Les temporades són llargues i, de vegades, els equips tenen obligació de reinventar-se. És el que li passa al Baxi Manresa, que, en la recta final de la primera volta, veu com dos dels jugadors del seu teòric cinc titular són nous i s'han d'ubicar en un grup que fins ara ha rutllat amb una bona dinàmica de joc i resultats. Tant per a Corey Fisher com per a Tomislav Zubcic, com per als seus companys i l'entrenador Joan Peñarroya, hi ha tot un repte, no abaixar el rendiment en el que queda de competició.

La baixa d'Alex Renfroe, que fins el desembre passat va ser una de les sensacions de la lliga Endesa i tot un veritable líder del Manresa en pista, ha estat un punt i a part. Van passar deu dies fins a la nova incorporació, tram en què Iffe Lundberg va ser qui va assumir la direcció amb una aportació més que notable, fins que ha arribat Corey Fisher. Un jugador que coneix l'ACB, que ha demostrat en altres clubs les seves capacitats, però que en el debut de diumenge passat davant el Kirolbet Baskonia va mostrar-se fora de forma, fruit dels gairebé dos mesos en què ha estat inactiu. Peñarroya, però, li va donar el seu vot de confiança i creu que la millora serà evident en només qüestió de dies o setmanes. A més, Fisher acabarà sent inscrit a l'ACB com a jugador comunitari quan el Bàsquet Manresa disposi de tota la documentació que encara li han de fer arribar l'ambaixada de Geòrgia i la federació del país. Aleshores, el Bàsquet Manresa disposaria d'una segona plaça d'extracomunitari (la primera l'ocupa Toolson) per si vol fer alguna altra incorporació.

La posició de base també s'ha de modificar de forma positiva amb la tornada del lituà Gintvainis, lesionat a la cuixa, i que podria tornar a l'equip aquesta mateixa setmana contra el Delteco a Sant Sebastià o, més probablement, la setmana que ve amb el Reial Madrid al Congost.El tàndem Zubcic-Dragovic

Si una posició ha estat especialment castigada per lesions i variables en aquesta temporada al Baxi és la de quatre, la d'ala-pivot. L'home que, en un rincipi, havia de ser la clara referència, Justin Doellman, ja es va lesionar a la pretemporada i la sèrie de problemes físics han culminat, a la fi, amb la seva desvinculació. Per suplir de forma temporal el Capità Americà es va fitxar un Siim-Sander Vene que va oferir bones actuacions i que ha continuat la seva carrera al Fuenlabrada i el Gran Canària. Qui havia de ser el suplent de Doellman, el serbi Marko Lukovic, també es va lesionar al principi de lliga i, quan ha tornat, no se l'ha vist mai ni amb la confiança de l'entrenador ni amb prou motivació. Ha sortit del club tot aprofitant l'arribada de Zubcic.

La qüestió és veure ara si rutllarà el tàndem entre Zubcic i un Nikola Dragovic que té contracte temporal fins al partit del proper 26 de gener, a la pista del Breogán. Es tracta de dos jugadors que poden arribar a ser complementaris: Dragovic, més dur i amb esperit defensiu, Zubcic, amb la capacitat per anotar i ser l'home que obri més el camp en la posició d'ala-pivot. El Baxi Manresa podria apostar per renovar Dragovic fins a final de temporada si el binomi és prou efectiu. Si no, es podria tornar a optar per fer més moviments en la plantilla. L'altra posició interior, la de cinc, té com a jugador titular l'haitià Cady Lalanne. Malgrat ser irregular de vegades, el seu primer any en una lliga tan exigent com l'ACB és més que acceptable. Al seu costat hi ha ara el pivot gironí Yankuba Sima, que és el relleu temporal de Jordan Sakho, que s'espera que pugui tornar, ja a principi de febrer, recuperat de la lesió al peu.

Tot i la tornada de Sakho, el que no és segura és la sortida de Sima del Baxi. El substitut té una possibilitat per marxar el mes de febrer però el seu contracte és fins a acabar el curs i el Bàsquet Manresa està satisfet de les actuacions de Sima i la intenció seria mantenir-lo. Per a l'equip, en tot cas, serà important que Sakho pugui recuperar l'excel·lent nivell d'abans de la seva lesió, amb una evolució molt positiva en la primera temporada amb molts minuts de qualitat a l'elit.

Al Bàsquet Manresa li espera una segona volta en què, al contrari de la primera, tindrà més partits al Nou Congost que a fora (9 i 8) però en la qual no pot adormir-se. Ara és a una victòria de la zona de Copa del Rei, però també és a només tres de les posicions de descens.