Triomf de molt mèrit del Baxi Manresa sobre el València. Primer de tot pel rival. Després, perquè ho va aconseguir sense jugar gaire bé durant moltes fases de l'enfrontament i, tercer, perquè va aprovar l'assignatura dels darrers quarts a casa contra equips grans quan semblava que el cavall es tornava a escapar. Gran reacció comandada per un Corey Fisher que cada cop és més líder d'aquest equip, que puja un lloc, ara és setè, i que té una segona volta amb partits molt més planers a casa.
El primer període d'ahir va passar molt de pressa, però no vol dir que es jugués a un ritme excessivament alt. El València semblava que es prenia el partit amb calma i el públic es va alegrar molt que Zubcic anotés el primer triple que va intentar (5-2) després del paupèrrim percentatge des que va arribar. El Baxi es va escapar fins a l'11-4 amb dues cistelles seguides de Corey Fisher, però en els següents minuts va surar la sensació que es deixava escapar viu el València.
A l'altra banda les coses no es feien gaire millor, però Vives va situar l'11-9 just abans d'entrar al darrer minut en un ambient inusualment fred, que es va escalfar en el tram final amb una safata d'Álvaro Muñoz i una lluita sota la cistella d'un Erik Murphy a qui se li va veure intensitat en els primers segons a pista. Toolson va tancar el quart amb una nova errada i el 13-9 era reflex del mal partit que s'havia vist fins llavors.
Els Thomas ho posen difícil
El segon quart va ser millor, tot i que no gaire. Els dos equips van agafar velocitat quan, després d'un parell de pèrdues, Toolson i Muñoz van desencallar la situació amb dos triples que posaven el 21-13, màxima diferència local. Ponsarnau va anar fent rotacions a la seva llarga plantilla, ahir amb la baixa de Labeyrie, i va trobar solucions amb els dos Thomas. Will va fer forat amb el cos contra un Murphy inferior físicament i Matt va començar a encertar en els tirs i les penetracions. Entre tots dos van escurçar el resultat (25-22).
Sima va viure la cara i la creu en un moment, en posar el 27-22 i després en errar una esmaixada tot sol, i Peñarroya, després de dues accions de Dubljevic (27-26), va decidir reconstruir l'equip inicial. I la cosa va anar força bé, sobretot perquè en el darrer minut Gintvainis, que reapareixia, va anotar en una safata i Hierrezuelo va aturar l'anada de jugadors al vestidor perquè només ell va veure una falta de Rafa Martínez a Zubcic, a falta de dues dècimes per al final, que va permetre anar al descans amb 34-30.
L'inici del tercer quart va ser contradictori, ja que com més cridava Peñarroya a la banda, enfadat per algunes accions de Fisher i Zubcic en defensa, més s'escapava l'equip. El base i Toolson van encertar els tres triples que van intentar i el Baxi va obtenir un màxim avantatge de nou punts (43-34). El València ho errava pràcticament tot des de fora, però trobava Dubljevic, en el seu paper d'escombriaire, per caçar totes les pilotes perdudes sota la cistella.
Vuit punts seguits del serbi i imprecisions en atac dels manresans van permetre als valencians tornar-se a acostar en el marcador, i encara més quan Will Thomas va poder fer col·lisionar el seu generós darrere amb Erik Murphy per anotar de ganxo (45-42). En el tram final, Toolson va semblar tornar a fer escapar el seu equip amb un bon triple, però els taronja van trobar ara Mike Tobey, que va deixar el 48-46 al darrer descans.El València s'hi posa, el Baxi respon
I aleshores el València va decidir que aniria a guanyar el partit. Va incrementar la seva intensitat defensiva de manera exponencial, pressionant a camp contrari i posant més mans que en tot el partit junt. Sense Fisher a pista, llastat per les tres faltes, el Manresa no trobava el camí de la cistella. També hi ajudava que Lundberg no tenia el dia, amb una safata errada i una pèrdua. Per això, entre un servei de fons a Van Rossom, un triple del belga i un 2+1 d'Abalde, l'equip de Ponsarnau va adquirir la màxima diferència a favor en tot el vespre (48-54). Eren els pitjors minuts del Baxi i la sensació al Congost era de nova derrota, amb poca animació.
Però després del 52-58 d'Abalde, amb una altra exhibició de passada de Dubljevic, un triple del renascut Álvaro Muñoz va demostrar al públic que el rival no era tan lluny. També es va apuntar a la causa Murphy, amb un tap al millor jugador rival, i llavors va arribar el moment Corey Fisher. Dues penetracions del base, una amb un 2+1 caient a terra, va encendre la grada com feia falta i van permetre al Baxi posar el 63-60 al marcador.
Ara tot semblava de cara i, a sobre, després d'un parell d'errades del mateix Fisher i de Vives, una circulació local marca de la casa alliberava Erik Murphy perquè el ianqui-finlandès anotés el triple que tothom desitja en el seu debut (66-60, a falta d'1'48''). Encara quedava temps, però el València semblava tocat. Muñoz va errar un triple que semblava important i Murphy va cometre una falta que permetia Will Thomas llançar dos tirs lliures. Només n'anotaria un i, en l'acció següent, un triple des de la cantonada de Toolson era mig partit (69-61). Matt Thomas encertava un tir lliure, el Baxi perdia la pilota i Abalde donava esperances als seus a falta de 30 segons (69-64). Però Fisher va tornar a prendre el comandament. Entre ell i Toolson van anar provocant faltes i anotant els tirs lliures amb sang freda, un total de sis que van fer inviable la reacció valenciana
