18 de març de 2019
18.03.2019

Dur càstig a la pèrdua d'identitat

El Baxi van notar les baixes de Fisher i Pere Tomàs a Madrid i, a més, no van saber com competir

18.03.2019 | 00:08

No estava acostumada l'afició del Baxi, aquesta temporada, a un partit com el de les últimes campanyes a l'ACB abans del descens. Vist l'any que està fent l'equip es pot perdonar i, fins i tot, pot servir per aprendre'n. Però no s'hauria de repetir. El Madrid, campió d'Europa, et pot derrotar i fins i tot apallissar a casa, però no t'hauria de deixar sense idees, ni robar-te la identitat. El Baxi només va competir durant una estona del segon quart. La resta va ser un voler i no poder, una falta de recursos des-esperant i una imatge de la qual cal girar full per reprendre el fil de la competitivitat dissabte que ve contra el San Pablo.

Peñarroya, que ahir no disposava de Fisher, lesionat, va sorprendre amb la inclusió d'Erik Murphy, per jugar amb dos quatres i sense cap cinc pur, i d'Álvaro Muñoz en l'equip inicial, pels problemes físics de Pere Tomàs. Sense Ayón, ni Randolph a la convocatòria local, el Baxi va sorprendre amb un triple de Zubcic i un contraatac de Lundberg (0-5). Els blancs, però, es van posar les piles aviat, amb un bàsquet de Yusta i un triple de Llull. L'equip local semblava jugar amb un ritme baix i va mantenir un intercanvi de bàsquets amb els bagencs fins a l'11-11, anotat pel mateix jugador mallorquí. I, a partir d'aquí, el Baxi va desaparèixer.

El triple de Yusta (16-11) va donar el tret de sortida a cinc minuts en què els bagencs només van anotar un bàsquet, amb un rebot ofensiu de Lalanne, i va anar encaixant punts davant de la desesperació d'un Joan Peñarroya que va escridassar els seus homes en el primer temps mort que va tenir. Thompkins va fer sortir els colors a Murphy, Toolson va errar tirs fàcils, Gintvainis no va dirigir amb encert i, tot i que es va intentar amb la poc habitual dupla Lalanne-Sima quan Tavares va marxar a la banqueta, tres tirs lliures de Llull i, per postres, un robatori amb bàsquet de Causeur van posar el 29-13 al primer descans.

Parant el cop

Pitjor no es podia fer i Gintvainis i Sima, clarament davant de Sa-kho en la rotació des que el congolès ja no va jugar la segona part contra l'Obradoiro, van voler ficar el Baxi dins del partit. Un parcial de 0-7, completat pel Lundberg, va situar el 29-20 amb tot el quintent blanc canviat. Però el conjunt de Laso no va perdre els nervis, va anar trobant homes, ara Rudy, ara Carroll, ara Deck, per mantenir l'avantatge per damunt dels deu punts. A més, un parell d'accions virtuoses de Campazzo van tornar a disparar el seu equip (42-29), després d'una tècnica a Peñarroya, fart que castiguessin amb massa faltes el seu equip.

L'entrenador dels manresans va fer debutar David Òrrit a l'ACB perquè es buidés en la defensa sobre el base argentí i, malgrat que una esmaixada de Tavares va donar la màxima diferència als locals (44-39), Zubcic, amb un 2+1 molt complicat i errada del tir lliure, Toolson, amb un triple, i Òrrit, robant la pilota i a cèrcol passat, escurçaven la diferència fins al 44-36. El santpedorenc, a més, reblaria un bon final de la primera meitat amb dos tirs lliures anotats després d'una falta de Tavares a un intent triple i prenent una pilota que va obligar a un tir forçat dels locals. El 46-38 del descans era glòria vist com havia anat tot.

Tres minuts i mig nefastos

Però tot el que s'havia fet bé en el tram final del segon període es va torçar a l'inici del tercer. I el pitjor és que el Madrid es va escapar de manera definitiva sense semblar que fes gaire esforç. La cistella es va tapar per als manresans, que només van poder anotar dos tirs lliures de Muñoz en tres minuts i mig en què Toolson i Lalanne van errar tirs alliberats i en què, a l'altra banda, Tavares trobava forat a dintre i Santi Yusta, en les transicions i penetracions. Així, en un tres i no res, un parcial de 14-2 donava per primer cop els vint punts de diferència per a l'equip de Pablo Laso (60-40), després d'un triple d'un fins llavors inèdit Taylor.

Però després del temps mort obligat de Peñarroya les coses no van millorar. Toolson seguia errant i el tècnic va recórrer a una d'altres vegades reeixida zona 3-2 que va costar d'acoblar.

La variant, com a mínim, va tallar l'allau ofensiu local, però aleshores hi havia el problema de no tancar el rebot i aquesta variant la va castigar Santi Yusta, en el millor partit de l'any. Entre ell i Campazzo van disparar el resultat fins al 66-43 en un tram final de període en què el duel ja es va convertir en un pim-pam-pum, sobretot en l'ofensiva manresana, amb tirs fallats sense tocar cèrcol, com ara dos de Gintvainis i de Sakho, al qual Peñarroya va aixecar el càstig, i amb un triple final de Carroll (69-44) que ja feia convida el respectable a anar a dinar i preparar-se per a reptes més interessants. El Baxi havia tancat el quart amb uns paupèrrims sis punts anotats.

Davant del panorama, el darrer quart ja va sobrar del tot. Els bàsquets seguien sense entrar i el Madrid, com una piconadora, anava fent forat. Un triple de Carroll i dos tirs lliures de Thompkins posaven el 74-46, i Felipe Reyes ampliava la diferència als 30 punts quan encara faltaven set minuts de càstig i Campazzo ho reblava amb una cistella passada de globetrotter.

Els darrers minuts van ser una tortura. Va tornar Òrrit a la pista i va veure cistella i tot, però el Madrid no deixava que la diferència baixés de la trentena amb homes que necessiten minuts com el mateix Yusta i fins i tot Prepelic. L'aficionat blanc oblidarà aviat aquest triomf. El del Baxi hauria de fer el mateix amb la desfeta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook