En els deu minuts i escaig que va durar la compareixença de Joan Peñarroya, posterior a la de Sàez i Montañez, es va parlar ben poc del rival de demà, l'Iberostar Tenerife. El tècnic va lamentar la situació actual, segons les seves paraules, «segurament la més precària que ha viscut un equip de l'ACB» per anar a jugar un partit, i va mostrar la seva temença per uns problemes «que ja fa tres o quatre setmanes que duren» i que l'equip pot pagar en un futur més o menys immediat.

Peñarroya va explicar que «vivim una precarietat que ja fa dues setmanes que dura, amb les lesions de Sakho i Gintvainis, i que hem anat mig salvant amb victòries. Ja no sé quina paraula és la següent a precarietat, però anirem a Tenerife a fer tot el possible per competir el partit. De tota manera, el nostre dia a dia es veu afectat, no perquè els jugadors no ho donin tot, tot el contrari, sinó perquè el nostre nivell ha baixat per la falta d'efectius».

Lluny dels mínims

Peñarroya, que va qualificar el moment de «fotut», no creu que l'ambició del club sigui inferior a la que hi havia fa mesos i que per això no s'hagin cobert les baixes. «La línia és la mateixa. També hem tingut problemes amb els vinculats [lesió de Paco del Águila] i això és pega, no és problema del club, però la meva realitat és que he de convèncer els jugadors quan estem molt lluny de les mínimes condicions per poder competir en una lliga com la nostra. Fa setmanes que estem en una situació de precarietat i això, a la llarga, es paga».

Peñarroya va tenir paraules d'elogi cap a Doellman, de qui va dir que «és una llàstima que no pogués treballar amb ell fa tres o quatre anys», i cap a Renfroe, «el jugador pel qual vaig insistir més a l'estiu que pogués venir. Sabíem que podia marxar i per això vam posar una clàusula sense la qual no hauria pogut jugar a Manresa. Ho havia de fer molt bé perquè algú la pagués i ho ha fet. Hem gaudit d'un gran jugador».