Ahir Obradoiro va arribar al Nou Congost amb la carta de presentació d'equip que prova de jugar amb ritme alt i que busca com a opció principal el tir de 3, afegint-hi la qualitat del seu pivot Dejan Kravic, que ahir va oferir la carta de presentació, la d'un interior amb molt bones mans. El Baxi, davant d'aquesta sèrie arguments, va mirar de dur el partit cap a un joc que fos més controlat, amb una defensa dura i un marcador més baix del que pot interessar a l'equip de Santiago. D'entrada, el ritme el va portar clarament el conjunt gallec, que en el primer quart es va escapar en el marcador amb molta facilitat. El Baxi Manresa, amb les seves rotacions, va fer un salt endavant d'intensitat pel que fa a la defensa i va ser capaç de donar la volta a la situació. Però quan el partit es va tornar a accelerar va ser el Monbus Obradoiro qui es va imposar. L'encert en els tirs de tres dels visitants (1o cistelles per només 5 del Manresa), a més de la gran quantitat de pilotes perdudes, expliquen d'una forma estadística aquesta derrota. Però la realitat és que, defensivament, el Baxi no va portar el joc cap a l'estil de partit que li interessava. Si mirem la plantilla del primer partit de lliga del Manresa i el d'ahir veurem que hi ha hagut molts canvis, tot i que en els darrers anys s'ha convertit en un costum. Esperem que, des d'ara, s'estabilitzi l'equip i que només arribin jugadors amb capacitats per millorar la qualitat dels actuals.