20 de novembre de 2019
20.11.2019

Balneari belga per als mals del Baxi

L'Oostende no va ser rival en cap moment per a un equip manresà molt superior, que oblida en la competició continental els mals moments de la lliga

20.11.2019 | 04:45

Quatre partits de quatre intents a casa i un duel disputat fins al final a Israel. Tret de la clara derrota a Estrasburg, el Baxi Manresa està competint bé a Europa, on està trobant el camí del triomf que li costa més a l'ACB. Més enllà de la dificultat diferent dels dos tornejos, és cert que sembla que a la Champions l'equip juga sense tanta pressió. Ahir, per exemple, va reaccionar bé al dur cop de perdre a casa contra l'Obradoiro i va lligar un triomf, això sí, contra un rival minvat i de nivell molt inferior, que li permetrà acabar la primera volta amb balanç positiu, passi el que passi d'aquí a quinze dies en la visita a Sardenya.

Rival minvant


L'Oostende es va presentar al Nou Congost sense samarretes i amb la baixa de dos jugadors. El Baxi va rememorar els temps del seu exjugador Craig Callahan, amb qui l'equip va obtenir l'ascens del 2007. Aleshores els manresans jugaven de blanc a casa perquè el basquetbolista era daltònic i així podia diferenciar les samarretes dels rivals, fet que no hauria succeït si haguessin estat vermelles i verdes, per exemple. Ahir la raó no va ser aquesta, sinó que els belgues s'havien deixat les samarretes grogues, color que al seu país sembla que té èxit des de fa dos anys, a casa. A més, els faltaven dos jugadors, l'escorta Schwartz i l'ala-pivot McIntosh. Amb nou elements, era qüestió de cansar-los. I, de fet, es van cansar aviat.

Perquè amb Nelson i Vaulet en l'equip inicial, el Baxi no va estar gaire encertat d'entrada, però sí que va imposar un ritme que els visitants van seguir durant poc temps. Així, mentre el pesant base Djordjevic i el pivot Shelvon Thompson van tenir espai, van anar anotant i van arribar a tenir cinc punts de diferència (4-9). Però l'entrada de Sima, que podria protagonitzar el remake de Separats en néixer amb l'esmentat Thompson per la seva semblança, va ser vital per controlar el pivot jamaicà.
La resta de la feina la va fer Toolson, que sortint fresc des de la banqueta va anotar els dos primers tirs, de dos punts. A més, un intens Vaulet posava remei a les imprecisions d'un poc acoblat Nelson i el Baxi arribava amb un lleuger avantatge al descans. Seria el preludi d'una gran defensa al segon període. La segona unitat dels flamencs, incompleta per la falta d'un element, era molt menys competent que la primera. De fet, en els segons deu minuts només van anotar dos bàsquets en joc i dos tirs lliures del colombià Braian Angola, més extrets de la pena que va fer als col·legiats pel cop que es va clavar amb una barana que no pas perquè fos acció de tir. Amb els sis punts anotats en deu minuts no es podia anar gaire lluny. Com a mínim, van controlar un Baxi que tampoc no va estar per tirar coets i es van mantenir onze punts a sota a la mitja part del duel.

Relax a la graderia, no a la pista


En la segona meitat la distància no va fer res més que anar creixent. Els triples d'un Ferrari ahir castigat per les faltes van propiciar la primera escapada i, després, l'equip va anar trobant gent. Primer Mitrovic, després Sakho i també Jou van col·laborar a arribar als dinou punts (61-42). Abans, el públic, ahir de relax total, s'havia divertit amb l'ala-pivot visitant Sylla. A aquest no se li va acudir res més que fer callar la Grada d'Animació després d'haver anotat dos tirs lliures. Davant de l'escridassada general, va ser sancionat amb tècnica de part dels col·legiats i escarnit amb crits de «MVP, MVP!» i «Sylla, siéntate!». A la pista, però, l'accelerador continuava premut, amb tres triples de Magarity a l'últim quart i avantatges per sobre dels vint punts. Dia plàcid per al Baxi. Amb l'any que està fent, ja tocava.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook