L'ArenaTorun és un pavelló que no té una capacitat excessiva, però és molt modern. La façana permet un joc de llums espectacular, amb missatges sobreimpressionats, i l'interior és espaiós. De fet, la manresana Loles Vives hi va ser campiona del món màster d'atletisme aquest mateix any, ja que s'hi poden organitzar competicions en pista coberta. Ahir va ser una gran fira, un joc de boles, una competició de tir total i un «passin i vegin» del qual el Baxi en va sortir triomfador. I malgrat que pugui semblar fàcil la victòria d'ahir, té el seu mèrit.

El Torun, cuer del grup, ja ha disputat alguns partits per damunt dels 100 punts en aquesta Champions. En concret, quatre, el darrer la setmana passada, quan va caure per 105-103 a Oostende, tot i que amb dues pròrrogues. Tot i les facilitats defensives que dona, però, segurament pocs aficionats del Baxi podien imaginar que ahir, en només quaranta minuts, caurien diversos rècords.

El de triples el va batre Luke Nelson a poc més d'un minut per al final, amb 19, superant els 18 de la temporada 2012-13 contra l'Estudiantes. Ahir entrava gairebé tot. Un 19 de 31 en tirs des de 6,75 és una marca extraordinària. Fins i tot Dani Pérez, erràtic durant tota la temporada, en va ficar tres i Dulkys, a la primera meitat, i Magarity, a la segona, van comandar una sessió gratuïta de francotiradors de primer ordre.

També va caure el d'assistències, amb 41, i el de valoració global, amb 155. Va estar a punt d'aconseguir-se el d'anotació, que, segons la ingent base de dades de Xavier Prunés, data del 1982, quan el Manresa va vèncer per 102-126 el Canàries. Enmig, el 122-117 de les quatre pròrrogues contra el Barça i un 121-103 davant del Joventut del 1981. En el primer i el darrer cas, sense línia de tres punts i, per tant, amb un ritme d'anotació més lent.

Conclusions vàlides... o no

Després d'un partit com el d'ahir, Pedro Martínez va afirmar que no en pot treure gaires conclusions. Cap altre equip, ni a Europa, i encara menys a l'ACB, plantejarà un partit al Baxi com va fer ahir el Torun. És cert que la majoria de triples intentats van ser alliberats, amb el tirador tot sol, però també ho és que s'han de ficar. L'encert va ser notable, superior, fins i tot, al que hi podria haver en un entrenament sense cap tipus de pressió.

També és veritat que el Baxi va permetre 102 punts a l'adversari, però cal tenir en compte que és complicat no contagiar-se de l'ambient, de la facilitat que trobes i del ritme d'un partit en què veus que tot va cap a dins i que pots aconseguir diferències a favor sense necessitat de prémer l'accelerador a darrere.

Però també cal tenir en compte que el Baxi ha guanyat tres dels quatre darrers partits, dos d'ells a fora de casa, i que el que va perdre, contra el Barça, el va competir fins al final. Que la plantilla té baixes importants, com les de Ferrari, Pere Tomàs, Eulis Báez i un Jordan Sakho que ahir era a Torun sabent que no podria jugar perquè està lesionat. El congolès fa falta per completar la llista de cinc jugadors de formació que exigeix la FIBA en cada convocatòria. Ahir, a més, tampoc no hi era Aleks Cvetkovic, que no es pot inscriure a la FIBA perquè el Baxi ja ha fet els quatre canvis, i va reaparèixer un Luke Nelson que va tenir capacitat d'adaptació a la posició de base.

Amb totes aquestes dades, i malgrat que es pot dir que el partit d'ahir va ser un pim-pam-pum i l'exhibició més gran de falta de rigor defensiu que es recorda, el Baxi va estar concentrat, va fer el que havia de fer i, a la Champions, ha guanyat sis partits dels vuit jugats. La fira polonesa ja s'ha desmuntat. Ara toca traslladar l'encert a millors escenaris.