va lesionar el base, Pepe Pozas i he pogut explotar aquestes característiques diferents que tinc per poder substituir-lo jo. Va ser un dels motius pels quals se'm va fitxar. Tinc 35 anys i estic molt bé físicament, però entenc la situació i n'estic content.

I diumenge arriba el Baxi. Com el veu, des de lluny?

Molt bé, i estic molt content d'això, ja que vaig créixer i vaig jugar allà. Sempre hi ha alguna cosa especial. També m'alegra per Alex Renfroe, amb qui vaig coincidir a Valladolid. Sempre havia pensat que era un gran jugador. Em va saber greu que les coses no li anessin bé al Barça, tot i que era una mala època per a tot l'equip. Sabia que ho podia fer increïblement bé a l'ACB com va fer aquell any a Valladolid i ho fa ara. El Manresa va saber plantejar molt bé què volia a l'estiu i estan fent bé les coses. Menys aquest diumenge, espero que els segueixi anant tot bé.

Com preveu el partit de diumenge, entre un equip alegre com el Baxi i un altre de bons percentatges com el Monbus?

Ja es veurà. Conec molt bé Joan Peñarroya, dels quatre anys junts a Andorra, i és cert que li agrada un ritme alegre, que si les possessions han de ser curtes, que ho siguin. Potser nosaltres solem jugar més llarg. Hi haurà una mica de contrast en aquest aspecte, a veure quin dels dos porta el partit cap a la seva manera de jugar. Intentarem fer el nostre joc traient avantatges dels sistemes i suposo que ells voldran aconseguir cistelles fàcils. He tingut els dos entrenadors, són diferents, però malgrat que la tàctica és molt important, al final els que juguen són els jugadors.

Parlava dels quatre anys al costat de Peñarroya a Andorra. Què és el millor que té com a tècnic?

Sobretot la seva simplicitat. Fa les coses molt senzilles, entén molt bé els jugadors, els tracta bé i els dona el que necessiten. Això és bo perquè els jugadors necessiten confiança per poder-la traslladar a la pista. En aquest sentit és excel·lent.

A més, a Manresa ja tenia una llarga trajectòria com a jugador. Aquest fet ajuda que tothom el respecti més?

Sempre que hi ha algú de la casa que ha aconseguit tot el que va aconseguir ell, molt millor. Ell va encertar anant allà i el club també fitxant-lo, i m'alegro que les coses els vagin tan bé, perquè tenir un entrenador que sap com funciona tot sempre va molt bé.