El 18 de febrer del 1999, el TDK Manresa va jugar el darrer partit en competició internacional; va ser a la pista del Pau Orthez en un matx d'Eurolliga. I els jugadors de Luis Casimiro, que ja no tenien cap opció de passar a la següent ronda, es van imposar per 66-69. El Manresa, que una temporada més tard baixaria a la LEB, va ser a l'Eurolliga com a camió de l'ACB del 98 i no va acceptar els diners que li va oferir el Barça per comprar-li la plaça. Aquella temporada van passar pel Nou Congost equips de la talla del Zalgiris (que més tard seria el campió), el Panathinaikos, el Maccabi, l'Efes, la Cibona o el Fenerbahçe.

La primera sortida europea del Manresa va ser en la temporada 19971-72, després del quart lloc a la lliga del curs anterior. El viatge va ser curt, en quilòmetres i en la durada a la Copa Korac: l'equip francès de l'Antíbol va eliminar els homes d'Antoni Serra en aquest debut continental.

També va ser ràpida l'aparició a la Korac 87-88, en la qual el TDK hi va accedir com a subcampió de la Copa Príncep d'Astúries. Es va perdre de 14 punts en l'anada amb el Manchester United i, al pavelló del Vell Congost, l'equip entrenat per Joan M. Gavaldà i amb Kenny Simpson d'estrella va disposar de més de 30 punts d'avantatge. Hi va haver polèmica (ja que el base visitant no va ser exclòs en cometre la seva cinquena falta per un error de la taula), pròrroga i una victòria final insuficient de 13 punts.

No es va tornar a la Korac fins a les temporades 1994-95 i 95-96, ja amb Joan Creus a l'equip i Salva Maldonado a la banqueta. Es van disputar en cada participació 10 partits. En la 96-97 es va jugar la Copa d'Europa (antiga Recopa) com a campió de la Copa del Rei

de Múrcia. En l'eliminatòria amb l'Iraklis de Salònica el Manresa va ser eliminat. Com en la Korac del 97-98, ja amb Casimiro de tècnic, de nou derrota amn un equip de Salònica, ara l'Aris: victòria de 17 a l'anada però derrota de 22 punts a la tornada en territori grec.