Ara fa dinou mesos i mig el Bàsquet Manresa s'acomiadava de la lliga Endesa al pavelló de La Hamburguesa, el nom com els aficionats del CB Canàries, l'actual Iberostar Tenerife, anomenen el Santiago Martín. No té gaire més capacitat que el Nou Congost (oficialment la mateixa), però fa la sensació de ser més gran perquè a un fons no hi ha grada i és molt més alt. Aquells dies començaven a gaudir d'un marcador de darrera generació penjat del sostre que havien estrenat durant la disputa de la final a quatre de la Lliga de Campions de la FIBA que tot just havien guanyat setmanes abans.
Aquell Manresa, que ja pensava més en les vacances després d'haver consolidat el descens, hi va perdre per 84-51. Dels jugadors que actuaran avui en els manresans només queden Pere Tomàs, previ pas per Bilbao, i Guillem Jou. La situació classificatòria és molt diferent, amb els bagencs cinquens i una victòria més que els canaris, però les condicions en què el Baxi viatja són igualment precàries. Les baixes definitives de Renfroe i Doellman, a les quals cal afegir les de Sakho i Gintvainis, deixen el conjut de Joan Peñarroya amb mancances greus sobretot en la posició de base i també amb falta de recursos en l'ala-pivot. L'equip ha donat mostres, durant els tretze partits jugats fins ara, de sobeposar-se gairebé a tot, però tenint en compte que avui juga en una pista complicada i calenta contra l'equip que llança de tres, i amb diferència, de la lliga, es pot dir que el Baxi afronta un triple salt mortal.
Un rival atípic
Una de les poques coses que va dir Joan Peñarroya de l'Iberostar Tenerife en la mateixa roda de premsa en què es va queixar de la precarietat de la plantilla va ser que «es tracta d'un equip atípic. Actualment cada vegada es llança més de tres punts, però ells ho porten al límit, ja és una tendència que ho facin en cada partit. Tenen una plantilla llarga, amb molta rotació. Ara han perdut McFadden, però s'han reforçat amb Davin White i tenen una victòria menys que nosaltres a la classificació», amb la qual cosa serà un adversari complicat, i encara més en les circumstàncies actuals.
El conjunt de Tenerife ha recuperat aquesta temporada Txus Vidorreta, amb el qual va guanyar aquella Lliga de Campions i es va classificar per al play-off la temporada 2016-17. Ahir, el tècnic basc, que la temporada passada dirigia el València, es mostrava desconfiat per les les baixes del Baxi. Segons ell, «dels deu jugadors que van guanyar a Santiago la setmana passada anotant 97 punts només falta Renfroe. És una dada que cal tenir en compte. Hem de mostrar màxim respecte per Ryan Toolson, que ha fet mitjanes de 22 punts en els darrers partits, per Lundberg, que s'està adaptant bé a la posició de combo 1-2 i per Pere Tomàs i Álvaro Muñoz, que estan fent una bona temporada. També per Dragovic, que l'altre dia va dir que no hi era Doellman però ell sí, i va anotar tres triples sense errada a la primera part. Per Lalanne, que fa feina al pal baix, i pels joves Sima i Jou, que van ser molt importants defensant i anotant l'altre dia» .
També amb problemes físics
El periodista Carlos García Hernández, de La Opinión de Tenerife, explica que l'Iberostar també ha tingut dificultats físiques que el fan anar coix «en la posició d'1 i de 2. San Miguel es va fer una estrebada abans del partit a Badalona i no crec que dissabte iniciï el partit, ho farà Bassas. Richotti s'està posant en forma després de molts mesos de lesió i Staiger és un escorta que llança i, sobretot, assisteix molt bé, però que també ha tingut algunes dificultats amb l'espatlla i la cuixa».
Els canaris tenen de baixa la seva referència exterior a l'inici de temporada, un Thad McFadden que tenia 15 punts de mitjana per partit, però l'han rellevat amb l'exjugador del Manresa, i també del Canàries, Davin White. A més, avui recuperen l'ala-pivot belga Pierre-Antoine Gillet, que s'havia perdut els quatre últims partits.
García explica que l'equip «no mostra un patró tan definit com en l'etapa anterior de Vidorreta, quan era un equip que defensava molt i permetia pocs punts. Aleshores també llançava força de tres, però ara ho ha exagerat fins al límit. Crec que en tota la temporada només hi ha hagut tres partits en què hagi llançat més de dos que de tres».
Segons el redactor de La Opinión, aquesta tendència, que l'ha dut a intentar fins a 41 triples en algun partit, «va bé quan surt bé, i sempre solen anotar més de 10 llançaments de tres en cada partit, però quan no entren, llasta tot l'equip, com en les derrotes a Burgos o a casa contra l'Estudiantes i el Tecnyconta». La seva ofensiva és clara. «Pilotes a Iverson i aquest descarrega cap a l'exterior i les cantonades. Es busquen possessions llargues i passades extra. Jugadors com Beirán i Abromaitis estan encertats, però d'altres com Brussino tenen dies de tot i en alguns no ficarien la pilota ni en una piscina». Caldrà veure si avui és un d'aquests.
