Amb un enorme nom, Jordynn, el de la seva filla, tatuat al pit, un dels focus ofensius del Baxi va passar ahir els tràmits físics per posar-se a les ordres d'un Pedro Martínez de qui ja té referències.
A través del seu Twitter va dir, el dia que signava contracte, que estava molt content de firmar pel Baxi. Quina importància té, per a vostè, jugar a Europa?
Estic molt content de venir a jugar a la lliga ACB, on hi ha molt talent i on es juga molt bé. És un gran inici per a un rookie. He buscat informació aquestes setmanes i he vist que molts jugadors importants que ara són a l'NBA van començar aquí i que jo disposi d'aquesta oportunitat és molt bo.
En sabia res, del bàsquet europeu, quan jugava a la universitat?
Havia vist partits amb el meu entrenador universitari. Un cop vaig haver signat vaig començar a buscar partits del Manresa per You Tube. Vaig veure com és l'ambient al pavelló. També partits de l'entrenador, Pedro Martínez, amb el Gran Canària, amb un joc ofensiu i de córrer.
Va ser, per tant, una recerca profunda.
Sí, volia estar preparat perquè quan arribés pogués mostrar als meus companys i als aficionats que soc un jugador que vol guanyar sempre, i que no només vol aconseguir metes individuals durant aquesta temporada, sinó també tenir èxit com a equip.
Vaig parlar amb un periodista de Denver i em va dir que el que el defineix millor és la seva voluntat per millorar i treballar dur per aconseguir-ho. És així?
Totalment. La meva voluntat és créixer i millorar cada dia, aprendre coses noves. Vull fer el necessari per ajudar l'equip. El més important per mi és guanyar, i aquest és el camí per aconseguir-ho.
Hi havia el dubte de saber si vostè és més base o escorta. Com es definiria, en aquest aspecte?
Puc jugar en les dues posicions. El millor que tinc és el joc amb la pilota a les mans i a partir d'aquí puc fer el que el meu equip necessiti, fer sentir els meus companys involucrats en el joc, o puc actuar com a líder anotador, el que faci falta.
Vostè té passaport d'Azerbaidjan. Com el va obtenir?
[Somriu]. Fa dos anys em van oferir jugar a l'equip nacional i que era possible amb les regles de la FIBA. Em va anar molt bé perquè en lligues com l'ACB tan sols hi ha dues places per a americans. Només els puc donar les gràcies per aquest motiu.