Només ha pogut celebrar 3 de les 9 victòries de l'equip a casa, i el disgust per no haver aconseguit la classificació a la Copa encara el porta a flor de pell. Però Joan Peñarroya està liderant des de la banqueta una temporada il·lusionadora, malgrat les lesions i les baixes, i la connexió amb els aficionats, que gaudeixen d'un bon bàsquet i d'un estil ambiciós, és innegable. La segona volta, que per al Baxi es posa en marxa demà a la pista del Breogán, tornarà a exigir el màxim als manresans, ara amb nou partits al Congost i vuit a fora. Joan Peñarroya, a punt de fer 50 anys, va arribar com a jugador a Manresa als 18, des de Terrassa. Des d'aleshores «és casa meva».

Diumenge, després del partit amb el Reial Madrid

Sí, i tant que m'arriba. És veritat que com a entrenador de bàsquet, com a professional, un objectiu és aconseguir que la gent pugui estar contenta, que valori la feina que hi ha al darrere, el compromís. Amb els problemes que hem arribat a tenir a la primera volta, i no n'han sigut precisament pocs, l'equip i el club han tingut respostes. Diu molt que els nostres seguidors estiguin orgullosos de nosaltres, fins i tot en les derrotes. Ens feia molta il·lusió anar a la Copa però tot el seguit de mostres d'afecte les agraïm molt.

Després de temporades amb un to baix, tothom parla d'orgull per referir-se al que transmet l'equip i el pavelló s'omple...

Sí, veure com està el camp des del primer partit de la temporada és un gran espectacle i això s'ha de saber mantenir, s'ha de cuidar. I al Congost tampoc els hem pogut donar gaires alegries. Hem jugat bé a casa, però, també amb un calendari que marcava una miqueta, no hem pogut guanyar gaires partits. Sí que és molt evident que a Manresa quan la gent veu que tens problemes però no et rendeixes i mires d'oferir un bon bàsquet, t'ho reconeixen. Hem de poder tenir els nostres aficionats contents, perquè això és el més gran que té aquest club. Ni jugadors, ni entrenadors, ni presidents. L'afició és el que l'han mantingut 40-50 anys a l'elit. Diuen que per mides o per potencial econòmic potser no li cor-respon però molt pocs tenen uns mèrits similars, tanta constància.

A més de guanyar un partit més, què creu que li ha faltat al Baxi per poder ser a la Copa del Rei?

Sempre hi ha coses per analitzar, per valorar, partits que has perdut. Al final, és la regularitat i, a grans trets, jo estic força content del que hem fet. Hem jugat nou partits fora de casa, n'hem guanyat sis i dels altres tres només hem perdut d'una forma clara contra el València. Tant a Fuenlabrada com a Tenerife vam perdre en l'última jugada. A casa sí que m'hauria agradat guanyar algun partit més.

Als grans, al Nou Congost

No, ens ha faltat continuïtat en els partits, més benzina als finals. Quan jugues contra equips així també es noten el seguit de canvis, de moltes dificultats que hem afrontat durant aquesta part de la temporada.

N'han sigut moltes...

Sí, començant per la lesió durant la pretemporada de Doellman, més Lukovic que es trenca el canell, més lesions després de Jordan Sakho i de Gintvainis... Justin Doellman acaba sent baixa definitiva, perdem Alex Renfroe, són moltes situacions i ben seguides a la plantilla que, a més, és curta. I encara cal afegir-hi que els jugadors vinculats que ens ajuden a entrenar-nos, com Òrrit i Del Águila, han tingut lesions de llarga durada.

Segurament, però, la baixa que va afectar més, pel que representava a la pista per a l'equip, va ser la d'Alex Renfroe. Va obligar Lundberg

És evident que ens afecta perquè estava fent una temporada enorme. Però era una situació que ja teníem prevista, sabíem que podia passar. Sí que és cert que pensàvem que ell jugaria encara el partit a Tenerife.

Vostè sempre havia insistit que Alex Renfroe es menjaria el raïm a Manresa però, al final, va marxar una setmana abans de Cap d'Any. Tenia el compromís del jugador?

Sí, d'ell i d'un contracte que era on posava que ell es podia desvincular a partir de l'1 de gener. Però, durant l'última setmana van aparèixer un seguit de circumstàncies i, des de la direcció del club, es va deixar que el jugador marxés abans.

Una decisió en la qual vostè no estava d'acord?

És igual, és una mesura que està per sobre del meu poder de decisió. El problema es feia més gran perquè Gintvainis estava lesionat. I ens estàvem entrenant només amb 7 jugadors del primer equip.

