Lés últimes temporades que el Baxi Manresa va jugar a l'ACB organitzava una jornada d'atenció als mitjans de comunicació, el mes de setembre, abans de l'inici de la competició. I era l'última. Tret dels anys en què l'equip ha estat a la LEB Or, i també hi ha hagut posttemporada, no hi havia motiu per afrontar res d'especial a partir de mitja campanya. I l'any passat prou feina hi havia amb el canvi d'entrenador, la destitució d'Aleix Duran perquè arribés Diego Ocampo. Per tant, un media day a final de maig era una novetat que, tot sigui dit, tampoc no és que destorbés gaire la rutina dels basquetbolistes.
Així, l'ambient era distès i, fins i tot, de mandra a l'hora de posar-se al mig de la pista per a la foto oficial. Primer va caldre esperar Sergi Garcia i després, Cady Lalanne. L'equip arriba molt exigit a cobrar el premi que s'ha merescut durant tota la temporada, però al mateix temps hi ha consciència que encara falten partits i que, davant d'un rival com el Reial Madrid, no es poden deixar anar.
«Guanyar dos partits»
Així, sense posar-se límits, es mostrava qui, possiblement, hagi estat l'home més productiu de l'equip durant tota la temporada. El danès Gabriel Iffe Lundberg, a qui sembla que es rifen força equips, com el Baskonia, el València o l'Andorra, per a la temporada vinent, va ser clar en dir que «estem molt contents per estar entre els vuit millors, i més per a mi en el meu primer any a l'ACB, però cal pensar en els play-off i en el Madrid. Hi ha tres partits i n'hem de guanyar dos per seguir. Ells són molt bons i serà dur, però tot pot ser i no ens hem de donar per vençuts». Lundberg va apostar per «jugar ràpids i agressius, fixant-nos en nosaltres mateixos i imposant el nostre ritme de joc».
Mirant enrere, Lundberg no va poder evitar recordar que fa gairebé dos anys, quan va incorporar-se a l'equip que afrontava la temporada a la LEB Or, era un desconegut. «Haver vingut aquí ha estat un viatge increïble per a mi. He intentat aprendre el joc que es fa a la lliga espanyola i l'estil d'aquí. M'agrada jugar a Manresa i ara mateix no penso en allò que vindrà. Només ho en els play-off, llavors ja veurem què passa».No ser sempre a baix
A part de tots els disponibles, també voltava ahir per la pista Ryan Toolson, tot i que vestit de carrer. No podrà jugar cap partit més aquesta temporada, però com a jugador veterà i compromès, que va renovar a mitja temporada fins al 2021, dona suport als seus companys, molts d'ells joves. L'escorta d'Arizona, que no pot actuar des del 10 de maig per culpa d'una lesió lumbar, explicava que «estic millorant, però és un procés molt lent. Avui encara m'han de tornar a punxar per reduir el dolor».
Respecte a com ha vist l'equip des de fora, Toolson va posar en valor que «vist el que ha passat, el normal hauria estat abaixar el cap, però aquest equip lluita fins al final. Suposo que els aficionats estan molt orgullosos. Molts equips importants ja no hi són i això ho tindrem per a la resta de les nostres vides».
La possibilitat de jugar a Europa l'any que ve també el motiva, ja que «no vull que estiguem sempre a la zona baixa de la lliga. Això vol dir que hem fet una bona feina i el premi és aquest». A ell, ningú no el pot titllar de pessimista. Tothom el va mirar malament l'agost, quan va dir que lluitarien per ser al play-off. Toolson passa ara factura i recorda que «tots pensaven que estava boig i mira, ja som aquí, és un somni complert». Un somni que encara dura.
