No convé menystenir la Lliga de Campions de la FIBA. És cert que hi ha dues competicions a Europa que són millors i que, si el teu equip no hi està ficat, aquesta té una repercusió mediàtica realment pobra. Però no és fàcil guanyar-hi. I menys a fora. A part del Baxi, la juguen el Tenerife, el Burgos i el Saragossa i tots tres tenen força dificultats cada setmana per tirar endavant els seus compromisos. El ManresaPerò no abaixa els braços i aquesta és una virtut que tard o d'hora li ha de donar fruit.

Com va passar a Fuenlabrada, no es va poder conservar un avantatge aconseguit en uns molt bons primers quinze minuts. L'equip es va ofuscar al final d'una primera meitat en què l'Unet Holon, conjunt que té talent i que cal no oblidar que fa un parell de setmanes va aconseguir anotar 122 punts en un partit, al camp del Torun, sense pròrroga, va deixar en res un desavantatge ampli. Però com va dir Pedro Martínez fa uns dies, el Baxi no llença Europa. Tot i que segurament ahir va preferir reservar Ferrari i Kravish per al vital duel de dissabte contra l'Obradoiro, no va renunciar a vèncer mai a Israel i a trencar la mala ratxa a domicili.

Elements nous

Una de les obsessions del tècnic català és anar sumant elements a la causa. Ahir, a més dels jugadors mencionats, tampoc no hi eren Pere Tomàs, Deividas Dulkys i Eulis Báez. Tot un cinc inicial veient el partit a casa per streaming. Però en un gran primer quart van aparèixer la gran direcció de Dani Pérez i la intimidació d'un Yankuba Sima ja recuperat d'una lesió que el va deixar set setmanes fora de joc. Entre ells dos i la molt bona defensa sobre els llançadors de l'equip hebreu, el Baxi va arribar al primer descans amb onze punts de diferència i sensacions semblants a Fuenlabrada. A més, un Toolson que havia començat dubitatiu ja havia anotat el primer llançament de tres.

I la bona marxa va seguir després. Un altre dels desafortunats dels dar-rers dies, Juampi Vaulet, va jugar els millors minuts de la temporada. Va aportar la intensitat habitual i, aquest cop, una mica d'encert. Si s'hi afegia el concurs, massa intermitent, de Jordan Davis, s'arribava als setze punts d'avantatge (24-40).

Però el tram final se li va fer bola al Baxi. Dani Pérez, com succeïa a principi de temporada, s'asfixiava amb la carretada de minuts. Ahir en va jugar 34. Només va tenir relleu una estona a la primera part amb Sergi Vidal i una altra, a la segona, amb el fins ara marginat David Òrrit. I aquest fet el va aprofitar el Holon per trobar Marcus Foster i Latavious Williams i arribar a la mitja part només dos punts a sota. Començava un nou partit.

Segurament com que el desastre va arribar aviat, ahir, hi va haver temps de refer-se en un tercer quart molt igualat en què Toolson va començar a trobar el camí a la cistella. Absent Ferrari, l'equip és seu. Aquest cop es va aguantar en pista fins al final i va arribar als 26 punts. Però els seus minuts de descans van ser aprofitats pel Holon per escapar-se per set punts (74-67). El talent hebreu aflorava i tot semblava perdut.

No era així. Amb Toolson de cap d'operacions i Dani Pérez filtrant grans passades, els manresans van arribar a situar-se a davant (83-84, a 1.16). Exactament igual que a Fuenlabrada. Però el cara o creu final va sortir aquest cop negatiu a Europa. El mateix que li va permetre superar el Torun o el Türk Telekom, el va fer caure ahir a Israel.

Sembla que la terra promesa és a prop. Caldrà continuar caminant. Ningú no va dir que aquest èxode seria fàcil, ni còmode.