Aquells dies vostè va fer una queixa amarga per la precarietat en què havien de treballar. Entén les dificultats que tenia el club o creu que es podia haver fet millor?

Fa un mes i mig que és molt difícil. El mercat està com està, per a tothom. El club va reaccionar i va fer un bon esforç quan vam tenir el primer contratemps amb Justin Doellman i hi vam posar Siim-Sander Vene, que acaba contracte just quan es lesiona Lukovic i fitxem Dragovic. Teníem una estructura molt clara en la qual Doellman era clarament el nostre quatre de referència, Tant ell com Renfroe eren jugadors bàsics, fonamentals.

Què ha passat amb Lukovic? Un cop va tornar no va acabar de ser una peça important, i va quedar molt despenjat.

El seu rol era de pivot de rotació del Justin. Va tenir la desgràcia de la lesió important al canell, torna i té un altre cop, i no acaba de fer el pas. Tampoc no era un jugador per ser molts minuts a la pista però el que va anar passant, a ell i a l'equip, no el va ajudar.

Abans de fitxar Corey Fisher, és cert que hi havia altres candidats? Que algun fitxatge es va frustrar quan ja semblava fet?

Tot es va precipitar amb la baixa d'Alex Renfroe a Tenerife. Ja estàvem mirant mercat, teníem els diners de la seva baixa però no es van poder lligar cap de les dues o tres opcions que vam tenir i va aparèixer Corey Fisher, un jugador que m'agrada tot i els dos mesos que no ha jugat. És un jugador diferent de Renfroe però era dins el perfil que buscàvem, un jugador que tingués experiència i que conegués la lliga. Als dos últims partits ja ha demostrat el que ens pot donar quan físicament millori. És un bon recanvi.

La decisió més immediata que han de prendre és la continuïtat o no de Dragovic, que finalitzarà el contracte temporal amb el matx de demà a Lugo. La impressió, des de fora, és que el podrien canviar per un altre jugador. Com valora la seva feina?

Ell venia en un moment de grans dificultats i ens ha demostrat que és un home que coneix el joc. Més que els números, ens dona moltes coses, estic molt content de la seva feina. Diumenge veurem què passa.

Què en sap, dels papers sobre la nacionalitat georgiana del Corey Fisher? Si volen fitxar de forma immediata, les places d'extracomunitari les tenen cobertes...

La veritat és que no ho sé, ni he demanat com està el tema. Sembla que el primer dia, quan es va fitxar, faltava per completar alguna documentació però ell està fitxat com a jugador amb la doble nacionalitat. Si tinguéssim una opció d'accedir a un jugador extracomunitari no hauríem pas de tenir cap problema. Ell ha jugat a l'ACB a Burgos, amb el passaport de Geòrgia.

Si en la posició de quatre han hagut de reinventar-se, en la de cinc la lesió de Sakho també ha estat important.

Sí, perquè ell ens estava donant moltíssim, jugava 20 minuts; és a dir, tant com el pivot titular. Jo estic molt satisfet de tot el que ens va aportant Yankuba Sima, que ha debutat de professional amb nosaltres. I també tenim Paco del Águila, un jugador de futur, que ens pot ajudar.

Guanyar més partits a fora de casa podria explicar-se pel fet que hi afronten sense tanta pressió els finals de partit?

No, no ho crec. Hi ha una premissa clara, s'han de mirar els rivals amb els quals hem perdut a casa. Tots estan per sobre nostre a la classificació; i l'únic partit que no vam jugar gens bé però que vam perdre més just va ser el de la Penya, i amb un darrer minut que tots recordem. I a fora de casa hem tingut partits anivellats, i alguns els hem perdut, com els de Tenerife o Fuenlabrada. Els grans, al Congost, han estat millors sobretot en els últims quarts dels partits, en els moments que a nosaltres ens ha faltat energia.

En tot cas, el risc de confegir una plantilla que tenia 5 jugadors de l'equip de la LEB, ha sortit prou bé. Tenia el seu risc, no?

Sí, però apostàvem per jugadors que creiem que tenien recorregut, no pels noms més important que hi podia haver la temporada passada, com Jordi Trias o Nacho Martín. El perfil era homes de futur, i amb una energia i ambició que ens podien ser útils. Al seu costat, jugadors més fets, que coneguessin la lliga com era el cas del Ryan Toolson, Renfroe, Pere Tomàs i Doellman, més Cady Lalanne. No vam tenir sort amb el Justin per lesions, però sí amb Alex Renfroe, que se l'emportessin va ser la demostració que estava fent les coses extremadament bé. Va ser una operació beneficiosa per al club, ens ha ajudat a sumar victòries i, al final, hi has guanyat diners.

En tot cas, ser un equip acabat d'ascendir es nota als arbitratges, especialment al Nou Congost. Poder tenir més respecte serà un procés, cal tenir paciència?

Aquesta lliga és de jerarquies. Cal tenir en compte que nosaltres tenim l'equip que tenim. Molts jugadors amb ambició, amb ganes, però que són nous a la competició, que són rookies. I hem perdut, les últimes setmanes, jugadors que tenien més trajectòria. I a casa, els nostres rivals han estat equips que dominen la competició. Són coses amb les quals has de conviure, i són part del joc. Nosaltres, també és cert que mirem de jugar amb una energia que, a vegades, multiplica situacions. És el que hi ha.

Malgrat que li estan xiulant força tècniques, no té problemes amb els àrbitres?

No m'agrada rebre tècniques, que me les xiulin. Però també és veritat que, en funció del partit, tampoc no les evito. No passa res. Si penséssim que hi ha una intenció per perjudica-nos, sí que seria per plegar. S'ha d'agafar com ve, tot i que a vegades costa.

A la segona volta continua el calendari atípic que afronta el Baxi Manresa

Ara tenim tres partits abans de fer l'aturada per la Copa, anem a Lugo, rebem el València i després juguem a Màlaga. Dos a fora més un a casa. Anirem a guanyar-los tots tres, com fins ara. Haurem de veure com ens deixen, i aprofitarem l'aturada per treballar, i preparar-nos per al que quedi de lliga, amb 8 partits a casa. Ja disposarem de Joran Sakho, una reincorporació molt positiva.

Tants partits a casa poden ser una ajuda o una trampa?

Si te'ls mires, pots pensar que són assequibles, que jugues contra tot de rivals que ara mateix es troben per sota teu a la classificació. I pensar així és un error, perquè en cap cas no et garanteix res, que els guanyis.

Què espera de la segona volta?

Jo espero que no tinguem tants problemes com durant aquest últim mes i mig, aprofitar les setmanes de l'aturada, tenir l'equip compacte.

El Baxi Manresa, ara mateix en la vuitena posició de la lliga, ha de pensar en classificar-se per jugar els play-off o l'objectiu realista ha de continuar sent la salvació?

El final de temporada serà molt dur. Sí que ara mateix ens trobem en una situació bona, però la lliga serà molt disputada, per dalt i també per baix. Tant per entrar a les posicions de play-off com per aconseguir la permanència, per evitar el neguit del penúltim lloc que sembla que és el que encara està més obert.

Creu, però, que el seu equip té arguments per poder mantenir o millorar la vuitena posició?

Jo el que vull és poder recuperar jugadors i treballar com necessita un equip per aspirar a guanyar més partits. Ara estem jugant, però no en les millors condicions. Vivim una mica de la inèrcia, del treball que vam fer anteriorment, no tant de l'actual. L'equip el tenim al límit en alguns casos. Si aconseguim una regularitat, i com ja vaig manifestar al principi de la temporada, jo no em fixo límits. Ni si hem de guanyar 13 partits, per no baixar, o bé les 18 o 20 que et poden dur als play-off.

Les expectatives que, des de la directiva, li va plantejar quan van fitxar-lo, s'han acomplert o no? N'està satisfet?

Del que realment estic content és de com va la temporada. De veure com està el pavelló i com està el club. Vam lluitar fins al darrer minut amb el Madrid, en un partit molt valent, per classificar-nos per ser a la Copa. Jo estic content, les paraules són molt maques, però hauria preferit menys paraules maques i elogis, i ser a la Copa. Altres anys hi seríem segur.

Des de dins com veu el club?

El que veig és que l'equip ha agafat una altra dinàmica, un altre impuls, el darrer any. Crec que l'arribada del president, Josep Sàez, ha donat una nova empenta, que es nota en com es fan les coses. Som el que som, el Manresa, un dels clubs més pobres de la competició, però això no ens ha de fer perdre mai l'ambició.

I vostè on es veu la temporada que ve, potser a la banqueta d'un equip d'Eurolliga?

Ara com ara em veig a Manresa, tinc contracte. La vida d'entrenador és molt complicada i amb factors que no sempre pots controlar. Sí que aspiro a dur un equip que lluiti per títols, però el més important de tot és treballar en un lloc on estiguis bé.