06 de juny de 2019
06.06.2019

Les notes del Baxi 2018-19: una plantilla de notables i excel·lents que pot canviar força per a l'any vinent

El tècnic Peñarroya, que no és segur que segueixi, va treure bon rendiment del gran nombre d'elements de què va disposar

05.06.2019 | 23:38
El futur de Gabriel Lundberg és una de les grans incògnites de l'estiu

Tots els entrenadors sempre diuen que cal esperar a final de temporada per posar les notes del curs. Habitualment, l'expressió la fan servir els tècnics als quals no els va bé la cosa, quan durant l'any són qüestionats pel baix rendiment, en algun moment, del seu equip. No és el cas del Baxi Manresa. La nota global de l'equip és excel·lent. No es podia demanar més d'un equip que l'any passat va haver de patir fins al darrer dia per tornar a l'ACB i que feia un quinquenni que castigava els seus aficionats amb temporades fluixes, a causa de la poca potència econòmica i també per altres motius col·laterals.

Però en un equip que ha variat tant durant l'any, sempre hi ha matisos, moments de forma i homes que han estat més o menys encertats. Per això, un cop fora de competició, i amb les notícies i rumors sobre la continuïtat del tècnic i d'alguns jugadors, és un bon moment per treure el bisturí i disseccionar l'actuació de tothom.

Les notes


Joan Peñarroya (9)
Ànima. Res del que ha passat els últims mesos s'explica sense la seva presència. Ha dotat gairebé tots els jugadors de la seva ambició.

Alex Renfroe (9)
Estrella. Tres mesos extraordinaris del base abans de marxar al Partizan. Amb el seu joc i la influència en els companys va assegurar la salvació.

Gabriel Iffe Lundberg (8)
Explosiu. El danès va començar tímid en el debut a l'ACB, però al final ha estat l'home franquícia. Té contracte, però és probable que marxi.

Ryan Toolson (8)
Franctirador. L'home a qui tothom ha mirat quan cremava la pilota i s'havia de donar a algú de garanties. Va renovar fins al 2021 i continuarà.

Cady Lalanne (8)
Torre. Ha exercit com a referència interior, sobretot atacant, amb grans trams finals de partit. Va acabar contracte i sona per a equips més grans.

Tomislav Zubcic (8)
Triplista. Malgrat la seva alçada, la potència l'ha mostrada amb un tir de tres que va trigar a consolidar-se. No sembla que hagi de seguir.

Corey Fisher (7)
Intermitent. El seu físic li ha fet la guitza. Quan va estar bé, decisiu en les accions finals de molts partits. Se li acaba el contracte i no continuarà.

Nikola Dragovic (7)
Professional. Fins al darrer partit, a Lugo, quan ja sabia que marxava, va aportar de tot a l'equip, sobretot en defensa i en capacitat rebotadora.

Álvaro Muñoz (7)
Aglutinador. Com a bon capità, ha sabut en tot moment quin paper li tocava jugar a la pista i a fora. Acaba contracte i cal valorar si segueix.

Pere Tomàs (7)
Multiusos. Tots els tècnics volen tenir un element com l'ala mallorquí, que sembla que no hi sigui però que sempre produeix. Continuarà a l'equip.

Jordan Sakho (7)
Minvant. Espectacular fins que es va lesionar el desembre a Fuenlabrada. En tornar, no va ser el mateix. Té contracte, però també molt cartell.

Guillem Jou (6)
Constant. Ha tingut paciència i li han arribat els minuts al final. Hi ha posat esforç defensiu i encert des de les cantonades. Té contracte i seguirà.

Paco del Águila (6)
Llest. Un parell de lesions, sobretot una de quatre mesos, el van llastar, però quan va actuar va mostrar que coneix el joc. Té contracte en vigor.

Sergi Garcia (6)
Recurs. Va arribar cedit pel València per substituir Fisher en els partits més complicats per les lesions. Irregular, però amb talent indiscutible.

