15 de novembre de 2019
15.11.2019

Álvaro Muñoz: «No tinc cap mal sentiment cap al Baxi per haver-ne sortit»

L'ala castellà torna demà al Congost després que no li renovessin el contracte aquest estiu

14.11.2019 | 23:33
Álvaro Muñoz

L'excapità del Baxi ha iniciat una nova trajectòria al conjunt gallec, que ara mateix ocupa el darrer lloc de l'ACB, amb els mateixos triomfs que els bagencs

Fa unes setmanes va ser Lundberg i demà serà el torn d'un altre dels protagonistes del darrer ascens del Bàsquet Manresa. Álvaro Muñoz (Àvila, 1990) torna al pavelló on va jugar i triomfar les dues darreres temporades. Va arribar-hi l'estiu del 2017 gairebé com un desconegut i en poc temps es va convertir en un dels jugadors més estimats del Nou Congost fins a convertir-se en capità de l'equip. Aquest estiu no va renovar i ara juga a l'Obradoiro, rival directe del Baxi en la lluita per la salvació.

Com van les coses a Santiago, des que hi va arribar?

M'hi trobo molt a gust. El tracte amb els companys, cos tècnic i gent del club és excel·lent, i tinc la sensació que fa més temps que soc aquí. És un club familiar que fa perquè t'hi sentis bé ràpidament. Ho hem comentat amb gent que fa més temps que hi és com Pepe [Pozas] i David [Navar-ro] i és així. També és veritat que jo soc de fàcil integració als llocs.

En l'àmbit esportiu l'Obradoiro és últim, però ha jugat contra el Barça, el Saragossa, el Tenerife, el Joventut, el Madrid i el Baskonia, en un calendari molt complicat. Espera que quan millori, es veurà com és l'autèntic Obradoiro?

El calendari ja el coneixíem i era molt difícil. Vam competir bé contra el Madrid i el Barça a casa. Contra el Baskonia vam estar un pèl pitjor, però cal estar mentalitzats que és una lliga molt llarga i que cal seguir millorant setmana a setmana. Veure's últims no agrada, voldríem haver guanyat un parell més de partits, però ens hem de centrar en les millores individuals per guanyar partits més endavant.

En tot cas, no hi ha nervis per la situació? Es podia preveure?

No, no hi ha nervis, ni preocupació. L'única és millorar defensivament, que és el que ens està costant més, i mantenir una línia ascendent. No estem preocupats.

L'ha sorprès en alguna cosa el tècnic, Moncho Fernández?

M'havien dit que és molt exigent, que té les coses molt clares sobre com vol jugar. M'ha sorprès que fora de la pista és molt accessible i s'hi pot parlar de tot.

El partit de dissabte el deu tenir marcat en vermell al calendari. Com afronta el fet de tornar al Congost per primer cop des que en va marxar?

Va ser dels primers partits que vaig mirar quan va sortir el calendari. És cert que vas vivint casos de tornades a pistes on havies estat. Em fa il·lusió perquè van ser dos anys molt bonics, en què vaig gaudir molt i les coses van sortir molt bé. Tinc ganes de veure amics que hi tinc, tant a la pista com a fora. Vaig coincidir amb molt bona gent i els vull veure, però no deixa de ser un partit professional i intentarem guanyar.

Vostè té experiència en aquests retorns. Recordo l'any de la LEB Or, quan el van rebre tan bé a Oviedo. Es juga de manera diferent en aquests ambients?

M'ha passat altres vegades, a Oviedo i a Fuenlabrada. Per l'experiència que en tinc, a l'inici estàs pendent d'aquestes coses, però llavors ja et centres en el partit, a defensar el que has de defensar, a atacar, i quan estàs en la dinàmica del partit ja ho oblides.

A l'estiu va rebre l'oferta per tres anys de l'Obradoiro i la va acceptar després d'acabar contracte al Manresa. No va rebre cap contraoferta del Baxi?

Vaig parlar amb Román [Montañez, director esportiu] i em va admetre que no sabien com seria la plantilla i no tenien clar quin rol podria tenir jo en el futur. Li he d'agrair que fos tan clar. Depenien d'altres situacions de l'equip. Com que acabava contracte vaig buscar ofertes a fora i va arribar la de l'Obradoiro força ràpidament. Era una oferta de llarg termini, justament el que buscava per aconseguir estabilitat. La vaig comunicar al Manresa, que va veure que no la podia igualar i em va deixar marxar.

Li va saber greu que no haguessin lluitat més per vostè, o ho va entendre?

Al final s'entén. Hi he estat dos anys molt a gust, però això és un món professional. Estic agraït al Manresa per haver-me donat l'oportunitat de tornar a la LEB per ascendir i després per consolidar-me a l'ACB. No hi ha cap mal sentiment per la meva part, i suposo que per la seva tampoc, i ja se sap com va tot. Entres al mercat i tothom busca el millor per a ell.

Què van significar els dos anys a Manresa, per a vostè, des del punt de vista esportiu i personal?

Van ser molt importants. Venia de dos anys a Alemanya, en què les coses no funcionaven gaire. A Manresa vaig trobar una ciutat que em va tractar molt bé i l'èxit esportiu de l'ascens. Vam crear un grup humà molt bo i aconseguir pujar et marca la carrera. A més, vam viure uns play-off molt durs. L'any passat vam donar la sorpresa, sent a play-off. En les dues temporades vaig madurar molt com a jugador i com a persona.

Amb quina de les dues temporades es quedaria?

Uf! És complicat! No ho sé, és difícil! Quan puges acabes amb una pujada d'adrenalina molt gran perquè ho has fet guanyant. Potser la passada té més valor per com va anar tot l'any amb lesions, canvis, gent que marxa i tot plegat, és més premi a la constància de tota la trajectòria, però el de l'ascens, en canvi, és més intens.

Com pensa que serà el partit de dissabte? Ha pogut seguir gaire el Manresa?

Tots dos estem necessitats de victòries i serà una dura batalla. La lliga està igualadíssima. Els estic seguint. Ryan [Toolson] torna a agafar la forma, Ferrari amenaça molt des que ha tornat i serà important que puguem parar els anotadors de fora. També serà vital la batalla pel rebot. Ells tenen Jordan [Sakho], Yankuba [Sima] i Kravish, gent molt física. Hem de controlar el rebot defensiu per tenir opcions.

El Baxi té més necessitat de guanyar, pel fet de jugar a casa?

Crec que tenim la mateixa. Ells disposen del suport del Congost, que és important, però per a nosaltres tots els partits són a vida o mort, no n'hi ha cap d'assequible.

El Manresa té competició europea aquesta temporada. Això el pot desgastar, o els jugadors prefereixen jugar a entrenar-se i no es nota?

Europa és una arma de doble tall. Jugant tan sovint pots entrar més ràpidament en dinàmica positiva, però si entres en derrotes sembla que sigui pitjor, perquè perds més partits. Les vegades que he jugat a Europa, el millor és que en tres dies tens la possibilitat de redimir-te o de fer les coses bé. No crec que el cansament sigui un factor important ara mateix, al novembre. Potser ho pagaran més tard, però quan comences a jugar, i encara més a casa, amb l'ambient del Congost, no es nota.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook