Hi ha moments en les temporades dels clubs que signifiquen un punt d'inflexió. És un tòpic que sol servir per omplir titulars esportius i d'altra tipus d'informació, però el d'ahir fa tota la cara de ser-ho. Guanyar per primer cop a fora de casa, fer-ho a la pista d'un dels equips més en forma de la competició, remuntant després de minuts anant darrere en el marcador i amb un bàsquet en els darrers dos segons pot semblar un fet puntual. Però no és així.

Després dels darrers partits ja es veia que el Baxi d'ara no és el de principi de temporada, tot i que li falti el director de joc titular i hagi de fer sudokus cada partit per lligar una convocatòria que segueixi les diferents normatives. L'equip ara sap a què juga. Cada actor té el seu rol i la gran victòria d'ahir a Badalona, que també podia haver estat derrota s'anava coent les darreres setmanes. Guanyar tres dels últims quatre partits, estar a punt de fer-ho a Saragossa i competir contra el Barça marcava una línia positiva. I a sobre, ahir el Baxi va demostrar que té caràcter, el que segurament li faltava les primeres jornades de competició.Les parets mestres de l'obra

I entre el repartiment de rols hi ha actors bàsics, les bigues que aguanten la casa. En un article que vam publicar fa pocs dies ja dèiem que Toolson torna a mostrar la seva millor versió. I ahir ho va tornar a demostrar. Trenta punts anotats, la majoria dels quals a la segona part. Va mantenir el seu equip a dins del partit quan la Penya més pressionava, quan volia trencar el duel després d'un primer quart molt igualat. En el segon tot l'equip va naufragar força, però els tres tirs lliures que va anotar per iniciar el tercer període van marcar el camí.

Dani Pérez és més que el base suplent. Va arribar al club fitxat quan Peñarroya encara no havia marxat i Pedro Martínez l'ha convertit en la seva prolongació a la pista. D'acord que falla triples. Fins ahir, encadenava una nefasta ratxa d'1 de 20 a l'ACB. Però reparteix com vol, dona assistències, marca la manera de jugar del Baxi i ha aprofitat les reiterades baixes de Ferrari per adquirir protagonisme. Ahir va finalitzar la seva obra amb una assistència letal a Kravish per al 104-106 final.

I Kravish. Sembla que no hi sigui però no te n'adones i ja t'ha clavat un 30 de valoració. Recull pilotes soltes, anota de tres o quatre metres i ahir entra a la intrahistòria d'aquesta temporada amb dos bàsquets vitals, un que va portar a la pròrroga i l'altre que va conduir al triomf.

Aparicions determinants

I al costat de les parets mestres hi trobem tot un seguit de secundaris que van trobant protagonisme. Eulis Báez, de 37 anys, va tornar ahir després d'un mes de baixa. Sembla que camini, però posa el cul a la zona, es fa espai i anota amb veterania per contrarestar la Joventut del nom de l'adversari. A més, va clavar un triple que, com va dir Pedro Martínez, va tornar l'equip a la vida.

Ahir Magarity no va anotar el tir decisiu com contra l'UCAM Múrcia, però s'està mostrant com una peça indesxifrable que tant juga per dins com per fora. I què dir de Guillem Jou? Es passa el partit escalfant banqueta, surt en el moment decisiu, controla, com pot de vegades, Prepelic perquè no trenqui el somni ni durant els quaranta minuts, ni en el temps suplementari i sap tenir el cap fred per anotar quatre tirs lliures dels quals no en podia fallar cap.

El camí encara serà llarg, però la quarta victòria del Baxi, pel lloc, per la manera, i per ser la conseqüència d'una feina ben feta des de fa dies, és més que un triomf. Les coses ja no es veuen tan negres, però l'equip ha de saber que per guanyar ha de fer tot això d'ahir molts cops, trencar sostres de vidre i creure-s'ho.