No es pot dir que els primers 35 dies de competició oficial, sense comptar la Lliga Catalana, del Baxi Manresa. És cert que l'equip de Pedro Martínez ha viscut en la provisionalitat, en alguns casos marcat per les lesions, però també que no s'ha vist una idea clara de cap a on vol anar. Els dubtes que a l'estiu va provocar la confecció de la plantilla s'estan confirmant i, segurament de manera injusta pel potencial de l'entitat, les comparacions amb la temporada passada són odioses. Les dues derrotes consecutives, l'esperada a la pista del Madrid i la menys justificable, per la forma, a Estrasburg, provoquen tensions i dubtes abans d'un tram, sobretot a la lliga, que ha de ser molt important.

Poca estabilitat

Dos esdeveniments han estat adduïts com a cabdals, en aquest principi de competició: la lesió de Frankie Ferrari. Dues de les apostes més arriscades de l'equip, per la seva joventut i pel fet de no haver competit fins ara a Europa, s'han perdut partits i han vist condicionada la seva adaptació. El base no n'ha jugat sis de nou, i l'escorta, els dos dar-rers a l'ACB. A més, aquest últim ha pagat l'estrès d'una situació que, si no s'arregla, li pot obrir la porta de sortida. I no pas per demèrits propis, sinó d'altra gent.

A sobre, Toolson va començar lesionat i Sima fa dies que no juga. Les dificultats amb les quotes i els estrangers obliguen a configurar dos equips i influeix en l'estabilitat de la rotació i en l'assumpció de rols per part de tothom.

Joc interior superat

Però no tots els problemes arriben al perímetre. A dins, tret d'excepcions, no es pot dir que la resta de pivots estiguin fent una gran temporada. És cert que el rendiment en l'anotació de David Kravish és bo, però no es tracta d'un pivot dominador i li costa lluitar contra els quilos de molts equips de l'ACB. Sakho no s'ha adaptat al que es demana d'ell, Magarity és un quatre que s'obre i que quan no anota triples no aporta gran cosa, i Eulis Báez està fent la particular pretemporada després del Mundial. El club ha incorporat Mitrovic, que fins ara ha tingut minuts de les escombraries contra l'Iberostar perquè va arribar baix de forma. Davant d'aquest fet, interiors com Huskic (17 de valoració), Bourousis (21), Arteaga (18), Shermadini (26), Tavares (24) o, a Europa, Kulig (20) i Jerai Grant (23) s'han posat les botes.

Poca versatilitat

Tot i les absències i les baixes, però, des de la banqueta tampoc no s'ha vist cap intent per variar les dinàmiques i buscar solucions imaginatives. Sembla que Pedro Martínez, fidel a la seva filosofia, està prioritzant que els jugadors assumeixin l'ensenyament de tot el que han de fer bé des de les posicions respectives. D'aquesta manera, no s'ha vist gairebé mai que juguin plegats els dos bases, amb Dani Pérez en tots els casos compartint pista amb Marc Peñarroya o Ferrari; tampoc s'ha jugat gaire la carta de fer actuar plegats Pere Tomàs i Vaulet, quan l'argentí té bona capacitat física per fer de quatre. Ho va intentar contra el Lietkabelis a casa, en el cinc titular, però no hi va haver gaire continuïtat. Sembla que ara que totes les peces van tornant a lloc i les lesions s'estan superant és quan aquest coneixement s'ha de començar a sedimentar i a donar resultats.

Rivals poderosos

I també cal tenir en compte que el nivell mitjà de la lliga ha crescut aquesta temporada. Només el Baxi té una sola victòria. La resta en tenen un mínim de dues amb sis partits jugats. Els manresans s'han enfrontat, ara per ara, a quatre equips que juguen competició europea (l'Unicaja, el Burgos, l'Iberostar i el Reial Madrid) i a un amb potencial per fer-ho (el Gran Canària). El rival més assequible, fins ara, ha estat l'Estudiantes, però cal tenir en compte que el partit era a fora. A Europa, dues victòries de tres no és un mal balanç, tot i la contundència de la desfeta a Estrasburg i les desconnexions massa llargues en atac que costen derrotes. Després d'un mes de coll i de paciència, el projecte haurà d'ocultar millor les costures per poder sobreviure.