La temporada 2018-19 passarà a la història del Bàsquet Manresa com aquella en què el club va tornar a somiar. Després d'una època plena de disgustos, de problemes econòmics, de descensos esportius no consumats i d'un altre que sí que es va consolidar i d'un ascens agònic, l'equip manresà ha tornat als play-off, un ter-ritori que no trepitjava des de feia 21anys, per la porta gran, malgrat els problemes enormes d'un trajecte ple de lesions, marxes de jugadors i contratemps.
Però aquesta temporada no s'entendria sense la de l'any passat. El club va sortir del pou de la LEB Or amb una velocitat necessària perquè el projecte no s'estanqués. Com es va dir aleshores, es va fer una passa enrere per emprendre'n dues endavant i això es nota ara. I tot té un origen: l'arribada de Josep Sàez a la presidència.
Agafant les regnes
El 30 d'agost del 2017 s'anunciava que aquest empresari de 51 anys, que havia estat els dos últims al consell d'administració i el darrer al consell executiu, assumia el càrrec després de la vacant deixada per Jaume Arnau i d'uns dar-rers mesos en què cada conseller s'havia ocupat d'una parcel·la. Entre tots ja havien decidit que Aleix Duran ocuparia el càrrec d'entrenador i el director esportiu, Román Montañez, havia configurat la plantilla per pujar.
Un dels aspectes bàsics de la presidència de Josep Sàez, fins ara, ha estat un intervencionisme positiu. Durant aquests mesos ha assumit com a pròpies les decisions més controvertides que s'han hagut de prendre al club i ha impulsat algunes àrees que semblaven aturades o en hibernació. Un dels seus primers cops de timó va ser el gener del 2018, quan es va adonar que era necessari l'ascens perquè el projecte no quedés endarrerit. El club va fitxar un jugador decisiu com Nacho Martín i va quedar clar que el discurs conformista no era el seu.
El març va ser el principal impulsor de la primera gran festa de totes les que ha viscut el Congost el darrer any, amb un pavelló vestit de vermell per rebre el líder, el Breogán. Va ser l'inici de la recuperació del factor Congost. Després, a final d'abril, no li va tremolar el pols en destituir el tècnic, Aleix Duran, després d'una roda de premsa en què el tècnic va criticar l'actitud dels aficionats. Va assumir aquesta decisió com a pròpia i el temps, en forma d'ascens, li va donar la raó. Aquesta temporada també ha donat la cara el dia en què s'havia d'explicar la marxa de Renfroe al Partizan, explicant les raons per què es feia. I les seves negociacions, i la seva bona relació amb l'alcalde, Valentí Junyent, també van ser cabdals per signar el nou conveni amb l'Ajuntament pel qual aquest havia d'aportar entre 200.000 i 320.000 euros en dos anys.
Un pavelló més actual
En el futur immediat també caldrà estar bé amb les institucions per tal d'afrontar una altra patata calenta. Ha quedat clar que el Nou Congost, després de 27 anys, ha quedat desfasat. Es tracta, juntament amb el de l'Andorra, de la instal·lació més obsoleta de l'ACB i, tant pel que fa a capacitat com a comoditat, fa falta una ampliació si es vol que el club creixi.
El fet que les relacions amb els dos socis de govern del consistori en la legislatura passada, Valentí Junyent (Junts per Manresa) i Marc Aloy (Esquerra), fossin fluides ha de propiciar que s'arribi a a un acord per desencallar aquest projecte. Les eleccions municipals, i el fet que encara no es conegui qui serà el proper alcalde, no han possibilitat afrontar-ho aquest estiu, però és un dels temes que cal posar damunt de la taula en els propers mesos.
Un patrocinador solvent
Per tal d'afrontar la tornada a l'ACB també calia un primer patrocinador solvent, tant des del punt de vista econòmic com de durada del contracte. Novament la intervenció de Sàez va ser important per signar un contracte de tres anys amb la multinacional de sistemes de climatització Baxi. Els força més de 200.000 euros per temporada que paga l'empresa, que va signar un acord per a tres temporades, doten de més múscul financer el club, que també ha pogut eixugar força el deute històric que l'entitat arrossega i que mira de fer desaparèixer.
A part de lligar la presència de Baxi, amb qui hi ha una relació de simbiosi a l'hora de fer campa-nyes publicitàries, com ja s'ha vist en alguns actes dels darrers mesos, també hi ha un grup de patrocinadors secundaris que es mantenen i que lliguen el club amb el territori. A part de l'Ajuntament, hi ha tres copatrocinadors més, ICL, que es manté de l'any passat, Control Grup i CaixaBank, i fins a onze espònsors més.
La força de la gent
Però la gran troballa dels darrers dos anys ha estat el públic. En aquest sentit, la Grada d'Animació ha tingut un paper determinant a l'hora de vertebrar el suport als jugadors. Va començar contra el Breogán, va continuar en uns play-off en què la graderia feia por als rivals i ha seguit en tots i cadascun dels partits que el Baxi ha jugat a casa aquesta temporada. Els jugadors i els tècnics han destacat que jugar en aquestes condicions els fa molt més forts. La realitat és que anar a un partit al Congost fa goig i totes les iniciatives del grup són assumides per la resta dels aficionats, que es contagien de la festa.
De tot aquest nou corrent, el millor ha estat l'edat del públic que va als partits. Com va dir Joan Peñarroya en la prèvia del partit d'ahir, «tota una generació no havia vist el Manresa jugar els play-off. La meva filla té vint anys i és d'aquests. Que en gaudeixin». El viatge des del pou on va començar tot, a la LEB, ha servit per créixer. Ara falta aprofitar el vent i seguir navegant endavant.
