«Com més parents, més dolents». És la traducció catalana de la frase «no hay peor cuña que la de la propia madera». Marc Garcia i el Bàsquet Manresa no són parents, però gairebé. L'escorta es va formar al club del Bages i després hi va tornar una temporada, la 2014-15, en què la seva participació va anar de més a menys fins acabar a l'ostracisme. Amb Pedro Martínez a la banqueta.

Ahir, rememorant una altra frase feta, la que diu que la venjança és un plat que se serveix fred, va destrossar els seus parents, els amics, els familiars, els coneguts i els saludats amb una exhibició al darrer quart: setze punts, amb quatre triples gairebé seguits, i la capacitat de retirar de la pista l'amenaça més gran del seu equip, un Ryan Toolson que no va ser utilitzat pel seu tècnic per la mala defensa sobre Garcia. Resultat: derrota d'un Baxi Manresa que guanyava per disset punts quan faltaven 5.54 per acabar el tercer quart i que va anar desapareixent del duel a mesura que la seva defensa va flaquejar i el seu atac s'encallava.

Inici enlluernador

Fins al moment del desastre, el pavelló Fernando Martín, ahir inusualment tranquil al principi del duel [potser el fet que el Madrid de futbol jugués a la mateixa hora hi va influir] havia vist un molt bon Baxi Manresa. El dia no havia estat fàcil. Havia començat amb la notícia de la lesió d'Eulis Báez. El dominicà es va fer un edema ossi i una fractura al genoll esquerre divendres i no sembla que hagi de reaparèixer aviat. A més, David Kravish tampoc no podia jugar. El dia anterior, en la prèvia, Pedro Martínez havia dit que calia veure com es llevava dissabte per saber si jugaria. Es veu que l'home es va aixecar adolorit i van cridar d'última hora Jordan Davis perquè ocupés la plaça de nord-americà de naixement que ha d'utilitzar, ja que el tema del seu passaport d'Azerbaidjan ja s'acosta al vodevil tràgic.

Tot i aquests problemes, i que Frankie Ferrari ha tingut les passes, i no les del joc, sinó les de la panxa, els darrers dies, el Baxi va disputar una enorme primera meitat basat en dos puntals. El primer va ser sorprenent. Luka Mitrovic, que noméshavia disputat uns minuts fins ara des de la seva arribada, va anotar vuit punts gairebé seguits i es va fer fort a la zona. El serbi, reforç puntual per la baixa de Sima, va ser ahir l'únic pivot destacat de l'equip i va fer molt mal a la pintura.

Li va agafar el relleu un Ryan Toolson que va demostrar que torna a ser aquí. L'escorta d'Arizona va enganxar una de les seves ratxes avassegadores entre el primer i el segon quarts i va anotar 17 punts en aquest període. En la resta, només en va fer sis més. Va ser una de les claus de l'enfrontament, tant positivament, com negativa.

Tsunami d'un manresà

Perquè tot continuava bé al tercer quart. Amb un gran Jou i un erràtic Fuenlabrada, Ferrari anotava el primer bàsquet en joc, un triple, i situava el 37-54. Va ser el principi de la fi. Perquè un temps mort del tècnic local, un Jota Cuspinera que aviat tindrà el reforç del base Bo McCalebb, va esperonar els seus homes. Marc Garcia, fins aleshores gairebé desaparegut, va escalfar el canell amb un triple (44-54) i va entrar en combustió en els quatre primers minuts del darrer parcial amb quatre llançaments de tres punts més. Ja aleshores, el Fuenlabrada havia reaccionat i s'havia situat a dos punts al final del tercer període.

La defensa sobre el manresà va castigar un Ryan Toolson apartat de la pista en els moments decisius i, tot i que el Baxi es va arribar a situar per davant a 1.13 (80-81), un triple d'Urtasun i una tècnica a Jou van certificar la revenja d'un manresà enfrontat al seu passat.