Diumenge a la nit i ahir es percebia cert desencís entre l'afició del Baxi Manresa malgrat que no s'ha perdut res definitivament. Les dues derrotes que ha encaixat l'equip en aquestes festes de Nadal, sobretot l'última, que el deixa fora de les posicions de Copa i sense poder d'influència sobre el propi futur, fan pensar a molts seguidors del conjunt del Congost que s'ha perdut una gran oportunitat per accedir a una cita a la qual no es va des del 2004. És un petit desencís, encara no consumat, en una temporada brillant, en què el club ha creat una plantilla implicada i amb un bon rendiment i en què jugadors i cos tècnic han anat superant les dificultats que s'han presentat.

Relacionades

Però la marxa del motor de l'equip durant els quinze primers partits de lliga, Alex Renfroe, unida a les baixes a la posició de quatre com la de Justin Doellman, que va abandonar el club a causa de les contínues lesions, i la manera com s'ha portat les seves substitucions deixen una sensació d'oportunitat perduda que s'ha d'analitzar, tot i que encara sigui a cop calent i amb tot per decidir.

Els relleus

Una de les principals crítiques d'ara, algunes d'elles insinuades des de l'entrenador, és la lentitud a l'hora de suplir les baixes, la més notable la de Renfroe. Entre que el jugador va informar que volia marxar al Partizan immediatament el 24 de desembre, fins a l'anunci del fitxatge de Corey Fisher, el 3 de gener, van passar deu dies. El problema és que a mig mes ja havien sorgit rumors de la sortida del base l'1 de gener i s'havia donat per fet que el destí era Belgrad tres dies abans, el 21.

Es critica el club per no tenir el relleu ja preparat i aquest s'escuda en el fet que el traspàs de Renfroe no estava enllestit i que no es podia hipotecar l'economia del Bàsquet Manresa. Així, l'equip va viatjar en condicions precàries a Tenerife, on va competir, però va perdre, i va jugar amb un base en rodatge diumenge, en què van faltar les forces en els darrers minuts.

Durant aquests dies, s'ha percebut desil·lusió en un Peñarroya que ha parlat de «molts problemes que hem anat superant», per les baixes, i que va recordar que Gintvainis i Sakho ja fa setmanes que no juguen, i l'equip s'aguanta amb pinces. Però si Renfroe i Doellman haguessin estat a l'equip, la situació seria una altra?

Partits equiparables

No hi ha dubte que amb aquests puntals el Baxi hauria estat més competitiu, però cal no oblidar que tots dos són partits que es podien perdre. El Tenerife va demostrar aquest diumenge a Màlaga que té una gran plantilla i la der-rota a l'illa és comparable a la de València, el novembre, amb tothom a punt, per exemple. I caure a casa contra un conjunt d'Eurolliga com el Baskonia es pot equiparar amb les derrotes contra el Barça o l'Unicaja de les primeres setmanes de competició.

Una altra cosa són les expectatives que hi havia després de la gran victòria sobre el Tecnyconta a casa i, sobretot, havent guanyat a la pista de l'Obradoiro, tot i que aquests són equips amb potencial inferior al Tenerife o al Baskonia. El club mira de no perdre el nord i, tot i que la Copa era un llaminer objectiu sobrevingut, el principal focus s'ha de centrar en la permanència, que no està tancada.

El relleu de Renfroe i l'arribada d'un o dos quatres està sent lenta, però no seria just dir que el club hagi reaccionat malament durant l'any. Les arribades amb tot ja començat de Vene, Dragovic i, fins i tot, Sima han estat positives i han ajudat molt. La Copa encara no està perduda, tot i que ara és més lluny, però és necessari adonar-se que després faltaran disset partits més de lliga, els que de debò determinaran el futur.