Des del maig del 2017, quan es va consumar la davallada a la LEB, que el Bàsquet Manresa no es trobava en posicions de descens. Encara falten 28 partits i la situació és reversible perquè hi ha molts rivals a prop. En tot cas, el Baxi acaba la jornada com a cuer en solitari, ja que els equips amb els quals compartia una sola victòria a la classificació han vençut tots: el Joventut a la pista canària de l'Herbalife, l'Obradoiro a Múrcia i, ahir, el Betis contra l'Andorra.

El Baxi va perdre, com era del tot previsible, a la pista del Madrid, tot i que va oferir resistència als primers quinze minuts. Luka Mitrovic, que no ha estat donat d'alta per jugar la Champions, no va jugar gens. Sí que ho va fer, en canvi, Frankie Ferrari. Ha estat la millor notícia d'aquest cap de setmana; se'l va veure amb falta de ritme i connexió amb els companys, però també tant decidit com es va mostrar abans de caure lesionat, amb tres triples com a bon aperitiu del que, esperem, vagi arribant en els propers partits.

Encaixar peces, refer l'equip

El Manresa acumula 5 partits seguits perdent a l'ACB, tot i que pel camí ha guanyat els dos compromisos de la Champions al Congost, amb uns finals renyits davant del Torun i del Liatkabelis. El nivell i la pressió a la lliga Endesa són més alts i guanyar encara costa més.

D'ahir a Madrid és bo quedar-se amb el pas endavant d'un parell de jugadors força diferents. Un d'ells és el jove Jordan Sakho, que va sortir en el cinc inicial i va recuperar bones sensacions després d'estar molt per sota del seu nivell en els darrers partits. L'altre és un veterà com Eulis Báez, que ha millorat de forma clara el seu estat físic i això es va traduint en més aportació en el joc. La seva experiència i serenitat en els moments decisius pesen com en el cas de Ryan Toolson.

En els propers dies, el que seria molt d'agrair per a l'equip és que es vagi aclarint com queda finalment la plantilla i Pedro Martínez pugui tenir aquest roster tancat, com està reclamant. I el cas més clar que s'ha de resoldre és el de Jordan Davis. El serial del passaport de l'Azerbaidjan en el qual el Manresa s'ha embolicat reclama una sortida, i cal que sigui ràpida, pel bé de tots.

El millor seria una acceptació del passaport i que el jugador, que tot i ser irregular té grans virtuts, pugui jugar com a comunitari. I en cas que no s'aconsegueixi, el més oportú seria una desvinculació.

També hi ha la presència dels temporers Dulkys i Mitrovic, que fins ara han aportat poc, i el retorn de Sima, que encara no té data, per acabar de definir la plantilla. Amb el retorn de Toolson i Ferrari, tot esperant que les estadístiques estimables que David Kravish firma en cada partit es tradueixin també en victòries, el Baxi té prou armes per iniciar una remuntada que haurà de començar des del darrer lloc. Més avall ja no pot caure, i ara el que s'ha de fer és guanyar partits; quedar-se a prop ja no val, tot i que lluitar per la permanència és el paper habitual d'un equip modest com el manresà. La gran temporada passada va ser l'excepció que confirma la regla.Unitat davant tres setmanes claus

El Baxi jugarà demà a Estrasburg, a les 20.30 hores, el tercer partit de Champions. Fins ara, la competició europea no ha estat una càrrega negativa; caldrà veure què succeeix amb el pas de les setmanes. A l'ACB s'acosten tres partits vitals: dissabte a casa amb el Bilbao, després a Fuenlabrada i el 16 de novembre contra l'Obradoiro al Congost. Es necessita unitat; també dins del club, on es perceben certes desconfiances i algunes tibantors amb Pedro Martínez. L'inici de lliga ha estat complicat i el Manresa no és precisament un club fàcil ni transparent.