Era només una qüestió d'hores i ahir al matí el Baxi Manresa(les anteriors van ser el 1990 i el 2014). La nit de la revetlla, el mateix Martínez ja ho havia anticipat amb un «Som-hi» a Twitter més que significatiu, que va ser respòs amb molta alegria a les xarxes pels aficionats.
«Potser la gran diferència amb les altres vegades que he vingut és que ara l'estabilitat que hi ha en el club és més gran. Es nota amb uns detalls importants, com no haver renunciat a Europa després que l'equip s'hagi guanyat el seu dret a ser-hi a la pista». Martínez serà presentat dilluns vinent i aquests dies es troba en un estada per a entrenadors a Toledo, però sí que ha concedit unes declaracions a Regió7, en què exposa les primeres paraules una vegada ha acceptat la proposta del Baxi, després de la sortida de Joan Peñarroya per entrenar l'equip del San Pablo Burgos i que ell mateix es desvinculés, dissabte, del que ha estat el seu darrer club, el Gran Canària.
El Baxi Manresa competirà en la Basketball Champions League, comeptició en la qual la setmana vinent en coneixerà els rivals en la fase de grups. «Em sembla que és molt positiu per al club, és un pas més cap endavant. Es demostra que malgrat la seva modèstia, que és obvi que la manté si comparem el club amb d'altres de la lliga ACB, és ambiciós, vol progressar. Per als que hi treballarem és un estímul, també una exigència».
Martínez, que aquest dissabte farà 58 anys, admet que «tindrem el llistó molt alt després del que ha passat, del que s'ha aconseguit en aquesta última temporada, però ho prefereixo així». El compromís que té en el projecte, en aquesta tornada a casa com s'ha definit des del Bàsquet Manresa, també és molt clar. «Sí, l'entesa a la qual hem arribat és per dos anys. Vull fer una aposta de durada al club, poder desenvolupar-hi una feina, tenir-hi una incidència. També és veritat que hi ha mecanismes per a una sortida abans, tampoc no voldria ser una càrrega per al club, arribat el cas». Les converses per al fitxatge les ha portat tant amb el president, Josep Sàez, com amb el director esportiu, el santjoanenc Román Montañez, al qual havia tingut de jugador a l'Akasvayu, equip gironí en el qual van coincidir amb l'ara flamant campió de l'NBA Marc Gasol.
L'ambient al Congost
Pedro Martínez, que ha decidit no continuar a l'Herbalife malgrat el gran interès que tenia el club de Las Palmas per tal que liderés el seu projecte la nova temporada, torna a una plaça, la de Manresa, que coneix molt bé. Del que havia estat i del que actualment també és la realitat del club i l'ambient que envolta el Baxi. No obstant, en els mesos que va estar sense entrenar cap equip (del novembre del 2018, quan va ser acomiadat al Kirolbet Baskonia, fins al març del 2019, en fer-se càrrec de l'Herbalife) es va desplaçar diverses vegades fins al Nou Congost per veure partits de l'equip manresà.
«En aquesta última temporada he vist tres partits a casa del Baxi, contra el Tecnyconta, l'Estudiantes i l'Obradoiro. L'ambient que vaig veure en el pavelló em va agradar molt, la comunió entre el públic i l'equip va ser fantàstica, i el nivell de joc, i en això té moltíssim mèrit Joan Peñarroya, era molt alt. Crec que al club s'estan fent les coses bé, que hi ha una dinàmica positiva, que hem de saber potenciar».
Aquesta serà la tercera etapa de Pedro Martínez al Manresa. Del 1990 al 1994 va contribuir a que el TDK es consolidés i el va situar en el vuitè lloc final a la lliga. La seva tornada va ser 20 anys més tard en una època complicada per dirigir l'equip, la temporada 2014-15, en què va aconseguir la salvació esportiva en l'última jornada amb una victòria a casa del Madrid.
