15 de abril de 2019
15.04.2019

EXPOSICIÓ 40 ANYS REGIÓ7 | SANT JOAN DE VILATORRADA


Molts silencis i una mentida

Amb Fisher s'ha repetit un modus operandi al Baxi: no donar comunicats mèdics dels lesionats

15.04.2019 | 00:40
Corey Fisher, amb gorra i vestit de carrer, es retira al costat d'Òrrit després de la victòria de dissabte

Més brillant, amb els problemes i amb el potencial que té si es fa comparativa amb els rivals directes, gairebé no pot ser la temporada del Baxi. Hi ha 15 victòries a la classificació i el Nou Congost s'omple de públic de totes les edats, tres generacions d'aficionats que ja van vibrar amb l'ascens des de la LEB. Però hi ha situacions que, amb el pas dels anys, no han canviat gens i és bo reflectir-les, per al coneixement de tothom. Per si és necessari que els mitjans informatius en facin reflexió. Ja seria fantàstic que des del mateix Bàsquet Manresa també es plantegés. Per rectificar si creuen que és el més oportú o per continuar pel mateix camí.

Corey Fisher, el base titular del Baxi, es va lesionar el diumenge 7 d'abril en la victòria del Baxi per 91-87 amb l'Iberostar Tenerife. Va ser al peu dret, en caure sobre la cama d'un jugador contrari que es va posar a sota seu després d'un llançament. Lundberg es va torçar un turmell, també. En una entrevista a aquest diari, Román Montañez declarava dimarts passat: «El cas més aparatós va ser el de Fisher perquè va xafar el peu d'un jugador rival, però va poder continuar jugant. Espero que els tinguem amb el Delteco GBC, no sembla que siguin lesions greus». Lundberg es va reincorporar aviat als entrenaments, però no va ser el cas de Fisher.

Durant la setmana, i tampoc en les hores prèvies a l'aparició del tècnic Joan Peñarroya en la roda de premsa d'avantmatx, que va ser divendres a la set de la tarda, no hi va haver cap comunicat mèdic per part del club sobre l'estat de Fisher. Davant els periodistes, les paraules textuals de l'entrenador van ser: «Vam acabar el partit de diumenge passat amb una sèrie de jugadors tocats però han pogut entrenar-se amb normalitat. A qui li està costant més és a Corey però, en principi, demà hi serem tots». No era veritat, com Peñarroya, un ídol per mèrits propis de l'afició del Congost, es va encarregar de desvelar després de la victòria per 84-74 sobre el Delteco, dissabte. Amb franquesa va explicar, per pròpia iniciativa, que Fisher estava descartat des de dijous i que l'equip s'havia preparat per suplir-lo com es va demostrar a la pista. «No sóc tonto, no vull avisar el rival d'una baixa que l'afavoreix, i crec que això ens ha anat molt bé». Segur que els aficionats manresans ja ho tornarien a firmar tot igual. És cert que l'esport és per als llestos, però la mentida de Peñar-roya planteja una sèrie de qüestions. El club va facilitar a la lliga la informació que tothom estava en condicions i en la llista de lesionats de la jornada que publica l'ACB Corey Fisher no hi era. Tampoc els jugadors de la lliga Supermanager no en van tenir informació i no el van poder retirar. I pel que fa al tècnic Peñarroya, impecable fins ara en les aparicions, ¿el que va passar divendres és només una excepció o es repetirà una fake new semblant? ¿Haurem de fer cabal del que digui o posar des d'ara les manifestacions que faci sobre l'estat físic dels jugadors en quarantena fins que l'equip surti a escalfar? La veritat és que la qüestió no és menor, no només per als rivals o els periodistes, no ho hauria de ser per als aficionats.

El que és greu és que vuit dies després de la lesió de Fisher no hi hagi un comunicat mèdic que doni detalls i expliqui de què es tracta concretament. Peñarroya va dir després del partit amb el Delteco GBC que espera que Fisher es reincorpori els propers dies i que jugui a la pista del Gran Canària. Però manifestant també dubtes, «ja ho veurem». Ens falta la informació d'un professional de la medicina, i que el club manresà la trameti. S'ha especulat que era un esquinç de turmell el que tenia Fisher, però ni això sembla clar. El que es va poder veure, mentre els companys jugaven i guanyaven el cuer, és que anava coix. Aquest modus operandi en el Bàsquet Manresa de foscor respecte a les lesions no és nova d'aquesta temporada. Es tracta d'una forma de fer que ja s'arrossega des de fa molts anys i que es posa en pràctica quan es creu oportú. El club va canviant però hi ha muralles immutables.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook