03 de octubre de 2019
03.10.2019

El Baxi no troba la cistella a Burgos

Els de Pedro Martínez no l'encerten i l'esforç defensiu retalla la victòria del San Pablo de Peñarroya, que hauria pogut ser escandalosa

03.10.2019 | 00:00
El Baxi no troba la cistella a Burgos

No va ser el dia per guanyar en la pista del Burgos, una de les calderes de l'ACB. El Baxi encara sembla que no ha assimilat la baixa sensible del seu cervell Ferrari i ahir va fallar més que una escopeta de fira al grandiós Coliseum. L'amor propi i un esforç en defensa que, per sort, no va tenir unes grans davallades, van evitar la pallissa d'escàndol. Davant del Gran Canària, al Congost, l'equip haurà de mirar de fer un pas endavant, ja amb Dani Pérez i Davis més ficats en la seva feina com a base, i amb uns pivots més contundents també a les dues bandes de la pista. De Kravish tothom en continua esperant més.

I sí, el Coliseum de Burgos és un pavelló que impressiona. Té un aire diferent del d'altres recintes de l'ACB, encara que sigui una plaça de toros reconvertida en poliesportiu, com ho era el de Sant Sebastià o el de Vistalegre, a Madrid. A diferència d'aquests dos exemples, és ple i té un aire futboler en un dels fons on hi ha les penyes, una de les quals en record del locutor Andrés Montes. Banderes blanc-i-blaves al vol i molt soroll per la megafonia, i amb uns altaveus situats estratègicament al costat de la premsa que et deixen amb un mal de cap considerable. En aquest escenari eufòric, el Manresa sortia amb la intenció de no quedar empetitit de seguida, tot just després que tothom es posés dret per escoltar l'himne de la ciutat de Burgos, enarborant-se des de la grada bufandes de l'equip i les banderes d'Espanya, alguna d'elles amb l'efígie del Cid Campeador.

A més de l'esperada aparició en el cinc inicial de Dani Pérez de base, la sorpresa era la presència de Guillem Jou com a dos. El partit no va tenir una bona posada en escena per als manresans, amb un 7-0 en contra. El triple de Magarity obria l'aixeta però Augusto Lima estava creant moltíssims problemes a Kravish. De mica en mica, el pivot americà es va anar entonant i el va ajudar que en atac sumava. Jou perseguia Benite i tenia temps per posar el Manresa un punt al davant. Ell mateix també s'animava per clavar un triple i ara el partit era un cara a cara. Martínez va fer un quàdruple canvi, deixant ara el timó a Davis i entrant Báez, Juan Pablo Vaulet i Sakho. En atac, el Baxi movia bé la pilota però estava massa imprecís a sota cistella. Tot i així, tan sols es perdia de 4 punts al final dels primers deu minuts.

També tenia minuts Dulkys, que no veia cistella, i dos triples seguits del Burgos eixamplaven el marge a 8 punts. Davis es deixava anar per fi en atac però els encerts des de 6,75 del San Pablo feien que el marge no es reduís. Els de Pedro Martínez ja eren al límit de quedar molt tocats al descans i lluitaven per evitar-ho. Jordan Sakho mirava d'atorgar més solidesa sota cistelles però l'atac del Baxi no trobava camins. Es perdia de 14 punts a la mitja part i el Manresa només n'havia anotat 29, una dada molt preocupant.

Contra els errors, punt d'honor


Sortint del vestidor, en atac tampoc no va canviar gaire el panorama per al Baxi, que, això sí, darrere feia un gran esforç i recuperava un munt de pilotes. L'equip no s'ensorra i això el defineix, és la marca del tècnic. Per aquest motiu, amb 35 punts en 24 minuts, perdia d'onze.

És clar que si no sumes es fa molt difícil poder plantar cara i el Burgos, ni que fos puntet a puntet, va anar incrementant una victòria que ja no corria cap mena de perill a manca d'un quart i mig per arribar al final del partit. Disset punts era el màxim botí per als de Joan Peñarroya quan Benite trencava la defensa zonal del Manresa. Amb coratge i amb Davis anotant, el Baxi es va acostar fins a 9 punts (62-53) al darrer quart. Però altre cop Vitor Benite i McFadden es van encarregar d'esvair dubtes. Però el Baxi no va deixar de lluitar fins a la darrera cistella de Pere Tomàs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook