Sense Joan Peñarroya, que era el timoner del projecte a la pista, el Baxi Manresa quedava orfe. El seu adeu obligava a portar al Congost un patró amb galons i amb moltes hores de navegació. La reacció va ser ràpida i es podria dir que no hi havia un millor candidat que l'escollit. Pedro Martínez és un entrenador conegut per l'afició manresana, que ja fa tres dècades va veure com creixia en les que van ser les seves primeres temporades completes de tècnic al capdavant d'un equip a la lliga ACB. Després se'l va tenir i patir com a rival, amb situacions de tota mena, fins i tot amb un dramàtic play-off d'ascens. El 2014 va tornar per demostrar que mai no cau en el conformisme i va aconseguir la salvació in extremis en el recordat partit a Madrid.

Ara Martínez torna a casa amb el bagatge de la lliga guanyada a la banqueta del València Basket i el saber estar acumulat que donen els anys, en els quals ha viscut les situacions més diverses amb més de tres dècades de carrera.

Una plantilla a examen

La capacitat i les qualitats que té Pedro Martínez són indiscutibles però a partir d'avui se'l jutjarà pel rendiment que pugui extreure dels jugadors que tindrà a la seva disposició. En tot cas, és evident que les cistelles no les pot anotar el tècnic i que és el material humà del Baxi Manresa el que ha de dur l'equip fins on es mereixi.

La impressió que ha ofert el Manresa a la pretemporada és que es tracta del tipus d'equip treballat dels que acostuma a tenir a les mans Pedro Martínez. Molt rigor i atenció defensiva, amb tothom participant, ja que no es permet que ningú badi ni s'evadeixi.

En l'atac els paràmetres també han estat clars però ja hi ha hagut més de tot, pendent de l'encert i el talent dels jugadors, molts dels quals debuten a la lliga.

El nucli de jugadors amb més experiència a l'ACB tenen un rol destacat, tal com ha quedat configurada la plantilla manresana. Dani Pérez és un base que ja ha demostrat fa molt temps les seves condicions, per darrera vegada a Sant Sebastià tot i que el seu equip va baixar a la LEB Or.

El lituà Dulkys ha arribat per cobrir l'absència de Toolson, amb un contracte temporal. També és un especialista en el llançament i ja coneix l'ACB d'haver-hi estat a les files de l'Obradoiro. Pel que fa a Ryan Toolson, l'escorta americà i la seva esquena són els protagonistes d'un serial que dura des del mes de maig. Cal esperar que hi hagi un final feliç i que es reincorpori a l'equip per ser-ne un dels líders naturals.

De moment, qui en principi sembla destinat a ser un jugador que orienti i es faci respectar per propis i estranys és el dominicà Eulis Báez. Pedro Martínez el coneix de moltes temporades a Las Palmas i Báez, al costat de Pere Tomàs, té una experiència a la lliga que ha de ser molt valuosa. Dels pivots Jordan Sakho i Yankuba Sima, i de Guillem Jou, s'espera que facin més passos endavant en la que hauria de ser una temporada de confirmació.

Segurament el Baxi podrà arribar més o menys lluny en funció del que ofereixin els seus 5 debutants a la lliga ACB. El base Frankie Ferrari i l'escorta Jordan Davis són dos jugadors que han confirmat del tot els bons informes amb els quals arribaven des de la lliga universitària d'Estats Units. Poden gaudir d'una llarga carrera a Europa i el repte que tenen és poder ser eficaços des del primer dia a la lliga Endesa.

L'argentí Juanpi Vaulet ha fet bona impressió i es presenta com un guerrer que pot aportar moltíssim a l'equip. El suec William Magarity és un quatre que té en el llançament exterior una de les seves virtuts, no pas l'única. I el pivot titular David Kravish haurà d'esvair els dubtes de pretemporada. Martínez hi creu fermament.

La temporada 46 del Manresa a l'elit

El Baxi Manresa es manté com el sisè equip amb més campanyes a la màxima categoria al bàsquet estatal. Són un total de 46 lligues les que ha jugat el Manresa, i aquesta que comença és la sisena amb Pedro Martínez, que iguala Jaume Ponsarnau i s'apropa a les 7 temporades d'Antoni Serra al club del Congost. El Reial Madrid, el Joventut i l'Estudiantes hauran estat en les 64 lligues de la història, en 62 el Barça i el Baskonia en 47, una més que el Manresa. Després hi ha l'Unicaja (37), el València (31), el Betis (30) i el Gran Canària (29).