L'entrenador del Baxi Manresa va necessitar una estona per arribar a una sala de premsa del pavelló Príncipe Felipe força allunyada del vestidor. Després de l'alegria i de celebrar-ho amb els aficionats, va buscar l'americana, que no sabia ni on l'havia deixada, i va encarar una compareixença en què va mostrar-se «molt satisfet per un club històric com el nostre, que feia 21 anys que no jugava play-off. De tota manera, més important que això és el camí que hem fet per arribar-hi. Els disset partits que ha viscut el nostre pavelló i el que s'ha vist avui, les persones que ens acompanyen i estan orgulloses de nosaltres».
L'entrenador del Baxi també es va congratular que «el premi és gran, ja que podrem rebre tot un Reial Madrid en partit de play-off. Tot i que segurament no recuperarem cap dels jugadors lesionats, això és un premi, però el més important és la comunió en l'equip, i aquests es fan grans superant adversitats i problemes. Això la nostra gent ho ha percebut i ens ha donat molta força per seguir fins al final». Després, va arribar a dir, fins i tot, que «el gran èxit d'aquesta temporada és la simbiosi entre l'afició i l'equip. És tremend l'aspecte del nostre pavelló, com la nostra gent ve aquí en massa i se sent, i és respectuosa i es viu un ambient festiu de bàsquet espectacular».
Respecte de com s'havia viscut el tram final de l'enfrontament a la banqueta, va reconèixer que «no sabia res dels altres partits fins que faltaven quaranta o cinquanta segons. El partit estava perdut i he preguntat a un company vostre, Gus [Carrasco], de Xiulet Final, a veure com estava. M'ha dit que a Fuenlabrada estaven a la pròrroga i els altres resultats ens afavorien». Va recordar que «després de tantes desgràcies esperàvem tenir un cop de sort, i al final ha arribat».
A celebrar-ho
Preguntat sobre el que vindrà aquesta setmana, amb els partits contra el Madrid, va deixar anar que «si ho fem ara, ens hem d'amagar. Ara cal celebrar haver quedat vuitens en una competició així. Podíem haver quedat sisens o desens. La feina era la mateixa. Serà una festa i ja pensaré en el Madrid més endavant. No sé ni quin dia juguem. Ja pensarem en el Madrid quan toqui».
Justos de rotació
Sobre el partit, Peñarroya va explicar que «veníem amb la idea de plantejar un partit dur i difícil, amb la intenció de fer pensar el Saragossa i arribar als darrers minuts amb opcions. Hem estat força fidels a aquesta idea. Hem competit bastant bé i no hem marxat del partit. Fins i tot, al dar-rer quart semblava que portàvem la iniciativa, quan hem posat la zona i s'han col·lapsat una mica. Però tres triples seguits i les nostres errades posteriors ens han matat. Han agafat diferència i l'equip ha arribat fos al final.
També va lamentar «les faltes de Lalanne, Zubcic i Sakho de l'inici, que, amb una rotació curta, ens han condicionat» i «el poc encert amb què hem començat. Però havíem de fer un partit així per poder competir» i aspirar a la victòria».
