Marc Peñarroya, amb els 10 minuts en pista al partit que el Baxi va jugar i va perdre amb l'Iberostar Tenerife (61-81), va protagonitzar una baula més dels lligams familiars que, a través de les dècades, hi ha hagut de tant en tant al Bàsquet Manresa i al Congost com a escenari. Primer al pavelló vell i després, des del 1992, al nou.

El júnior del Bàsquet Manresa, nascut el 17 d'abril del 2002, ha fet el seu debut a la lliga ACB als 17 anys i 186 dies. Més jove que no pas el seu pare, Joan Peñarroya, l'actual entrenador del San Pablo Burgos. En una època en què els jugadors acabaven més tard la seva etapa júnior, Joan Peñarroya es va estrenar en un partit contra el Caja de Ronda, el precedent de l'Unicaja, als 18 anys i 361 dies, el 16 d'abril del 1988, només quatre dies abans d'arribar als 19 anys. Aquell partit va acabar amb triomf dels homes de Joan Maria Gavaldà per 107-100, amb Kenny Simpson a les seves files. Era un partit de play-off de permanència que el TDK va acabar perdent però en aquella campanya no hi havia descensos a causa de l'ampliació de la lliga.

Joan Peñarroya havia arribat de l'Sferic de Terrassa i, malgrat jugar amb els júniors, va estar sempre en dinàmica de primer equip i va ser a l'expedició en els viatges cap a Manchester de Copa Korac. Tan sols va disputar aquell partit amb el Caja de Ronda (va encistellar 2 punts) i va ser al curs següent, ja amb Flor Meléndez d'entrenador, quan es va consolidar. Més tard es va convertir en el màxim anotador històric del Manresa a la lliga ACB i en el segon jugador amb més partits, tan sols darrere de Jordi Singla. Als dos se'ls ha fet un homenatge i se'ls va retirar la samarreta, el 2008. Marc Peñarroya, el seu fill, és un dels puntals del Catalana Occident júnior que segueix imbatut a la lliga Preferent i que ha superat en sengles partits el Barça i la Penya. La lesió de Ferrari i els problemes de base del Baxi, agreujats també pel conflicte del passaport amb Jordan Davis, va dur l'entrenador Pedro Martínez a convocar-lo per al partit de diumenge. La mare del Marc, Mònica Castilla, també va ser jugadora de Primera Divisió femenina, al Pryca Manresa.

Nissagues al Manresa

En el mig segle d'història que ja té el Bàsquet Manresa a la màxima categoria, altres cops ha passat que un pare i un dels seus fills hagin vestit la samarreta del club del Congost. Els primers van ser Josep Maria Soler (que va ser al Manresa La Casera dels anys 70) i Jordi Soler, el base que va ser a l'equip la temporada 89-90, on va coincidir amb Gervin, De la Cruz i el mateix Joan Peñarroya. Joan Chichi Creus, líder del TDK campió dels 90, va veure com el seu fill Joan Creus Custodio jugava a l'equip manresà quinze anys després que ell es retirés.

Els Creus són una nissaga ben lligada al Manresa que va iniciar el Jordi, germà i oncle dels Joans, del 1982 al 1991. Els germans Joan i Sebastià Riera van jugar junts al Manresa Kan's de finals del 60 arran del primer ascens. I ja més recentment, sense coincidir, hi ha hagut els Grimau, Jordi i Roger.

Pare i fill van ser el president Carles Casas i l'entrenador Ricard Casas, actualment l'assistent de Pesic al Barça. I David Jofresa, fill de Rafel Jofresa, va jugar un partit amb el Manresa. El seu avi, Josep Maria Jofresa, va ser unes quantes temporades al Vell Congost amb Joan Martínez i Ed Johnson.