Els jugadors van respondre a una petició que els feia l'entrenador Pedro Martínez, a la prèvia. Que en el partit contra l'Unicaja mostressin a la pista esforç i ambició. I sí, tot això es va veure en el Baxi. També que l'equip sap a què juga, que ha de moure's amb un joc col·lectiu i en el qual no hi ha egoismes. El director d'orquestra és un Frankie Ferrari que segurament no sempre encertarà els 7 triples d'ahir però sí que es farà un fart de donar assistències. Al seu costat, un Jordan Davis que va tenir molts minuts espessos però que es va afegir a la festa per lligar aquesta primera victòria.

Segurament aquest Manresa no té el talent de l'any passat ni fa un bàsquet tant atractiu com l'equip de Peñarroya. Però el seu treball, es va veure ahir, és innegociable. I aquest és un primer pas per sobreviure en aquesta selva de l'ACB en la qual pot passar de tot fins al darrer segon.

Tot comença a darrere...

El Nou Congost no estava ple ahir però la presentació dels jugadors prèvia al partit va ajudar a començar amb energia, amb el públic concentrat i empenyent des que es va enlairar la pilota. Als equips que són entrenats per Pedro Martínez mai no se'ls pot discutir la dedicació ni l'estar per la feina. Aquesta premissa s'agraeix, i el Baxi la té des de la pretemporada i també ahir, que ja anava a per totes i les proves s'havien acabat. Amb la intensitat al darrere, amb la defensa mossegant des del primer moment, el Baxi va començar a construir el seu projecte de victòria davant d'un Unicaja que mostrava una fesomia més dièsel, confiat que la llargada i la qualitat de la seva plantilla serien el que li donarien el partit de forma natural.

Frankie Ferrari, ja ho ha ensenyat en les setmanes que porta al Bages, és un talent. És un base decidit, que mana i que arrisca, el qui a vegades porta a perdre pilotes. Però ahir hi va afegir 3 triples en el primer quart i va impulsar un Manresa que es va anar enfortint amb la participació dels seus jugadors més físics, com ara Pere Tomàs, Vaulet o Sakho, que aixecava els aficionats amb un dels seus taps marca de la casa.

El Baxi va arribar a tenir 8 punts al seu favor quan es posava en acció al segon període i l'avantatge creixia als 12 amb el quart i cinquè triples de Ferrari. El qui feia patir més era Kravish, més en atac que en defensa, ja que no mostrava ni l'habilitat ni les idees del base italoamericà al qual el tècnic Pedro Martínez va saber anar dosificant amb bon criteri. És cert que 24 dels 35 punts del Baxi en els primers vint minuts van ser pels 8 triples anotats (5 de Ferrari i 3 de Magarity), però la clau estava en els 24 punts rebuts, xifra curtíssima i mèrit de la defensa manresana. Els malaguenys, a més, només havien convertit 10 punts durant el segon període i 6 de tirs lliures; només van poder fer un parell de cistelles en joc, poquíssim.

... i Ferrari ho remata davant

Ferrari

En els últims 20 minuts vam veure de tot, des d'una pallissa del Baxi per 23 punts fins aquells instants tant nostres, tant del Nou Congost, quan el rival se't posa per sota de 10 i ja es comença a témer el pitjor.

L'Unicaja semblava ja ben mort i enterrat quan els de Martínez es van escapar amb un 58-35, però encara faltaven dotze minuts llargs. Pedro Martínez va guardar els seus millors homes per a la recta final i abans es van viure moments de tensió perquè l'Unicaja es va despertar amb Josh Adams com a protagonista. Els de Luis Casimiro es van acostar fins a deu punts i en el moment més crític a 6 amb un 75-69 ja en el llindar del darrer minut. No es van ensorrar els del Baxi. Els bases, Dani Pérez i un sempre omnipresent Ferrari, eren els que lligaven la victòria amb uns tirs lliures salvadors.