De conclusions, amb un sol matx amistós, no se'n poden treure. Però els aficionats del Baxi Manresa, dilluns, no només per la victòria per 99-86 davant del DS Joventut, sinó també per les sensacions ofertes per l'equip de Pedro Martínez. Tant en el seu joc col·lectiu (prou acceptable pels pocs entrenaments que ha fet el Baxi) com per les accions i actituds individuals dels jugadors.

El focus era sobre els fitxatges del Baxi, que aquesta temporada presentarà moltes cares noves. Fins a set n'hi ha, tot i que dues de les incorporacions no van participar en l'amistós jugat al pavelló artesenc: David Kravish, que ha de ser el pivot titular, a causa de molèsties musculars que feien més aconsellable no forçar-lo; i un Eulis Báez que està a punt de començar el mundial de Xina amb la selecció de la República Dominicana i que no es podrà afegir al Baxi fins d'aquí a unes setmanes. Tampoc no va jugar, per la lesió de l'esquena, Toolson.

Per posicions, els dos nous bases del Manresa van mostrar quines són les seves qualitats i el que durant la temporada poden aportar a l'equip. Dani Pérez es va mostrar com el que és, un jugador madur i ja amb força experiència a la lliga ACB. En canvi, Frankie Ferrariés un debutant però va ensenyar el seu talent per passar i per entendre el joc, tot i mancar-li encara molt acoblament.

L'home més espectacular va ser Jordan Davis, que ja arribava amb el segell de ser un jugador explosiu, molt desequilibrant, i es pot dir que va complir les expectatives. Caldrà veure si manté la regularitat perquè es tracta d'un jugador jove, i novell igualment a Europa.

També va tenir una presentació positiva l'argentí Juan Pablo Vauletdel qual es tenien poques referències i que va fer una actuació de menys a més, mostrant un esperit de lluita, tant en defensa com en atac, que pot ser especialment profitós per al conjunt de Pedro Martínez; al costat de Pere Tomàs, poden oferir una seguretat de duresa en la posició de tres la d'ala alt. Però si el tir des de fora no és una de les qualitats que pot exhibir Vaulet, sí que aquesta pot esdevenir una de les grans armes de l'ala-pivot suec William Magarity. En l'amistós d'Artés va lluir un canell de gran efectivitat des dels 6,75 i podrà ser un jugador que obri la pista amb l'amenaça dels llançaments.

Amb l'aportació de l'ala-pivot Javi Lucas, un jugador que en principi només participa a la pretemporada, dels homes que continuen al Baxi de la temporada passada, els que més van lluir van ser els pivots. Yankuba Sima va aprofitar els minuts que va tenir per anotar amb efectivitats des de sota la cistella i acabar finalment amb 17 punts. Jordan Sakho, per la seva banda, va aconseguir aguantar el tipus davant Alen Omic.

Davis, versàtil en atac per agafar el rol que tenia fins ara Iffe Lundberg

En el seu primer partit amb el Baxi Manresa, Jordan Davis (22 anys i 1,88 d’alçada) va exhibir les condicions amb les quals venia molt ben recomanat des d’Estats Units. Té capacitat per fer punts (van ser 19 contra el Joventut) i és tot un perill amb la pilota a les mans perquè es fabrica accions ofensives amb facilitat, amb una gamma molt àmplia. Ràpid, capaç de creuar tota la pista en pocs segons, també va demostrar que pot assumir el paper de base i que actua d’una forma força més controlada quan li toca portar la direcció. Té diferències amb l’estil d’Iffe Lundberg però segur que li caldrà assumir també el rol de ser un jugador que trenqui el ritme en els partits. El que sí que aporta és una dosi d’espectacle considerable. Caldrà veure la seva adaptació a la lliga i la fortalesa mental en una competició tan dura com l’ACB.

Dani Pérez, una garantia per dirigir l’equip en pista

El base de l’Hospitalet, de 29 anys, és una aposta fiable. Dona serenitat i, si cal, també sap buscar accions d’un contra un.

Frankie Ferrari, una gran visió de joc que cal aprofitar

Tant l’equip com ell s’han d’anar coneixent i acoblant. El base de 23 anys i 1,85 és capaç de donar grans assistències i d’anotar.

William Magarity, l’ala-pivot que castiga amb els triples

El jugador suec és intens i té un llançament frontal des de 6,75 que en el partit d’Artés va ser efectiu, amb un total de 3 triples convertits.

Juan Pedro Vaulet, l’energia argentina que no s’apaga

No és gaire estètic en les seves evolucions però es va mostrar com un lluitador impagable, ajudant l’equip i buscant sense manies el rebot ofensiu.