Siim-Sander Vene (6)
Fugaç. Va arribar per rellevar Doellman, va fer un partidàs a Andorra i va marxar al cap de dos mesos deixant bones sensacions al Congost.

Erik Murphy (6)
Interromput. Va rellevar Dragovic i va aportar tir exterior i qualitat durant tres mesos fins que es va lesionar a Badalona. No sembla que continuï.

Yankuba Sima (5)
Sorpresa. Ja havia jugat a la pretemporada i va tornar per substituir Sakho. Es va quedar i va renovar. Molt útil en defensa, ha de millorar l'atac.

Dani Garcia (5)
Crescut. La cessió a Osca li va donar protagonisme. Ja va demostrar a la LEB que és descarat i que té qualitats per ser base del primer equip.

David Òrrit (5)
Il·lusionant. Cal posar en valor que només té 18 anys, però ha deixat espurnes de qualitat i que no s'arronsa ni que tingui al davant tot un Madrid.

Justin Doellman (5)
Castigat. Les contínues lesions van evitar gaudir de la classe que va mostrar amb comptagotes en els pocs partits en què va poder actuar.

Jakis Gintvainis (3)
Estancat. També castigat per les lesions, tampoc no va fer la passa endavant quant a rendiment que se li suposava. Va marxar per operar-se l'espatlla.

Marko Lukovic (2)
Perdut. La lesió a una mà no explica la seva desubicació a la pista, més greu perquè ja tenia experiència a l'ACB. Va ser tallat a la mínima ocasió.

Principi i final de tot


Res del que ha succeït enguany s'explica sense Joan Peñarroya a la banqueta del Nou Congost. Era un antic desig de directives anteriors, que no el van poder fer realitat per diversos motius, entre d'altres perquè el tècnic egarenc estava fent créixer el MoraBanc Andorra, a qui va treure de la LEB Plata i el va portar a la competició continental. L'estiu passat, un cop que Diego Ocampo va dir que marxava al Barça B, es van alinear tots els astres i Peñarroya, exídol del Congost, on té penjada la camiseta amb el número 9, va arribar al seu club.

Poques vegades ha semblat tan clar que un equip encertava totalment amb una contractació i poques vegades s'han complert els pronòstics a l'altura de les expectatives. La il·lusió que el Manresa arrossegava de l'ascens es va multiplicar i els primers bons resultats van reforçar la idea d'un tècnic que ha connectat amb la graderia i els jugadors. Més enllà del joc que ha imposat, atractiu, ràpid i dinàmic, de transicions ràpides i puntuacions altes, el millor de Peñarroya ha estat com ha sabut surfejar amb tots els problemes en tot moment. L'equip ja no va començar al complet, se li va desmuntar el desembre, va quedar fora de la Copa injustament i el va refer després per acabar en quadre i perdent set dels darrers vuit partits. Però tot i la muntanya russa, va entrar al play-off i a Europa per primer cop en 21 anys. A Manresa és el rei, i el seu caràcter, com diu ell mateix «visceral», ha estat determinant per a aquest final.

Ara falta veure si seguirà. Segur que tindrà ofertes. S'ha parlat del Burgos i del Gran Canària. L'estiu passat ja va ser a l'agenda de molts i al final no van fructificar les converses. Si el Baxi perd Peñarroya, perdrà l'ànima del projecte, i la seva presència, o no, determinarà quina plantilla es configura per a la temporada vinent.

Els pretorians


A més del tècnic, hi ha hagut un grup de jugadors que han aguantat en primera línia de foc durant tota la temporada i han fet el que se'ls ha demanat amb un rendiment notable. El danès Iffe Lundberg, que ja va demostrar l'any passat que era un jugador d'ACB, va superar un fluix inici i s'ha convertit en l'home a marcar pels contraris. Tant d'escorta, com sobretot de base, per les absències de Renfroe i Fisher, ha estat la prolongació de Peñarroya a la pista. Sembla difícil que segueixi. Dimarts era a la graderia de la Font de Sant Lluís mirant el València-Unicaja. Podria ser el seu destí i, qui ho sap, també podria ser que Rafa Martínez, jugador de la casa amb característiques semblants a Lundberg quan va marxar del Bages, faci el camí contrari.

En el quintet titular de tot l'any també hi són Pere Tomàs i Cady Lalanne. L'ala de Llucmajor va reconèixer, un cop assegurat el play-off, que «si fos per mi mai no em mouria de Manresa». Ho va fer dos anys enrere, a Bilbao, per culpa del descens, però ha tornat i ha aportat de tot. Molt valorat pel tècnic i l'afició, seguirà. No ho farà Cady Lalanne. L'haitià, de qui es desconeixia gairebé tot quan va aterrar, tard, a la pretemporada, ha estat, sobretot, regular. Amb una gran capacitat per acabar bé els partits, anotant bàsquets i tirs lliures decisius, ha acabat contracte i ha iniciat la lliga de Puerto Rico amb els Piratas de Quebradillas. Se l'ha relacionat amb el Madrid, tot i que sembla una notícia més sorgida del bon partit que va fer contra els blancs dijous passat que no pas per possibilitats reals de fitxar-hi.

Els altres dos pretorians han estat Álvaro Muñoz i Guillem Jou. El castellà pot ser el nou cas Nacho Martín d'aquest estiu. La seva renovació pot dependre de la confecció de la línia exterior que determini Román Montañez per a la temporada vinent. La seva aportació ha estat més que correcta, i com a capità, ha estat el millor que podia tenir l'equip, però si es vol un tres d'unes altres característiques segurament no tindrà lloc. Pel que fa a Jou, es troba en una situació semblant, tot i que ell té contracte. En principi, ha de seguir si accepta un paper semblant a la plantilla. Si no, es podria contemplar una cessió.

Els lesionats que encara hi són


Darrere d'aquest duet hi ha els jugadors que han estat imporants per a l'equip i que segueixen a la plantilla, però que no han pogut completar la temporada per motius físics. El principal és Ryan Toolson. Al començament de curs va prendre un paper secundari davant de l'explosió de Renfroe, però quan el base i Doellman van marxar, va passar a ser l'estrella de l'equip. Entre gener i febrer va viure els seus millors mesos i va renovar fins al 2021. El seu rendiment ha estat espectacular, amb rècord en percentatge de tirs lliures inclòs, fins que una lesió lumbar li ha fet perdre's els quatre dar-rers partits. Encara està lesionat i s'espera que es recuperi per començar amb força la temporada.

El de Jordan Sakho és un altre cas. Va finalitzar molt bé la temporada passada i els tres primers mesos d'aquesta van ser increïbles, va mostrar registres desconeguts fins ara en ell. Però es va torçar el peu a Fuenlabrada, va estar-se tres mesos de baixa i, quan va tornar, ja no era el mateix. Descentrat en molts partits, cometent massa faltes, nerviós i amb alguna enganxada amb companys i tècnics. Té contracte i el club vol que segueixi, però té molt cartell i podria rebre alguna oferta d'un equip superior.

Joves, vinculats i cedits


Pel que fa a la resta, la composició de la plantilla determinarà la seva presència al primer equip la temporada vinent. Va sorprendre l'aposta que s'ha fet per un Yankuba Sima que es va entrenar amb l'equip a la pretemporada, va tornar el desembre per rellevar el lesionat Sakho i es va consolidar, tot i que amb pocs minuts. El gironí intimida i és un jugador fort en defensa, però li falta polir-se molt en atac. La profunditat de banqueta necessària per afrontar el retorn a Europa li poden donar possibilitats durant el proper any.

També ha sorprès un Paco del Águila que va fer un partidàs a Andorra, es va lesionar un canell i després va estar quatre mesos parat per una operació de bessons. Sorgit del planter del Madrid, té molt futur si cuida bé el físic. Pel que fa a Dani Garcia, l'any a Osca li ha anat molt bé per tenir minuts i pot ser el tercer base, i pel que fa a Òrrit, segurament jugarà a l'equip vinculat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook