El Baxi Manresaha de plantejar-se per a què utilitzarà la seva participació a la Lliga de Campions. No és una competició que calgui guanyar i, fins i tot, a hores d'ara, una bona part de la massa social deu pensar que millor treure-se-la del damunt per centrar-se en una Lliga Endesa que enguany serà dura. Però segurament ni els jugadors, ni Pedro Martínez, no són partidaris de fer-hi un paper de comparsa. Primer, s'hi juguen el prestigi i, després, els partits a Europa poden servir per afinar peces de cara al torneig realment important. Si ho volen aconseguir, però, els manresans van perdre ahir una bona oportunitat en una de les capitals europees, on van pagar massa taxes per un començament d'exercici complex.

El primer de tot és que no poden fer el mateix equip en els dos tornejos. Ahir, per exemple, el tècnic barceloní va haver de prescindir de Mitrovic i de Dulkys quan tenia Jou lesionat a la banqueta i Òrrit, en qui no confia, inscrits a la convocatòria. No té gaire sentit, però les normatives d'estrangers i comunitaris l'obliguen a actuar així. Per això no és gaire positiu que el màxim anotador ahir, Jordan Davis, no pugui ser utilitzat dissabte contra el Bilbao, en un partit molt més transcendental.

Les desconnexions

En el partit d'ahir tornava de titular Frankie Ferrari, segons va reconèixer el mateix Pedro Martínez després de caure fa deu dies contra l'Iberostar. I el californià és determinant, però també quan no es troba bé. Ahir va començar erràtic i va fer un 2 de 10 en tirs de camp. Malgrat això, és molt bon passador (vuit assistències) i va donar esperança al seu equip quan va anotar els tirs.

Abans, el Baxi havia començat amb un partit més o menys igualat i fins i tot un avantatge de quatre punts (10-14) en un primer període infame de totes dues bandes. A partir d'aquest moment, però, l'apagada general. Un parcial dantesc de 18-0 en set minuts, entre el tram final del període inicial i l'equador del segon, van disparar l'Estrasburg amb un avantatge de 14 punts que ja va pesar massa.

Perquè un altre dels peatges és el de la poca experiència de l'equip. O almenys, la poca que demostra. Aquests instants de deriva ja li han costat perdre partits en aquest començament d'any i sembla que faltin jugadors que sàpiguen agafar el control i canviar la dinàmica. Ahir, el denostat Davis ho va intentar en els mals segon i tercer quart, i les coses gairebé s'arreglen en el darrer.

Miratge massa breu

Perquè els dos triples ressenyats de Ferrari i dos tirs lliures de Vaulet (novament perdut per la pista) van situar un 55-49 a 7.27 que semblava que podia fer pensar en la remuntada. O com a mínim, en un final de partit amb un joc acurat, ordenat i més controlat que fins aleshores. Però res més lluny de la realitat. Només va fer falta un triple de Gabe York per tornar a obrir la caixa de pandora. El pivot Jerai Grant, acompanyat per un altre home gran, el guaianès Damien Inglis, van fer un estrip en una zona en què Sakho es va anar fonent, Kravish no va aparèixer i Magarity arribava massa tard a les ajudes. A més, Ferrari deixava campar lliure el base Trice, fins aleshores controlat, i la segona llacuna de nivell latifundi del vespre provocaven que els locals s'escapessin de vint punts (78-58) i que, al final, arribessin a la vuitantena en l'anotació.

Les dues clares derrotes dels darrers cinc dies no són un bon símptoma per al Baxi. Esperen tres partits vitals a la lliga, amanits per duels de Champions. No seria bo que es llencessin. A l'equip li falta molt, i tota oportunitat d'acoblar-se és poca.